Progressos en les obres de recuperació del recinte emmurallat de Montblanc. Ahir van començar els treballs d'enderroc del penúltim habitatge que queda adjacent al portal de Sant Jordi, un dels més importants d'aquest element arquitectònic i patrimonial. En total s'alliberaran 15 metres més de muralla i ja només quedarà alçada una casa en tot aquest tram. L'alcalde, Josep Andreu, explicava que s'està negociant l'adquisició d'aquest immoble en qüestió, tot i que encara no s'ha arribat a cap acord amb els propietaris. Si finalment el govern municipal aconsegueix comprar l'edifici i tirar-lo a terra, el recinte emmurallat quedaria totalment a la vista des de la torre dels Cinc Cantons fins a la torre de Sant Francesc, és a dir, més de 800 metres. Faltaria, però, tot el tram de la muralla de Santa Tecla tot i que d'aquí a poc haurien de començar els treballs per alliberar-ne un altre tram. Per poder deixar a la vista tot el recinte emmurallat Andreu reconeixia que encara fa falta comprar molts immobles que hi són annexos, tot i que no estan comptabilitzats.

De moment, l'actuació que està executant ara SCP Germans Rizos està pressupostada per 59.046,75 euros –que provenen d'una subvenció global del Ministeri de Cultura que suma 600.000 euros–. A l'abril la recuperació d'aquest tram ja hauria d'estar enllestida.

Escèptics però esperançats, el centenar d'arqueòlegs reunits ahir al Palau de la Generalitat van aplaudir la presentació dels fonaments que han de regir la professió a partir d'ara. Després de l'assemblea d'arqueòlegs de 1983, que va assentar les bases del sector a Catalunya, els professionals han tingut ara l'oportunitat de participar en una actualització necessària de la seva pràctica laboral, que incideix directament en el patrimoni cultural català.

Les xifres són prou contundents: el 1981 es van fer 106 intervencions arqueològiques al Principat, mentre que al 2008 van ser 1.786. Els professionals, reunits des de l'estiu passat en onze taules de treball, han constatat les deficiències de la feina de cada dia. Les principals necessitats són la dotació de més recursos per al món local, la constitució d'un col·legi professional de l'arqueologia, la millora en la gestió administrativa i la coordinació entre els diversos actors que intervenen en un jaciment. Tresserras ha assegurat que el pla, que no estarà llest fins d'aquí a sis mesos, es construirà bàsicament a partir de les aportacions dels arqueòlegs, que ahir van lliurar-li les conclusions. «No ha estat una etapa participativa perquè la sardana sigui més gran, sinó que això passa a ser el document de referència a partir del qual s'acabarà d'articular el pla», va dir el conseller, davant una nodrida representació de professionals del sector.

Més de 150 experts han pres part en les onze taules de treball convocades des del mes de maig, en què hi estaven representades unes 80 entitats, entre administració, universitats, associacions, museus, etc. Ara, el departament haurà de donar cos al document, establint un calendari d'actuacions i fixant el pressupost, que encara es desconeix. Aquests són els punts principals de l'anàlisi que han fet els arqueòlegs:

ATENCIÓ AL MÓN LOCAL

A Catalunya només hi ha una cinquantena de municipis que no tenen cap jaciment arqueològic. És a dir, que el món local està plenament immers en aquest àmbit i necessita implicar-s'hi més i amb millors recursos. La incorporació d'institucions locals i comarcals ha estat una de les novetats que ha experimentat el sector en els darrers anys i ha jugat un paper clau en el desenvolupament de l'arqueologia. El pla apunta la necessitat d'establir recursos per compensar el territori i delegar competències als arqueòlegs municipals, si n'hi ha. Les conclusions aposten per incorporar aquesta especialitat laboral als departaments d'Urbanisme dels ajuntaments. El director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, considera que els municipis valoren més ara els seus jaciments i volen millorar-los com a actiu de turisme cultural i, per tant, econòmic. També a això cal donar resposta.

AGILITAT ADMINISTRATIVA

La descentralització i la necessitat de simplificar els processos administratius per guanyar eficàcia van ser dues expressions que va repetir diverses vegades Miquel Molist, portaveu dels arqueòlegs. També cal revisar les normes de dipòsit de materials i implantar noves formes de finançament.

CONTROL I QUALITAT

Un dels ingredients nous en l'arqueologia actual és el volum d'associacions i empreses que fa anys no existien. L'activitat arqueològica ocupa avui entre 500 i 700 persones en empreses especialitzades. Així, pel que fa a l'arqueologia preventiva, els experts proposen millorar l'adjudicació dels concursos perquè l'element econòmic no sigui tan important i que s'incrementi el control de les empreses i la qualitat de la recerca.

CODI DEONTOLÒGIC

Així, propugnen l'elaboració d'un codi deontològic de caràcter obligatori, alhora que valoren positivament el recent conveni del sector, que caldrà anar actualitzant. Els professionals reclamen també una renovació metodològica que impliqui la vinculació d'altres ciències.

COL·LEGI PROFESSIONAL

Si el conveni laboral va fixar uns paràmetres inexistents fins fa poc, el col·lectiu vol també suport de la Generalitat per tirar endavant un col·legi professional, un dels dèficits de l'arqueologia catalana.

MÉS DIFUSIÓ

Els experts demanen més visibilitat del patrimoni arqueològic i consideren que els museus són la plataforma ideal per a aquest propòsit. Reclamen també voluntat política per avançar en la museïtzació dels jaciments, amb parcs arqueològics i centres d'interpretació, tot i que encara no s'ha concretat quins tindrien prioritat en el futur pla.

DIVERSITAT CULTURAL

En plena polèmica sobre els criteris religiosos que dificulten les excavacions –avui s'obren unes jornades a Barcelona sobre els cementiris jueus–, els tècnics demanen un protocol d'actuació consensuat perquè l'arqueologia sigui una oportunitat de cohesió social i cultural, tot i que creuen que els col·lectius religiosos han d'acceptar el marc legal vigent.

FORMACIÓ

Aposten per aprofitar les oportunitats que el pla de Bolonya propicia per als estudis d'arqueologia.

Les arqueòlogues Alba Solés, de la Universitat de Girona, i Enriqueta Pons, del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona, han elaborat un estudi antropològic a partir de les restes descobertes al jaciment arqueològic del Pi de la Lliura de Vidreres, una necròpolis d'incineració descoberta el 1999 a pocs quilòmetres de Puig Ventós i del santuari de Caulés. El Pi de la Lliura de Vidreres, que publiquen conjuntament l'Ajuntament i el Museu d'Arqueologia de Catalunya i que es presentarà a finals d'aquest mes, fa una descripció detallada de les troballes d'aquest jaciment, on s'han identificat 77 tombes i 82 cossos, tots ells sotmesos a un sofisticat procés de cremació, donat que van ser incinerats a més de 650 graus a foc obert. Les restes cremades eren col·locades dins d'urnes ceràmiques decorades, abans de ser colgades a terra.

De l'anàlisi d'aquestes restes, Solés i Pons dedueixen una mortalitat infantil elevada i una esperança de vida dels individus adults força reduïda. A més, apunten que el jaciment revela l'existència d'una petita comunitat dedicada a l'agricultura i la ramaderia, formada per petits grups familiars que vivien en cabanes més o menys agrupades, encara que no s'han localitzat les restes de cap hàbitat. Segons les autores de l'estudi, els habitants de la zona tenien una organització poc jerarquitzada i regida indistintament per homes i dones. Pel que fa a la distinció social dels individus dins la comunitat, les arqueòlogues la dedueixen de les diferents estructures de les tombes, la decoració de les urnes i la presència, en alguns casos, d'objectes de bronze.

El jaciment del Pi de la Lliura, una de les necròpolis més importants de la Selva, té uns tres mil anys d'antiguitat i va ser descobert el 1999. Aquell mateix any van començar les excavacions a la zona, on fins al 2007 s'hi han desenvolupat treballs de camp i de laboratori, finançats per l'Ajuntament i la Diputació.

El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols rebrà 150.000 euros del programa Romànic Obert, que l'Obra Social de «la Caixa» i la Generalitat de Catalunya portaran a terme els pròxims cinc anys amb l'objectiu de contribuir a la restauració, millora i difusió del romànic català. L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó, es va mostrar ahir satisfet del programa i va manifestar que està previst encarregar una valoració prèvia per determinar a quin punt del monestir destinaran aquesta quantitat, tot i que ja avança que un dels objectius és recuperar alguna de les torres del monestir perquè sigui visitable. «La torre del Corn i la torre del Fum són dos elements molt representatius i necessiten un procés de restauració perquè pròximament formin part del recorregut de la visita guiada al monestir», comenta Albó. L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols assegura que encara queda molta feina per fer i molt valor per recuperar en el monestir, i és per això que dóna la benvinguda a la iniciativa.

74 MONUMENTS CATALANS

El programa Romànic Obert coincideix amb la commemoració dels cent anys de la descoberta del romànic a Catalunya, i «la Caixa» finançarà el cost de la millora dels 74 monuments catalans. Dels 18 milions d'euros previstos per la Generalitat, un total de 15,1 milions s'invertiran en projectes de restauració, mentre que 3,1 milions d'euros seran utilitzats per fer-ne difusió. Les actuacions que es realitzaran inclouran, a més, treballs de conservació, intervencions arqueològiques, de sanejament, senyalització i adaptació a persones amb dificultats de mobilitat.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3356459

es restes de mamuts descobertes a la Boella han esdevingut la prova més consistent per determinar la cronologia d'aquest jaciment de la Canonja, que se situaria en més de 800.000 anys. Aquesta és la principal conclusió a què han arribat la trentena d'experts –procedents de diversos països– que durant tres dies han participat en la reunió científica Workshop 2009 INQUA-IPHES, que fins ahir es va organitzar a la Canonja.

Josep Vallverdú, un dels coordinadors de la trobada i director de les excavacions, va confirmar: «Tenim una sèrie d'evidències molt consistents per precisar la cronologia de la Boella. Una de les dades cronològiques més precises són les restes de mamuts, de l'espècie Mammuthus meridionalis, que tenen una antiguitat molt propera als 800.000 anys.»

El mateix investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va detallar que aquest moment prehistòric «és molt rellevant en l'evolució humana i en la història natural recent de la Terra». «Hi ha canvis ambientals i culturals prominents», va explicar. Vallverdú hi va afegir que aquest nou escenari ecològic de fa 800.000 anys «possiblement recull una sincronia en el medi natural, i concretament en l'evolució humana, perquè sembla que es produeixen canvis en el poblament i les estratègies de subsistència». «Possiblement també cal esmentar la generalització dels campaments bases», va afirmar.

En aquest sentit, l'escorxador de mamuts de la Boella «té relació –assenyala Vallverdú– amb formes d'aprovisionament observades anteriorment en l'arqueologia prehistòrica d'Àfrica més remota, però al continent Euroasiàtic l'escassa documentació existent limita la construcció de teories més fermes sobre el comportament dels nostres ancestres».

UN JACIMENT VITAL

Personal investigador que treballa a diferents països del món es reunirà a la Canonja entre dimecres i divendres d'aquesta setmana per conèixer els resultats preliminars de les investigacions que es desenvolupen a l'entorn del jaciment de la Boella, d'un milió d'anys d'antiguitat, situat al terme municipal de la Canonja. La trobada s'ha organitzat per iniciativa de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb la col·laboració de l'INQUA (Associació Internacional per a l'Estudi del Quaternari). A més de la Boella, es tractaran altres jaciments del mateix període emplaçats al sud-est asiàtic, la Xina, Síria i també a l'Estat espanyol.

La reunió, amb el nom Workshop 2009 INQUA-IPHES tindrà lloc al castell de Masricard, amb el títol genèric Events singulars observats en registres arqueoestratigràfics: una perspectiva complementària als arxius continentals i marins d'alta resolució. «Un event és un canvi sedimentari provocat per factors com episodis volcànics, inundacions causades pel règim pluvial, incendis en períodes de sequera o de caràcter còsmic, com podria ser, en aquest darrer cas, l'impacte d'un asteroide sobre la Terra», assenyala Marie-Agnès Courty, investigadora de l'IPHES-CNRS (Centre Européen de Recherches Préhistoriques) i coordinadora de la trobada científica juntament amb Josep Vallverdú, director del projecte de recerca del jaciment de la Boella.

A Catalunya hi ha aproximadament 2.000 castells documentats, entre edificis fortificacions, recintes emmurallats i torres de defensa. Moltes vegades ja només en queda el topònim, no es conserven ni tan sols les pedres. La fundació privada Castells Culturals de Catalunya estimula la conservació i l'ús social d'aquest patrimoni. Recentment, en col·laboració amb el Museu d'Història de Catalunya, s'ha reeditat una guia dels castells del país que ofereixen visites guiades. En comparació amb els 33 monuments que s'hi recollien fa tres anys, la publicació actualitzada n'aplega 44, una xifra que convida a l'optimisme. «El nostre propòsit és cridar l'atenció sobre un patrimoni molt oblidat a casa nostra, que en altres països europeus es cuida com a motor turístic», explica Ramon Orpinell, director gerent de la fundació. El model a seguir és l'Estat francès, però Catalunya està molt lluny de comparar-se amb la vall del Loira, per exemple, pel que fa a la valoració d'aquest patrimoni. A mesura que passen els anys, no obstant això, «ens ho creiem més», assegura Orpinell.

La guia té com a denominador comú que els castells que recull es poden visitar i tenen una mínima estructura de recepció, amb monitors que ofereixen visites guiades o una petita museïtzació que expliqui, almenys, la història del monument. Dels 44 castells, 31 són públics i 13 són privats. La llista, però, continua creixent, i els pròxims a afegir-s'hi són el castell de l'Espluga Calba, a les Garrigues, i el de Mataplana, al Ripollès. Entre els de titularitat pública, quatre són propietat de la Generalitat i els gestiona el Museu d'Història de Catalunya: el castell de Claramunt, el castell de Miravet, el castell i canònica de Sant Vicenç de Cardona i el castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou.

Obrir els monuments a la societat és l'objectiu de la fundació Castells Culturals de Catalunya, que en els darrers anys ha propiciat un conjunt d'activitats per atraure públic. Una vintena d'equipaments participen cada any en el cicle Música als castells. També s'ofereixen com a escenari de fires medievals i festes populars. El novè cicle de conferències, que començarà el mes de febrer que ve, tractarà sobre noblesa i societat a propòsit dels 650 anys de la creació de la Generalitat de Catalunya. Totes les xerrades es fan a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, a Barcelona. Una altra acció, des del 1997, és el lliurament dels premis Catalunya Nostra, en què la fundació reconeix els castells més destacats per les seves activitats culturals i per l'esforç en la seva rehabilitació. En aquest sentit, la fundació assessora els propietaris sobre les possibilitats d'obtenir subvencions públiques per restaurar els monuments, sigui per la via de l'1% cultural o de la línia de patrimoni que convoca cada dos anys la Generalitat.

MOTOR PER AL TERRITORI

La col·laboració amb el Museu d'Història de Catalunya pretén reforçar precisament la capacitat per transmetre la història que tenen els castells al país. Ara bé, els castells són també un atractiu per estimular l'activitat econòmica relacionada amb el turisme cultural, i la recuperació d'un monument sol reactivar l'entorn. «La majoria de castells són a les zones més petites i miserables, on el turisme no existeix, i per a molts llocs és l'únic recurs», argumenta Ramon Orpinell.