Vilabertran (ACN).- L'institut Català del Sòl (Incasòl) ha adjudicat les obres de consolidació del Monestir de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà). L'obra es duu a terme per consolidar l'estructura de la zona de la Sala Noble del sector nord del Palau Abacial, té un cost superior als 146.300 euros i és una intervenció fruit de la col·laboració entre els departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per frenar el deteriorament progressiu dels nuclis antics i els entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya. Les obres tenen un termini d'execució de 4 mesos.

Tornabous (ACN).- El jaciment arqueològic ibèric del Molí de l'Espígol de Tornabous (Urgell) demanarà la concessió de l'1% cultural fixat en les grans obres públiques del canal Segarra-Garrigues per consolidar les restes, millorar la senyalització i el centre d'interpretació. La petició coincideix amb la presentació d'una nova guia del jaciment i després que el 10 de gener passat fos declarat bé cultural d'interès nacional. Amb aquest nomenament es vol potenciar la difusió del Molí de l'Espígol, el més important d'època ibèrica a Ponent. Durant aquesta legislatura es vol millorar la consolidació de les restes amb l'ajut d'un arquitecte per evitar les filtracions d'aigua als murs de l'oppidum amb sistemes de drenatge.

 http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3563261

Flix (ACN).- L'Institut Català del Sòl (INCASOL) ha tret a concurs les obres de restauració del castell de Flix (Ribera d'Ebre). El castell de Flix és una construcció militar emmurallada situada en la part superior del meandre que forma el riu Ebre al seu pas pel municipi. L’àmbit d’actuació de les obres de restauració comprenen tant la zona exterior perimetral del castell, fossats i camí d’accés, com tot l’àmbit interior del Castell. Les obres es faran en una sola fase i un cop finalitzades es preveu que l’edifici tingui ús públic i es destini a equipament. El cost previst és de 437.892 euros i es calcula que les obres duraran onze mesos.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3562150

Hasta ahora se sabía de la existencia de esta acequia pero no se tenía constancia documental de la misma. Se trata de una conducción de formada por losas de piedra tallada . Se desconoce si antiguamente trascurría a cielo abierto. El pequeño tramo hallado lo forman losas muy bién talladas en la base, los laterales y la cubierta. Tiene unos sesenta centímetros de ancho y unos cuarenta de alto.
La cata realizada que permitió la descubierta está situada en la avenida de María Jolonch frente a la Travesía de Vilavella. Se encuentra a un metro de distancia línea de fachadas de las viviendas que se levantaron sobre la propia muralla que sirvió de cimientos.
Segla Molinal
Hasta la llegada del canal de Urgell la Segla Molinal fue la principal infraestructura de abastecimiento de agua a Agramunt. Se trata de una conducción importante que recogía el agua del río Sió poco antes de Puigverd y la conducía hasta la gran balsa del molino situado en la zona que ahora ocupa el Casal Agramuntí. De esta gran acequia partían otras más pequeñas , como la encontrada, que abastecían de agua de riego a los terrenos del entorno de la población.
En la actualidad una buena parte del recorrido urbano de esta gran acequia están oculto debajo de las construcciones. Algunos tramos se encuentran en muy buen estado de conservación y en un futuro podrían formar parte del proyecto de la Ruta de l’Aigua de Agramunt. 

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3558878

L'Institut Català del Sòl ha adjudicat les obres de la tercera fase de la restauració de l'antic monestir de Sant Quirze de Colera, a Rabós d'Empordà. Aquesta reforma fa part de l'acord de col·laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el de Cultura i Mitjans de Comunicació per frenar el deteriorament dels entorns monumentals de Catalunya. Aquesta obra, d'un pressupost de 315.893,30 euros, té un termini d'execució de nou mesos i s'ha adjudicat a les empreses Obycall SA i AGL Girona SA.

El conjunt monumental del monestir de Sant Quirze de Colera està declarat bé d'interès nacional. En la primera i la segona fases de la restauració es va consolidar l'estructura de l'església i es van restaurar les cobertes, les pintures, els tancaments i els paviments de l'edifici. També s'hi van fer excavacions arqueològiques. En la tercera fase està previst restaurar el claustre i el refectori. La intervenció projectada definirà el pati central amb un sistema de rampes. També es restaurarà la coberta de la galeria nord, adossada a l'església, i la coberta d'enllosat de pedra del refectori.

 http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura

/16487-adjudiquen-les-obres-per-restaurar-el-mone

stir-de-sant-quirze-de-colera.html

S'ha conservat part de l'estructura de l'antic forn (hi falta la cúpula) que s'utilitzava per fer objectes de ceràmica. / Foto: A.P.
 

A l'espai, situat a la part de ponent del municipi, s'hi ha trobat un antic forn de ceràmica

19/03/09 02:00 - Salou - a.p

Les obres d'urbanització a la banda de ponent de Salou han permès posar al descobert les restes d'una antiga vil·la d'època romana que se situa, segons les primeres dades, al segle I després de Crist. Una de les troballes estel·lars fetes en aquest punt, on ja s'han finalitzat els treballs d'investigació arqueològica, és un forn que es destinava a la fabricació d'elements de ceràmica, com ara àmfores, que es feien servir després per emmagatzemar productes de l'explotació agrària de la zona. Els terrenys on s'han trobat les restes estan pendents de condicionament, però de moment ja se n'ha garantit la seguretat amb una tanca perimetral.

Les restes han estat batejades com a vil·la romana de Barenys, ja que l'antiga casa s'alçava a prop del barranc del mateix nom que desemboca a la platja de Ponent de Salou. L'edificació es va construir en un punt elevat de terreny, per tal de mantenir-la distanciada dels aiguamolls que, durant l'època de domini romà, ocupaven la major part del terme municipal de l'actual Salou.

De l'antiga vil·la, l'element que millor ha sobreviscut al pas del temps és un forn del segle I després de Crist del qual es conserva l'orifici per on s'introduïa i cremava la llenya i la plataforma on es col·locaven els objectes de ceràmica per tal que es poguessin coure. El que sí que s'ha perdut és la cúpula que originalment cobria l'estructura.

A tocar de la troballa d'aquest forn, s'han pogut desenterrar les restes de la cimentació d'uns magatzems, que segurament es feien servir per guardar els productes que la vila agrícola generava. Així, s'hi han trobat indicis de l'existència d'un molí d'oli, producte que els propietaris de la vil·la romana podria ser que guardessin en els recipients de ceràmica que fabricaven al forn de la mateixa vil·la.

A més, a prop dels terrenys on s'ha descobert l'antic forn, també s'han localitzat restes d'un aqüeducte que permetia abastir el molí amb l'aigua procedent del barranc de Barenys.

Condicionar l'espai

Els terrenys del jaciment arqueològic, amb una extensió aproximada d'una hectàrea, han estat tancats dins de les obres d'urbanització del sector on s'ubiquen. L'Ajuntament de Salou està pendent dels permisos necessaris del Departament de Cultura de la Generalitat per tal de poder condicionar l'espai, i desenvolupar-hi algun projecte de museïtzació encara per concretar.

La vil·la descoberta a Salou s'afegeix a les restes de diverses cases de camp d'època romana localitzades a l'entorn de Tarragona, conegut com a ager tarraconensis.

 http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/

16019-localitzen-a-salou-restes-duna-vilmla-agricola

-romana-datada-al-segie-i.html

Lleida (ACN).- L'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha adjudicat les obres de la tercera fase de la rehabilitació del castell d'Os de Balaguer (Noguera) i de la quarta fase de la recuperació del castell de Llordà d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).

Les actuacions s'inscriuen en el protocol de col·laboració entre els departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació i Política Territorial i Obres Públiques que té com a objectiu frenar el deteriorament progressiu dels nuclis antics i els entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya. El pressupost de les dues intervencions supera els 620.000 euros.

Es preveu la reconstrucció integral del pont romà de les Caixes de Constantí

 

El pont de les Caixes de Constantí serà reconstruït. Foto: J.F.

La Generalitat finançarà amb 4,69 milions un total de 39 actuacions de rehabilitació del patrimoni de la demarcació. Entre els 2,23 milions que es destinaran en els pròxims tres anys al Camp de Tarragona destaquen els 200.000 euros per a la quarta fase d'obres a la muralla de Tàrraco i 200.000 euros per a actuacions al nucli antic de la ciutat. A les Terres de l'Ebre, l'aportació més important són els 250.000 euros per a la pavimentació de carrers d'Alfara de Carles. Aquestes partides sorgeixen de l'1% de la inversió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques que es destina a patrimoni.

Entre els projectes de la demarcació de Tarragona que es beneficiaran de l'1% cultural, des d'enguany i fins al 2011, també s'inclou la reconstrucció integral del pont de les Caixes de Constantí i la tercera fase d'obres al castell templer de Barberà de la Conca.

En l'àmbit general de Catalunya, el govern invertirà 25,38 milions els pròxims tres anys en 180 restauracions d'espais històrics d'arreu del país. Aquesta partida sorgeix de l'1% de la inversió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques que es destina a patrimoni i que aquesta conselleria decideix preguntant a les demandes de Cultura. Al protocol signat ahir també s'estableix que els municipis contribuiran amb 20,93 milions d'euros.

Ahir, el conseller Tresserras felicitava la sensibilitat del Departament de Política Territorial ja que hi ha altres departaments que atorguen la inversió en obra pública sense consultar-los-la. El Departament de Cultura té tres mecanismes per sufragar millores al patrimoni: 7 milions anuals amb què finança el personal ordinari de la direcció general a més de les reformes dels monuments nacionals; uns 5 milions que s'aconsegueixen a través d'un conveni amb les caixes que estan enfocades a reformes de cellers i d'obres del romànic i els que pot gestionar a través de l'1%. Paral·lelament, també hi ha els diners que inverteix el Ministeri de Cultura en restauracions a Catalunya, que puja aproximadament uns cinc milions d'euros anuals. També es fan aportacions al patrimoni des d'altres departaments de la Generalitat que Cultura procura coordinar com és el cas de Política Territorial.

Els més de 46 milions d'euros d'inversions pel 2009-2011 superen en un 12% els 41,32 del quadrienni 2005-2008. Dels 25,38 milions aportats per la Generalitat, 20 sufragaran directament obres de millora de l'espai públic mentre que quasi 5 milions són per a la redacció de projectes.

El conseller Joan Manuel Tresserras agraïa la col·laboració amb el Departament de Política Territorial: «Per a ells és menor, però per a nosaltres és fonamental.» Per Tresserras, el patrimoni és un element que aporta riquesa al territori. El conseller Joaquim Nadal va celebrar que aquestes obres procurin aportar l'equilibri d'inversions, sovint dominada per les actuacions a Barcelona.

 http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/

15233-la-generalitat-invertira-46-milions-en-obres-a

-patrimoni-de-la-demarcacio.html

En la reunió d'ahir del Consell Local del Patrimoni de Tarragona es va acordar també iniciar la redacció del pla estratègic del patrimoni cultural de la ciutat, un document que ha de servir per definir conceptes i per marcar prioritats a l'hora de convertir la ciutat «en un gran museu», segons va puntualitzar la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell. Aquest pla, que és un encàrrec conjunt de l'Ajuntament de Tarragona i de la Generalitat de Catalunya, estarà enllestit «enguany mateix», segons el conseller Tresserras.

Lligat amb la redacció d'aquest pla, ahir també es va aprovar la creació d'un consorci per a la gestió del patrimoni tarragoní, un ens que «era una assignatura pendent de la declaració de Tarragona com a patrimoni mundial», segons l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. El consorci el constituiran l'Ajuntament i la Generalitat, «però deixant la porta oberta» també al Ministeri de Cultura, a la Diputació de Tarragona i a altres entitats que puguin tenir relació amb el patrimoni de la ciutat, segons va destacar el conseller Joan Manuel Tresserras.

L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, es va mostrar ahir molt satisfet per la reunió del Consell Local del Patrimoni de Tarragona, la segona que es convoca des de la seva creació, l'any 2007.

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/

14123-crearan-un-pla-estrategic-del-patrimoni-cultural

-de-la-ciutat.html

«Enguany, per fi, tindrem el projecte de la necròpolis damunt la taula.» Així ho va assegurar ahir l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que va recordar que aquest jaciment que conté la necròpolis paleocristiana més gran d'Occident està tancat al públic des de l'any 1994. El conseller Joan Manuel Tresserras va concretar que el projecte «definitiu» de la necròpolis estarà enllestit abans de final d'any. El document «sintetitzarà» el projecte inicial que ja existia amb les noves necessitats sorgides de la previsió de traslladar el Museu Nacional Arqueològic a la Tabacalera. «Hem de garantir una bona connexió de la necròpolis amb la Tabacalera», apuntava ahir l'alcalde. El cementiri, datat entre els segles III i VI, és considerat el conjunt d'aquest tipus més important de l'Estat espanyol. Al seu costat, es pot visitar un museu sobre el món de la mort i els seus rituals. En el projecte ja existent es plantejava tornar a les tombes la distribució originària, amb l'objectiu d'explicar la cultura de la mort de les èpoques romana i cristiana.

El conjunt del museu i la necròpolis paleocristiana de Tàrraco va tancar les portes l'any 1994 per problemes de seguretat i la reobertura s'ha anatajornant des d'aleshores per falta d'inversió.

El grup de reconstrucció històrica del museu necessita homes joves per formar una unitat

13/03/09 02:00 - Badalona - M. MEMBRIVES

email protegit

«Scutum tollite!», «acciem dissoluite!» Les ordres de l'optio, el comandant del destacament de Baetulo, ressonen en l'aire. Pocs militars les obeeixen. No es tracta d'una falta de disciplina sinó de falta de soldats. Si bé és cert que en època romana Badalona mai va ser una ciutat fortament militaritzada, sempre hi va haver un destacament de guàrdia que s'ocupava de protegir la plaça i en temps de pau s'encarregava de les obres públiques.

Ara, l'Associació de Reconstrucció Històrica de Badalona busca homes joves, forts i ben disposats per poder crear un contuberni, la unitat mínima de l'exèrcit romà, formada per vuit homes i comandada per un optio. Amb aquesta unitat podrien explicar com era la vida dels soldats en època romana. El grup de reconstrucció, format per unes 25 persones, està especialitzat en la recreació de diversos aspectes de la vida quotidiana dels romans i participa activament en la Magna Celebratio, les jornades sobre el món romà organitzades pel Museu de Badalona, que aquest any es faran els dies 24, 25 i 26 d'abril. Ara per ara, el grup només té quatre persones en condicions de fer de soldat, un nombre del tot insuficient per poder muntar una unitat. És per això que fan una crida per trobar homes joves i forts d'entre 18 i 45 anys. Cal que estiguin en bona forma física per poder desfilar amb un pes de fins a 25 quilos, que és el de l'uniforme amb tots els seus components. No es tracta d'un pes excessiu, perquè queda repartit per tot el cos amb els diferents elements del vestuari: túnica, cota de malla, espasa, daga i escut. Tal com explica Clara Forn, tècnica del Museu de Badalona, no es tracta ni de bon tros de l'esforç que havien de fer els soldats romans: «En l'època d'August, els soldats cobrien grans distàncies a peu i arribaven a portar pesos d'entre 40 i 50 quilos.» Per formar part del grup no es necessita tenir cap coneixement previ, només interès per conèixer la història. Els soldats fan entrenaments i assajos per aprendre a desfilar i tot el grup de reconstrucció es troba un cop per setmana per recopilar informació. Tot el que aprenen sobre la vida quotidiana de l'època romana és el que després poden explicar a les persones que acudeixen a veure'ls en acció. El grup té el seu propi material, que inclou fins i tot una biga i un carro romà que va estirat per cavalls.

A més de participar en la Magna Celebratio, el col·lectiu fa altres sortides relacionades amb la difusió del patrimoni arqueològic romà. Han participat en activitats a municipis com ara Zarautz, Santander i Sant Boi de Llobregat. Amb més soldats podrien fer més sortides. L'objectiu és poder arribar a tenir una unitat que formi part de la Legio IV Macedonica. Amb una quinzena de soldats el contuberni podria ser una realitat i tenir prou persones per incloure la figura del signifer, l'encarregat de portar l'estendard de la legió.

Totes les persones interessades a formar part del grup poden adreçar-se personalment al Museu de Badalona o trucar al telefon 933 841 750. Baetulo els necessita.

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/

13600-baetulo-busca-soldats.html