El futur centre d'interpretació del parc paleontològic que l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola (Anoia) vol impulsar arran de les restes fòssils localitzades podria ser una realitat a finals del 2010, segons ha explicat l'alcalde del municipi, Jordi Calpe. El Departament de Turisme de la Generalitat ha concedit una subvenció de 64.000 euros per fer un estudi de museïtzació. Durant l'any vinent s'espera redactar el projecte executiu i començar les obres el 2010. La idea és donar potencialitat a les troballes del jaciment on fins ara s'han localitzat unes 30.000 restes fòssils. El centre es farà a la masia Can Roviralta, una finca situada a l'entrada del poble amb valor històric, ja que és un dels habitatges que va donar origen a la població dels Hostalets. Segons Jordi Calpe, el centre, a més d'incloure una exposició amb les troballes, vol esdevenir un espai de treball per als paleontòlegs. Atès que l'Anoia disposa del parc prehistòric de Capellades, on es preveu situar el museu del neandertal de Catalunya, Calpe creu que els dos municipis han de crear un circuit turístic amb altres elements d'interès com el castell de Piera.

Els investigadors de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell afirmen que la zona reuneix un conjunt de característiques que la fan «extraordinària» i única al món. Té una seqüència sedimentària que explica entre els 14 i fins als 8 milions d'anys, una densitat de jaciments que permet trobar exemplars de totes les espècies que hi van viure i restes abundants de primats. Aquest va ser el jaciment en què es va descobrir l'esquelet de l'antropoide Pierolapitecus catalaunicus, el fòssil més recent de l'avantpassat comú de ximpanzés, goril·les i humans batejat amb el nom de Pau.

Els treballs de diversos arqueòlegs a l'interior de l'església romànica, on per exemple havien trobat trossos de teules romanes – tegulae – a la dècada de 1980, els feien presagiar que molt a prop hi podia haver restes del període. Però no ha estat fins als darrers mesos que, arran de la urbanització del parc empresarial de Sant Pau de Riu-sec, han pogut ampliar el camp d'acció.

L'excavació, en què ja s'han invertit 800.000 euros, ha deixat al descobert els fonaments d'una vil·la romana que es va començar a construir entre els segles II i I aC, i que, possiblement després d'un incendi, es va refer uns metres més al sud, ja a l'època imperial (I-III dC).

Al primer àmbit, entre els murs perimetrals de còdols i argila, hi han trobat restes de paviments trencats i eines carbonitzades. Hi destaca el tronc de fusta d'una arada, puntes d'eines de ferro, monedes i plats de ceràmica campaniana, caracteritzada per l'envernissat negre. En algunes de les peces, pràcticament senceres, s'hi poden llegir inscripcions en alfabet iber, que farien al·lusió probablement al seu propietari. Malgrat la romanització, els primers pobladors encara no havien adoptat l'alfabet llatí.

CONTINUÏTAT EN EL TEMPS

L'assentament, amb una superfície d'uns 6.000 m², va romandre habitat després de la caiguda de l'imperi romà, a les èpoques paleocristiana i medieval. Hi han excavat una necròpolis amb restes de 200 esquelets i una sagrera vinculada a l'església actual, que es va construir al segle XI. També han recuperat sivelles metàl·liques, olles i objectes de terrissa, com ara una guardiola del segle XIII, quan es va estendre la tècnica musulmana de la ceràmica vidriada.

EL FUTUR DEL JACIMENT

Els treballs al jaciment encara han d'aprofundir, sobretot, en la zona medieval. La Generalitat, des del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, supervisa l'excavació i ahir, els seus responsables proposaven informalment que els alumnes de la futura llicenciatura d'Arqueologia de la UAB hi puguin fer les pràctiques per la gran proximitat al campus.

El misteri ha envoltat sempre les dues torres situades a l'entrada del Castellet de Banyoles de Tivissa, descobertes i excavades als anys trenta per Serra i Ràfols. La seua forma pentagonal les fa úniques dins el món iber, ja que eren els grecs els que feien aquest tipus de construcció pentagonal. Per això tradicionalment s'havia cregut que les havien erigit els ibers a imitació del que havien vist en colònies gregues relativament properes i contemporànies –estem parlant del segle III abans de Crist–, com ara la d'Empúries. Tot i això, aquestes dues torres flanquejant l'accés principal al poblat es consideraven una «aberració constructiva», diu David Asensio, un dels codirectors de l'equip d'arqueòlegs que des del 1998 –enguany fa deu anys– excaven al Castellet de Banyoles. «Els grecs mai construïen aquest tipus de torres a la porta, sinó als panys de muralla», argumenta. Tot i això, les últimes investigacions d'un expert en la matèria, el professor francès Pierre Moret, de la universitat francesa de Tolosa, apuntaven que aquestes torres les haurien pogut construir els romans, després d'haver incendiat i arrasat el Castellet de Banyoles durant la segona guerra Púnica, el 205 abans de Crist. «S'ha descobert un tractat grec de poliorcètica –estratègies militars– de Filó de Bizanci de finals del segle III abans de Crist en què s'explica la construcció de torres pentagonals en portes d'accés. Segons Moret, les torres les haurien construït els romans, seguint aquest tractat», explica Asensio. Per això les excavacions d'enguany les han volgut centrar en aquestes dues estructures defensives per confirmar aquesta hipòtesi, però la conclusió és just al contrari: són anteriors a la irrupció romana. «Els estrats arqueològics evidencien murs cremats. Són murs que reposen en la muralla i això vol dir que les torres són anteriors a la destrucció del poblat i, per tant, als romans», certifica Asensio.

La campanya d'enguany ha durat només quinze dies, del dilluns 17 de novembre a divendres passat, i hi han participat vuit arqueòlegs. L'any vinent volen acabar d'excavar la totalitat de les torres i confirmar la seua hipòtesi, però alerten que en les excavacions dels anys trenta es van reconstruir en part les torres i que això complica l'actuació. Hauran de desmuntar les pedres i després tornar-les a muntar.

. La mesura s'ha pres sobretot perquè aquesta entrada és molt propera a la zona escolar i cada dia hi passen molts nens i nenes, i cal «prevenir». El consistori hi actuarà d'urgència a partir de dilluns que ve, i les obres –que les executarà Construccions Rizos– consistiran a extreure els tres trebols que hi ha actualment –molt deteriorats– i substituir-los per uns de nous de ciment pretensat, fer-hi aïllaments i posar-hi rajoles resistents al gel. També es trauran els cabirons –que s'hi van col·locar als anys cinquanta, procedents de la Seu de Lleida– perquè «ja no aguanten». L'actuació costarà 38.405 euros. Mentre durin les obres, els vianants podran entrar al nucli antic pel carrer Xolladors o pel portal de la Serra, que són els més propers.

Aquesta setmana les màquines han començat les obres de reforç i apuntalament del tram de muralla del Baluard de Santa Anna, que va esfondrar-se fa uns mesos, a tocar del portal de Sant Antoni. El projecte està valorat en 15.199 euros.

Ambdues actuacions estan incloses dins l'informe sobre l'estat de conservació del recinte emmurallat, que fa més d'un any va detectar que hi havia sis punts en perill real d'esfondrament. El document valora les actuacions en 142.448 euros en total, i va rebre el suport de l'1% cultural.

Només fa tres setmanes que han començat les excavacions, però al solar de Ca la Garsa –l'únic vestigi del call jueu de Tarragona– ja han començat a aparèixer restes antigues, entre les quals hi ha una inscripció romana del segle II «que segurament corresponia a un càrrec públic de certa importància», segons l'opinió d'Àlex Gonzàlez, director de la intervenció. També han trobat dues bases de columna del segle I i restes del que degué ser «un edifici públic de grans dimensions» de l'època tardo-imperial, del qual encara se'n desconeix la funcionalitat. Bona part del material que ara es recupera en aquest espai «era reaprofitat» d'èpoques anteriors. Segons Imma Teixell, recentment nomenada arqueòloga municipal, una part important d'aquest material podria provenir del fòrum provincial. L'objectiu dels arqueòlegs que treballen a Ca la Garsa és determinar «com seria l'espai en qüestió entre el segle II i l'època medieval».

L'excavació en aquesta zona s'havia de dur a terme a finals de l'any 2009, però el consistori ha decidit avançar-la «perquè vol saber què és Ca la Garsa per decidir quin ha de ser el seu futur», va dir la regidora de Patrimoni, Rosa Rosell, la qual també va apuntar la possibilitat de crear-hi un centre d'interpretació del món jueu a la ciutat: «Tot dependrà de les restes que apareguin», va afegir.

El mural romànic de l'església de Sant Climent de Taüll, la peça més destacada de l'art romànic català, encara dóna més sorpreses. Vuit anys després de l'última troballa (la figura de Cain a la part superior dreta de l'absis), els tècnics del departament de Cultura acaben de descobrir que el mural continua per sota de l'actual presbiteri, entre 20 i 50 cm sota terra, amb una franja amb motius ornamentals. S'ha descobert volent instal·lar un focus sota la base de l'arc esquerre de l'absis. Sota l'arc dret s'han trobat restes del mateix dibuix, de manera que se suposa que l'ornament dóna la volta a tot el mural.

Els tècnics atribueixen l'autoria al mateix pintor anònim de la resta del mural (batejat com el mestre de Taüll) i destaquen que serveix per explicar com es resolia en el romànic la unió del fresc amb el sòl. El director de Patrimoni Cultural, Pere Rovira, va anunciar ahir que s'estudiarà la manera de destapar tota la base del mural i deixar a la vista les restes.

L'alcalde de Vall de Boí, Joan Peralada, va aprofitar la presentació de la troballa per reclamar el trasllat de l'original, que es troba al MNAC.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3083507 

Les obres d'urbanització de la plaça de l'Absis de la Catedral, en què l'Ajuntament té previst habilitar un auditori a l'aire lliure, han deixat al descobert una troballa arqueològica sense precedents. Així, a sota de la rampa d'accés del carrer Costa de Capellans ha aparegut un tram d'uns 20 metres de la muralla andalusina del segle VIII, que separava l'antiga medina dels ravals de la ciutat musulmana. L'alcalde Ferran Bel va anunciar ahir que col·laboraran amb Patrimoni si cal redefinir el projecte.

Damià Griñó, de l'empresa d'arqueologia Atics, que ha fet les excavacions, va detallar que la tècnica constructiva és típica de l'etapa andalusina, amb un morter de calç i també algunes pedres que presenten tonalitats groguenques. L'arqueòleg va precisar que també han aparegut ceràmiques andalusines, així com alguns estrats inferiors de l'època romana, cosa que confirmaria que la muralla andalusina va fer-se tot aprofitant una estructura defensiva anterior. De fet, es tracta d'un fragment d'una amplada d'1,7 metres, amb una llargada d'uns 20 metres i una alçada màxima de 2,3 metres, bastida sobre les restes del perímetre de l'antic murat romà. La muralla encabia la medina i separava aquest sector noble, on hi havia el centre polític i religiós i la mesquita major de Tortosa, dels ravals de la ciutat musulmana. De fet, els experts han datat la muralla entre els segles VIII i X.

El responsable dels serveis territorials de Patrimoni, Joan Martínez, va confirmar la importància de la troballa, que també contribueix a la «recuperació de l'arqueologia urbana de Tortosa». Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va manifestar la voluntat de l'Ajuntament de col·laborar amb la comissió de Patrimoni per trobar una solució. Bel va avançar que la troballa no atura les obres, ja que la instal·lació de serveis com l'enllumenat i el clavegueram no afectarà el tram de la muralla. Amb tot, va afegir-hi que caldrà modificar el projecte de la plaça de l'Absis, un cop s'haja decidit si cal deixar la muralla al descobert o si només es fa una datació i es tornen a soterrar les restes.