- • El petit recinte exposarà l'humil aixovar que tenien els esclaus i lliberts de l'antiga Bàrcino
- • La colònia de gats que viu entre les ruïnes s'haurà de mudar a un altre lloc abans de la tardor
-
Una tècnica treballa en la restauració d'una de les sepultures de la
plaça, dimecres passat. Foto: GUILLERMO MOLINER
MÉS INFORMACIÓ
ROSARIO FONTOVA
BARCELONA
Els
ciutadans més pobres de la petita colònia romana de Bàrcino eren
inhumats a la vora de la via Sepulcral en una zona molsosa on creixien
avellaners i salzes. Celebraven banquets al costat de les tombes en
honor del seu parent i eren tan humils que en el seu últim viatge només
portaven la moneda per pagar a Caront, el barquer que els portava a
l'altre món. Aquestes escenes tenien lloc a l'actual plaça de la Vila
de Madrid, on es treballa en la instal.lació d'un centre
d'interpretació al costat dels sepulcres que queden.
La
instal.lació del petit museu ja ha començat en una zona subter- rània
sota la plaça i està previst que es completi a la tardor. Un problema
de filtració d'aigües que no es resolia ha endarrerit uns quants anys
el projecte, que mentrestant s'ha anat completant amb una investigació
arqueològica del Museu d'Història de Barcelona (Muhba).
DISCURS SOBRE MORTS I VIUS
Joan
Roca, el seu director, assenyala que al nou centre "es presentarà un
discurs sobre el món funerari a la ciutat antiga amb incorporacions
tant del centre com de la perifèria de Bàrcino fins a la Tarraconense".
"Explicarem el món dels morts com a mirall dels vius", afegeix.
I
abans que s'inauguri el centre, la colònia de gats que s'hi refugia des
de fa molt de temps se n'haurà d'anar. Els tècnics que restauren els
sepulcres i mantenen la zona fa anys que insisteixen sense èxit que no
són convenients per a la conservació de la necròpolis, que deterioren.
I a més a més els gats són incompatibles, a causa de les interferències
que provoquen els seus moviments, amb el sistema de seguretat per
sensors que s'instal.larà al nou centre.
L'actual plaça de la Vila
de Madrid amb el fragment de necròpolis romana es va crear l'any 1954
quan d'una manera fortuïta s'hi van trobar les primeres tombes. Sota la
direcció de Duran i Sanpere es va excavar la zona, se'n va preservar un
fragment considerable i es va salvar la necròpolis de la destrucció
total. L'any 2002, amb motiu de la remodelació de la plaça, es va
tornar a excavar el subsòl i després es va elaborar una investigació
pluridisciplinar que va incloure diversos estudis de paleoantropologia,
epigrafia, arqueobotànica i anàlisis d'estudis orgànics.
LA LLEI ROMANA
Julia
Beltrán de Heredia, conservadora del museu, explica que les obres tenen
com a finalitat pavimentar el camí o via entre la qual transcorrien les
millors tombes de la la necròpolis. La llei romana, afegeix, estipulava
que els enterraments s'havien de portar a terme a fora del nucli urbà
per raons de salubritat i sobretot a causa de les fumeres de les pires.
La gent passejava aleshores pels afores, al jardí funerari, més o menys
com a la Via Appia de Roma.
A més, s'estan restaurant les cupes
o tombes i s'estan reintegrant les pèrdues produïdes per la
climatologia. En el seu origen van estar decorades amb sanefes verdes i
vermelles, però els pigments pràcticament s'han perdut. Les plaques que
hi ha als millors sepulcres són reproduccions, ja que els originals es
conserven al museu.
Quan s'obri el nou centre, s'haurà millorat la
il.luminació i el públic podrà passar per un fragment de l'antiga via
Sepulcral per entrar al nou centre d'interpretació, el funcionament del
qual quedarà vinculat al del museu.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=585123&idseccio_PK=1022
