Els arqueòlegs alerten de la degradació del jaciment de la Boella i reclamen actuacions
Els arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) alerten de la degradació accelerada que està patint el jaciment de la Boella, a Tarragona, i el barranc que li dóna aixopluc a causa de les pluges i l'erosió del pas del temps. L'IPHES presentarà un informe a l'ACA i al Departament de Medi Ambient per demanar-li que posi solució al problema del barranc, el protegeixi i el converteixi en un espai visitable. Els arqueòlegs van descobrir recentment que el jaciment podria tenir un milió d'anys, cosa que el situa entre els més importants del món.
El director de l'Institut, Eudald Carbonell, confia en trobar-hi restes
d'homínids i equiparar-lo al jaciment d'Atapuerca. Una de les
conseqüències negatives de l'activitat d'excavació que duen a terme els
arqueòlegs és la degradació del lloc on treballen, així ho reconeix
l'arqueòleg Josep Vallverdú, que dirigeix l'excavació del jaciment de
la Boella, situat a l'Entitat Metropolitana Descentralitzada de la
Canonja (Tarragona). Una realitat dura que es contraposa amb els
resultats que s'obtenen en els jaciments, concretament en aquest.
L'estudi de les restes trobades, ossos d'animals i eines tallades en
pedra o ossos, indústria lítica, han permès descobrir que el jaciment
té una antiguitat que ronda el milió d'anys.
Aquesta nova datació permet al jaciment adquirir més rellevància
internacional i permetre als arqueòlegs dibuixar un mapa més acurat de
l'època prehistòrica del quaternari a la península Ibèrica. El jaciment
tarragoní permet donar més pes a les hipòtesis per les quals l'homo
antecessor poblava tota Europa entre 800.000 i un milió d'anys abans de
l'època actual. Les restes de la Boella s'unirien així a les trobades a
Itàlia o a Atapuerca (Burgos) i serviran per millorar la recerca sobre
l'evolució humana en aquest període remot. Segons Vallverdú, la
descoberta obre el camí per a conèixer d'una manera 'fiable i
argumentada' la història dels ecosistemes i l'evolució humana fora
d'Àfrica.
La voluntat de l'equip d'arqueòlegs de l'IPHES encapçalat per Vallverdú
és continuar excavant el jaciment però la por a despreniments de les
parets de la llera del barranc, amb el consegüent perill per a les
persones, i a incidir el deteriorament de l'espai frenen aquesta
recerca. Per evitar-ho es demana que tant les administracions públiques
implicades com les possibles propietats privades que es vegin afectades
es posin d'acord per frenar l'eixamplament de la llera, que en els
últims quinze anys ha comportat una degradació molt accelerada de
l'espai, com denuncien els arqueòlegs.
La proposta que es presentarà a Medi Ambient per actuar al barranc de
la Boella es basa en la necessitat de sanejar la llera del barranc i
adequar el jaciment perquè esdevingui un lloc visitable i que formi
part de la xarxa d'instal·lacions culturals del Camp de Tarragona. La
propietat de la finca on s'ubica el jaciment, hi està plenament
d'acord, ja que l'eixamplament de la llera del barranc també ha suposat
un perjudici per als terrenys on s'alcen equipaments de restauració i
hoteleria, un centre de convencions i conreus diversos.
http://www.tinet.org/portal/sheet-show.do?id=31672
