Comença a Tarragona un seminari internacional d'arqueologia
http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/29987
-comenca-a-tarragona-un-seminari-internacional-
darqueologia.html
http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/29987
-comenca-a-tarragona-un-seminari-internacional-
darqueologia.html
La pedra descoberta fa uns dies en l'excavació de l'obra de construcció del parc de les Pruneres de Mollet, és un menhir de l'època del neolític, entre 3.000 i 4.000 anys a.C. Les seves grans dimensions (5 metres de llargada i 6 tones de pes) fan que es tracti d'una troballa arqueològica extraordinària a Catalunya. Aquest migdia, l'alcalde de la ciutat, Josep Monràs, i el subdirector general de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de la Generalitat, Josep Manuel Rueda, han visitat les obres del parc de les Pruneres per veure de prop la troballa i mostrar-la als mitjans de comunicació
A l'espera de tenir l'informe arqueològic, se sospita que podria tractar-se d'un menhir de l'època del neolític que ha restat enterrat a 11 metres de profunditat durant més de 5.000 anys. Aquest fet ha propiciat que els grabats i marques de la pedra es conservin en bon estat, un element més de l'extraordinarietat de la troballa.
Les grans dimensions del menhir, fet en pedra de granit, fan que sigui, segons ha dit el subdirector general de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic, «la troballa arqueològica d'aquestes característiques més important que s'hauria produït a Catalunya» i que potser, finalment, sobrepassi «l'àmbit català» per la seva importància arqueològica. Rueda ha explicat que tots els indicis apunten que és «un element aïllat», sense altres elements a l'entorn, cosa bastant habitual en aquest tipus de restes arqueològiques.
Josep Manuel Rueda ha afegit que l'excepcionalitat de la peça correspon a la seva mida ja que «un menhir d'aquestes característiques a Catalunya no és normal» i als «gravats»neolítics, dels quals s'espera que aportin dades significatives.
La pedra es va descobrir a l'excavació de l'obra de construcció d'un aparcament soterrat i urbanització d'un parc al Pla de les Pruneres. El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal determina l'Àrea d'Expectativa Arqueològica, bàsicament al nucli història, però no inclou el pla de les Pruneres. Tot i això, l'Ajuntament havia avisat l'empresa responsable de les obres que informés de qualsevol element susceptible de tenir algun valor arqueològic.
L'alcalde, Josep Monràs, ha destacat que «si l'Ajuntament no hagués promogut aquestes obres, no s'hauria produït aquesta descoberta tant important per la ciutat i, molt probablement, a nivell estatal». També ha dit que, si finalment es confirma la gran importància del menhir, serà un motiu d'orgull per a la ciutat.
L'alcalde s'ha mostrat molt satisfet amb la importància de la troballa i ha assenyalat que l'Ajuntament no té cap pressa perquè tornin a començar les excavacions. A les obres s'ha delimitat la zona on es va fer la troballa, l'excavació del terreny està aturada i només s'estan fent treballs en superfície. Els treballs es reiniciaran quan l'equip arqueològic i la Generalitat ho determini i, sempre amb supervisió arqueològic.
Ara, l'equip d'arqueòlegs haurà d'estudiar amb detall el menhir per tal de conèixer-ne més detalls i emetre l'informe arqueològic corresponent.
Mollet del Vallès (ACN).- Les obres del nou aparcament municipal del Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès han revelat l'existència d'un menhir de l'època neolítica (any 3.000-4.000 a.C) que podria ser una de les pecesarqueològiques més rellevants descobertes a Catalunya en els darrers anys. Ho ha explicat el sotsdirector general de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de la Generalitat, Josep Manuel Rueda,durant una visita a la zona on s'ha localitzat la peça. L'Ajuntament molletà ha delimitat la zona i han suspès temporalment les excavacions a l'espera de l'informe d'una empresa que el consistori ha contractat per catalogar la importància de la troballa.
Mollet del Vallès (ACN).- Les obres del nou aparcament municipal del Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès han revelat l'existència d'un menhir de l'època neolítica (any 3.000-4.000 a.C) que podria ser una de les pecesarqueològiques més rellevants descobertes a Catalunya en els darrers anys. Ho ha explicat el sotsdirector general de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de la Generalitat, Josep Manuel Rueda,durant una visita a la zona on s'ha localitzat la peça. L'Ajuntament molletà ha delimitat la zona i han suspès temporalment les excavacions a l'espera de l'informe d'una empresa que el consistori ha contractat per catalogar la importància de la troballa.
http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3574570
Tres vegades va fer arribar la Generalitat al Vaticà els papers que demostraven la titularitat d'algunes obres d'art de la Franja reclamades per Aragó i la bona fe amb què es va bastir la col·lecció. Els tribunals vaticans no els van tenir en compte. Ara s'han editat dins d'El dietari del bisbe Josep Meseguer, creador del Museu Diocesà.
«Tinc la satisfacció d'enviar-li a vostè el tros de retaule de la Mare de Déu, el Sagrari i un objecte de ferro del qual no vaig fer menció i que l'antiquari volia emportar-se», va escriure el 12 de juny de 1900 el mossèn de Chalamera (Baix Cinca) al bisbe Meseguer, que va pagar 200 pessetes per les peces, igualant l'oferta de l'antiquari. La Mare de Déu de Chalamera és una de les 113 peces reclamades pel bisbat de Barbastre-Montsó i el govern d'Aragó des que el 1995 Chalamera i les altres parròquies de la Franja van ser segregades de Lleida.
El dietari del bisbe Josep Meseguer, a cura dels historiadors Carmen Berlabé i Isidre Puig i editat per Pagès Editors, recull les anotacions que el bisbe que va fundar el Museu Diocesà de Lleida va fer durant les visites pastorals entre 1890 i 1904. Hi apareixen, també, rebuts i cartes manuscrites sobre la compra i permuta d'una vintena de peces. Entre d'altres, el retaule de Santa Maria de Sixena (Monegres) comprada pel bisbe per 500 pessetes: en una carta, el rector demanava al bisbe 30 pessetes més per al transport, adduint que si l'hagués venut a l'antiquari que s'hi havia interessat aquest s'hauria fet càrrec del transport.
Els editors del recull destaquen que El dietari, a més de casos concrets, mostra l'esperit «de bona fe» que movia el bisbe a l'hora de salvaguardar peces en mal estat o a punt de ser malvengudes i que en cap cas es feien servir per al culte. L'actual bisbe de Lleida, Joan Piris, troba «estrany» que aquesta documentació no hagi tingut cap efecte legal. El Vaticà va dictaminar l'entrega a Barbastre-Montsó. Segons va revelar al març el conseller Tresserras, una delegació de govern es va trobar al Vaticà amb la sorpresa que el sotssecretari de Relacions amb els Estats els deia que al Vaticà desconeixien l'existència de la documentació, tot i que el govern l'havia tramès dos cops.
L'han tornat a enviar.
http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/
28424-els-papers-que-el-vatica-va-ignorar.html
Bellpuig (ACN).- El mausoleu ubicat a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig (Urgell) és una de les obres cabdals del Renaixement català. Així ho afirma l'autor del llibre recent presentat 'El Mausoleu de Bellpuig', Joan Yeguas, conservador del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i originari de Castellnou de Seana (Pla d'Urgell). Yeguas explica que l'obra va ser creada per Ramon de Cardona amb la voluntat de ser el puntal del panteó funerari dels Cardona al convent del municipi urgellenc. Yeguas considera que el mausoleu és un dels més importants de l'estat espanyol, amb unes dimensions enormes: 1.090 centímetres d'alçada per 550 d'amplada, elaborat amb marbre de Carrara (Itàlia).
http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3572221
Montblanc (ACN).- L'Ajuntament de Montblanc ha aprovat inicialment el projecte de restauració de la torre de Sant Marçal, que és la número 23 del recinte emmurallat. El projecte, redactat per l'arquitecte municipal, està pressupostat en 75.000 euros. La rehabilitació de la torre s'ha proposat després de resoldre els problemes de degradació i d'eliminar el perill d'esfondrament dels entramats dels trebols, segons fonts municipals. Ara es preveu la recuperació de la torre, amb treballs de condicionament -tant interiors com del seu accés-, així com dotar-la de la infraestructura mínima per poder ser utilitzada. La rehabilitació acabarà per donar-li una imatge semblant a la de les altres torres restaurades de la muralla.
http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3570966
Ulldecona (ACN).- Les pintures de l'Abric I del conjunt d'art rupestre de la Serra de Godall, a Ulldecona (Montsià), han estrenat aquesta Setmana Santa uns nous accessos que faciliten les visites en grup al mateix temps que eviten la seva degradació. L'actuació, que ha costat 40.000 euros finançats per l'Ajuntament d'Ulldecona i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha consistit en la instal·lació d'unes escales i una plataforma metàl·liques, que limiten l'accés directe dels visitants a l'abric prehistòric i el deteriorament de les pintures. Durant els pròxims mesos, especialistes aragonesos elaboraran un diagnòstic sobre l'estat de conservació del conjunt i proposaran mesures per a la seva preservació.
http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3569210
Ripoll (ACN).- El departament de Cultura ha instat el Bisbal de Vic i la parròquia del Monestir de Ripoll a reparar d'urgència la teulada de la capella de la Congregació, que fa unes tres setmanes va perdre part del sostre arran d'un ensorrament. La capella, que actualment està tancada al públic -fins i tot abans de l'esfondrament-, data de l'època gòtica (segles XIV-XV) tot i que posteriorment, als segles XVIII i XIX, se li van fer alguns afegits. El delegat de Cultura a Girona, Miquel Sitjar, ha dit que el departament es mostra 'preocupat' per la situació i per això demana tant al Bisbat com a la parròquia que prenguin mesures i 'apuntalin el sostre amb urgència' perquè els desperfectes no vagin a més.
http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3569667
La vil·la romana de la Llosa de Cambrils serà a partir d'enguany un dels escenaris del festival de recreació romana Tàrraco Viva, que tindrà lloc a Tarragona del 18 al 31 de maig. En concret, els dies 23 i 24 de maig es faran al jaciment cambrilenc un seguit de visites amb animacions que recrearan i aproparan el visitant a la vida quotidiana d'una vil·la romana de l'ager tarraconensis.
Els actes de Tàrraco Viva a Cambrils els van presentar ahir responsables dels dos ajuntaments i del festival, que van assenyalar que les activitats tindran un caràcter experimental per detectar la possibilitat d'organitzar a la Llosa actes de més envergadura l'any que ve. El Museu d'Història de Cambrils i membres de l'associació de veïns del barri de la Llosa organitzaran les animacions al jaciment, que també tindran la col·laboració del grup de reconstrucció històrica Associació Projecte Phoenix. La vil·la romana de la Llosa està datada entre els segles I aC i VI dC. Es va descobrir l'any 1980 i des de llavors és objecte de continuades campanyes d'excavació. Fa dos anys es va obrir a les visites del públic.
http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/23552
-la-vila-romana-de-cambrils-sera-un-dels-escenaris-de-
tarraco-viva.html
Des dels anys vuitanta està inclosa en l'Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya de la Generalitat però fins ara no s'han vist «les potencialitats» que té. A la urbanització de la Móra de Tarragona hi ha una pedrera romana, probablement coetània de la del Mèdol, que ha passat gairebé desapercebuda per la vegetació de la zona, i ara l'àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona la vol recuperar. Es tracta de la pedrera de Mas Marquès II, que té una longitud d'uns 80 metres i una alçària que arriba als 6 metres, tot i que, segons l'arqueòloga municipal, Imma Teixell, és només un sector de la pedrera completa, molt més gran. El consistori encarregarà l'estudi d'aquest espai i, en un futur, es museïtzarà i s'hi crearà un parc que uneixi natura i arqueologia.
Segons les primeres estimacions dels arqueòlegs, la pedrera romana de Mas Marquès II, a la urbanització de la Móra de Tarragona, data del segle I, i seria coetània de la del Mèdol. El seu funcionament aniria lligat amb la gran activitat constructiva que hi havia a l'antiga Tàrraco en aquell període, quan es van construir bona part dels monuments més importants. La pedra que se n'extreia és precisament la coneguda com a «pedra del Mèdol», segons va apuntar l'arqueòloga territorial, Imma Teixell.
La pedrera de Mas Marquès (situada a la zona boscosa que hi ha al darrere del carrer de les Garrigues) va estar amagada sota la vegetació fins que, fa poques setmanes, els treballs de condicionament d'una zona verda a la Móra, que impulsava l'àrea de Medi Ambient, van posar en relleu aquest espai patrimonial. «Es va intuir que darrere de les males herbes i dels arbres hi havia aquesta magnífica pedrera», va assenyalar ahir la regidora de Patrimoni, Rosa Rosell, que va destacar que la part que es recuperarà té uns 80 metres de llargada i que la part més alta de la pedrera arriba als 6 metres.
Amb tot, segons l'arqueòloga, aquest només és un sector de la gran pedrera que hi ha en aquest turó, amb diferents punts d'extracció de pedra en època romana, tot i que algunes parts es podrien haver malmès fa anys amb la construcció d'alguns habitatges en aquesta urbanització.
El consistori preveu encarregar un estudi científic de l'explotació i, en un futur –«ara estem en una època de crisi», va destacar la regidora–, també es planteja la possibilitat de fer-hi una intervenció arqueològica, ja que a hores d'ara «és una pedrera verge, on no s'ha fet mai cap actuació arqueològica», segons Rossell, que hi va afegir que en algunes pedres es poden veure les «marques amb espiga de les eines que s'utilitzaven per extreure els carreus».
Tampoc no es descarta trobar restes de les eines que s'utilitzaven «i saber si hi havia algun assentament dels picapedrers que feien la feina».
A més, també es potenciarà l'estudi d'aquesta pedrera en relació amb la del Mèdol i amb les altres que hi ha a l'entorn de Tarragona. Segons Imma Teixell, «es coneixen diverses pedreres romanes entre Altafulla i Vila-seca».
Natura i arqueologia
L'Ajuntament preveu museïtzar l'espai i convertir-lo en un parc que casi les potencialitats de la natura amb la riquesa arqueològica. «Tindrem un espai patrimonial important a fora de la ciutat. Una zona verda al voltant d'un jaciment arqueològic important», destacava ahir Rosa Rosell. De fet, el consistori tarragoní preveu convertir aquesta zona en escenari per a activitats relacionades amb el patrimoni, com poden ser algunes de Tàrraco Viva o les Nits a la Fresca.
La pedrera de Mas Marquès II està inclosa, des de començament dels anys vuitanta, en l'IPAC (Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya), a la Carta arqueològica del Tarragonès (número 4287). També és un element protegit com a bé cultural d'interès nacional (BCIN).
http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/24442-
lajuntament-de-tarragona-recuperara-i-museitzara-la-ped
rera-romana-de-la-mora.html
El divendres 27 de març es va presentar en societat la restauració i museïtzació de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, un dels conjunts monumentals més complerts i ben conservats d’Europa. A través del Pla Director del Conjunt Monumental, l’any 2000 van començar els treballs centrats en l’excavació arqueològica, la restauració dels edificis i la museïtzació dels béns mobles.
El conjunt monumental està format per les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, un complex episcopal relacionat amb el Bisbat d’Ègara dels segles IV al VIII.
http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem
.781b6118ade5e5ad86a64e10b0c0e1a0/?vgnextoid=53a
25e610b371110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextc
hannel=53a25e610b371110VgnVCM1000008d0c1e0aRC
RD&vgnextfmt=detall&contentid=0b434988e5340210Vg
nVCM1000008d0c1e0aRCRD
Powered by LifeType