Ulldecona (ACN).- L'Ajuntament d'Ulldecona (Montsià) ha invertit un total de 58.000 euros en l'operació de compra de les finques que ocupen els dos principals poblats ibers del terme municipal amb la intenció d'excavar-los i restaurar-los per a la seva difusió i aprofitament turístic. Es tracta dels poblats de les Ferradura o Castellets, que ja va ser excavat per la Universitat de Barcelona a principis dels anys 80, i de les Esquarterades, al nucli de les Ventalles, que ocupen en total més de 140.000 metres quadrats de terreny. Fa sis mesos, el consistori ja va posar en marxa una escola taller per formar vuit joves com a auxiliars d'arqueologia que permeti impulsar les actuacions de recuperació d'aquests jaciments.

Ulldecona (ACN).- L'Ajuntament d'Ulldecona (Montsià) ha invertit un total de 58.000 euros en l'operació de compra de les finques que ocupen els dos principals poblats ibers del terme municipal amb la intenció d'excavar-los i restaurar-los per a la seva difusió i aprofitament turístic. Es tracta dels poblats de les Ferradura o Castellets, que ja va ser excavat per la Universitat de Barcelona a principis dels anys 80, i de les Esquarterades, al nucli de les Ventalles, que ocupen en total més de 140.000 metres quadrats de terreny. Fa sis mesos, el consistori ja va posar en marxa una escola taller per formar vuit joves com a auxiliars d'arqueologia que permeti impulsar les actuacions de recuperació d'aquests jaciments.

La imatge de la campanya: una àmfora Pascual 1, típica de
Catalunya, on es fabricaven entre el segle I a.C. i l'I d.C.

En la campanya SOS es coordinen vuit centres de recerca de l'arc mediterrani occidental

Tres centres de recerca arqueològica subaquàtica de l'Estat espanyol, i centres també de recerca o preservació d'aquest patrimoni de Portugal, França, Itàlia i Malta, van presentar ahir, de manera simultània, la primera edició conjunta de la campanya SOS, per a la protecció del patrimoni cultural subaquàtic. Aquesta campanya va néixer fa vuit anys al nostre país i va partir, concretament, del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, al barri de Pedret de Girona, dirigit per Xavier Nieto.

Pràcticament tot l'arc mediterrani occidental –menys Sicília i les Illes Balears– queda cobert per les àrees d'influència de la Divisió d'Arqueologia Nàutica i Subaquàtica (Portugal), dels centres d'arqueologia subaquàtica d'Andalusia, País Valencià i Catalunya (CASC), del Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica Arqua de Múrcia, del Departament de Recerques Arqueològiques Subaquàtiques i Submarines de Marsella (França), de la Direcció General pels Béns Arqueològics del Ministeri de Cultura d'Itàlia i de la Superintendència pel Llegat Cultural de Malta. Aquests són els centres i països adherits per primera vegada a la campanya, a través del programa Archeomed, finançat amb fons Feder. La campanya consisteix en l'edició de fullets informatius, adhesius i cartells en què figuren els números de telèfon de tots aquests centres, als quals es poden adreçar els submarinistes, professionals o ocasionals, que creguin haver topat amb una mena de resta arqueològica dins l'aigua. Ahir, Dia Internacional del Mar, es va fer pública la campanya que, segons els seus promotors, vol ser de «sensibilització» respecte a la necessitat de preservar un patrimoni «destruït i espoliat», però que és «patrimoni de tots», segons va explicar ahir Nieto, acompanyat del director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Girona, Miquel Sitjar. Xavier Nieto, que assegura que cada vegada la conscienciació sobre la preservació del patrimoni és més gran, va explicar que l'adhesió a la campanya dels altres centres va sortir d'una trobada a Roses el gener, en una convenció de la Unesco sobre la protecció del patrimoni. Els centres es coordinen, transmeten una imatge i un missatge unitaris i, sobretot de cara a l'estiu, la idea és que qualsevol turista que hagi fet una troballa tingui a on recórrer i s'afebleixi la temptació d'endur-se la peça per al seu gaudi. A Catalunya, segons explica Nieto, aquesta campanya ha tingut resultats satisfactoris en els anys anteriors i han rebut trucades que han permès fer troballes importants, a més d'altres avisos en què es denunciaven espolis de jaciments subaquàtics.

Ahir es va començar a muntar la bastida a una meitat

del pont del Diable. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.

És la primera recuperació integral del monument i el projecte també preveu fer passar una làmina d'aigua pel canal

- Tarragona - CARINA FILELLA

És la primera rehabilitació integral del pont del Diable. Ahir mateix es va començar a instal·lar la gran bastida en aquest monument de Tàrraco que, durant 26 mesos, serà recuperat pam a pam. El projecte també preveu fer passar una làmina d'aigua contínua pel canal, per mostrar tal com funcionava originàriament l'aqüeducte. A més, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell, farà un estudi dels materials constructius «per entendre com i quan es va construir», segons l'arquitecte Joan Albert Adell. L'empresa adjudicatària és Estudio Métodos de la Restauración i el pressupost és de dos milions d'euros, que finançaran el Ministeri de Foment, a través de l'1% cultural, i l'Ajuntament de Tarragona.

El mes passat ja es va començar a netejar la vegetació de l'entorn i a posar tanques per tot el perímetre del pont del Diable, i ahir es van iniciar els treballs d'instal·lació de la bastida al monument. Per evitar que l'aqüeducte quedi totalment cobert durant més de dos anys (el termini d'obres previst és de 26 mesos), la bastida es muntarà en una meitat del pont deixant lliure la resta: «finalment s'ha arribat a la solució de restaurar una meitat a banda i banda i després l'altra, fet que no impedirà als turistes visitar i fotografiar el pont, sempre a través de les tanques de seguretat», segons va dir ahir la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, que va destacar també que aquesta restauració integral del monument (la primera que s'hi duu a terme) «representa deixar el pont en condicions òptimes perquè pugui durar 2.000 anys més; ja que mai s'havia fet un condicionament d'aquestes característiques i això s'engloba en tota l'actuació del recinte, com la neteja del bosc, la recuperació dels jardins romàntics i els treballs de l'Escola Puig i Valls».

L'arquitecte encarregat de fer el projecte de restauració, Joan Albert Adell, va explicar ahir a peu del monument que se substituiran alguns carreus malmesos pel pas del temps o per l'acció de l'home, però que «no es farà res que no sigui estrictament necessari per a la restauració». També es faran estudis biològics i geològics del material original, ja que «per construir el pont es van portar pedres de 22 pedreres de l'entorn de Tàrraco», segons Adell.

A més, per donar a conèixer quina era la funció dels aqüeductes romans, «es farà passar una làmina d'aigua contínua, per poder visitar el pont tal com funcionava originàriament, ja que és l'únic aqüeducte visitable a través del seu canal». A més, es reconstruirà un tram d'uns trenta metres de l'specus (el canal de l'aqüeducte). També es preveu restaurar una part del canal que es troba a l'avinguda Catalunya.

El pressupost del projecte és de 2 milions d'euros, finançat en un 75% pel Ministeri de Foment, a través de l'1% cultural, i la resta a càrrec de l'Ajuntament. Les obres, que tenen una durada prevista de 26 mesos, van a càrrec de l'empresa especialitzada en restauracions d'edificis històrics Estudio Métodos de la Restauración.

     

Tortosa (ACN).- Les excavacions arqueològiques que s'estan duent a terme al solar del futur edifici dels serveis territorials del Govern a les Terres de l'Ebre, al carrer Benasquer de Tortosa, acabaran a finals d'aquesta setmana. Les obres d'excavació han tret a la llum diverses estructures de l'època andalusí, que són la continuació de les localitzades ja fa tres anys en els terrenys de l'antic institut de Tortosa, situat al costat, on també es van trobar restes d'una necròpolis romana. Ara, només mancarà excavar petites zones dels voltants del solar i, un cop finalitzin els treballs i la documentació de les restes, les estructures es desmuntaran. Les obres del nou edifici del Govern podrien començar a finals d'any.

 http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3586031

Tarragona (ACN).- La restauració del Pont del Diable de Tarragona permetrà ensenyar l'antiga funcionalitat d'aquest aqüeducte fent passar una petita làmina d'aigua pel seu damunt. Es crearà un gran dipòsit d'aigua que, a banda de ser d'utilitat en cas d'incendi forestal, permetrà crear un circuit tancat d'aigua que passarà per l'aqüeducte i que els visitants podran veure sota els seus peus. La restauració d'aquest monument Patrimoni de la Humanitat ha començat aquest dimecres, uns treballs que, amb un pressupost de 2'5 milions d'euros, consistiran en consolidar l'aqüeducte romà i els seus carreus i eliminar les maleses que afectin la seva estructura.

Girona (ACN).- Les restes del vaixell del segle XVIII que el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) estudiarà aquest 2009 per primer cop estan enfonsades davant les costes de Deltebre (Baix Ebre). El director del CASC, Francesc Xavier Nieto, ha explicat que les restes les van descobrir uns pescadors que feinejaven a la zona. 'Les xarxes es van quedar enganxades a la troballa i, després de fer una immersió, els pescadors van alertar l'ajuntament', ha ressaltat l'arqueòleg. L'estudi del derelicte es farà els mesos de setembre i octubre i forma part de la campanya que anualment porta a terme el vaixell del CASC, el 'Thetis'.

Las jornadas de reconstrucción histórica recibirán visitantes del área metropolitana de Barcelona y alumnos de institutos de distintas comunidades autónomas

La undécima edición de Tarraco Viva se inicia mañana con la inauguración de una exposición y la presentación de una revista, y permanecerá activa hasta el 31 de mayo. Por delante quedan 330 actividades relacionadas con el pasado romano de la ciudad, que se llevarán a término en 26 espacios, de los que un elevado número están íntimamente vinculados a los monumentos declarados Patrimonio Mundial.

Por el número de pases gratuitos repartidos y entradas vendidas, el año pasado las jornadas de reconstrucción fueron vistas por cerca de 48.000 personas. El ritmo de venta de los últimos días -una entrada cada veinte segundos-, hace que el área de Patrimoni prevea para este año un incremento de espectadores, aunque la meta es «no masificar el festival», manifestó al Diari el técnico del Museu d'Història Magí Seritjol.

Con la finalidad de que la mayor presencia de personas no tenga una incidencia negativa, «abriremos nuevos espacios», subrayó el programador del festival.

La crisis como aspecto a favor

La situación económica está provocando un cambio de intenciones en un amplio sector de turistas, que opta por viajes de proximidad frente a los destinos de largo recorrido. El Museu d'Història ha detectado un notable aumento de demanda de entradas de residentes en el área metropolitana de Barcelona. Otras peticiones proceden de zonas tan diversas como Madrid, València, Zaragoza, Euskadi, Palencia o Málaga.

Seritjol comentó que Tarraco Viva traerá a la ciudad turismo de fin de semana. Una causa directa es «la promoción que se ha hecho del festival, como la llevada a cabo la semana pasada en Alcalá de Henares: cien personas se interesaron por asistir a Tarraco Viva y, si les gusta, el año próximo serán doscientas».

Alumnos de Balears y València

Una novedad de las jornadas de 2009 consiste en un apartado dedicado a jóvenes estudiantes. Además de la actividad que como cada edición efectúa el Camp d'Aprenentatge de Tarragona en los jardines del Camp de Mart, destinado a escolares de la ciudad, por primera vez se organiza una actividad específica en el Camp del Roqueral, donde 1.500 estudiantes verán exhibiciones de gladiadores, legionarios y caballería romana.

Seritjol se mostró muy satisfecho por la respuesta habida. «Vendrán dos institutos de Balears, uno de Paterna y otro de Benicarló», además de varios catalanes. En cuatro días «cerramos las inscripciones y ya tenemos en lista de espera para la edición de 2010 a 700 personas».

Como detalle de la importancia que ha alcanzado Tarraco Viva en ámbitos internacionales, Seritjol informó que periodistas de Miami (Estados Unidos) que trabajan en revistas especializadas en turismo y gastronomía han anunciado su asistencia al festival».

Tarraco a Taula

Los periodistas estadounidenses podrán degustar la gastronomía romana que del 18 al 31 de mayo ofrecerá la Associació Tarraco a Taula. Junto a menús a precio inalterable de 35 euros que pondrán a disposición del cliente diez establecimientos, otros doce abrirán sus restaurantes para que el público haga la Ruta de tastets. Por diez euros se podrán degustar cinco tapas romanas. El menú consistirá en un entrante, un plato de pescado, otro de carne, postre y bebida.

La asociación está presidida por el restaurador Quintín Quinsac, quien confía en que el lanzamiento de las dos propuestas contribuya a dar a conocer la gastronomía del Imperio Romano.

TARRACO VIVA - Horaris (cat)

Els arqueòlegs hi treballaran fins a finals de maig. Foto: IPHES.

El jaciment de La Cansaladeta, a la Riba (Alt Camp), té la particularitat de ser un dels únics de Catalunya i també de la península Ibèrica que mostren l'evolució tecnològica compresa en un període de 300.000 a 500.000 anys. De fet, l'únic jaciment que s'hi pot comparar és el de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos). Un equip de dotze arqueòlegs de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució (IPHES) van començar ahir a excavar el tercer nivell, situat ara a 45 metres per sobre del nivell del riu però que aleshores era l'abric vora el riu on s'estaven durant llargues temporades els caçadors recol·lectors. El codirector de l'excavació, Josep Maria Vergès, explicava que en la campanya els arqueòlegs volen trobar «una evidència irrefutable» i demostrar que els pobladors ja utilitzaven el foc. Fins ara només s'han trobat pedres de sílex cremades, les quals no ho confirmen del tot, segons hi afegia Vergès, ja que també podria ser que es tractés d'un incendi i no d'un fogar. Sigui com vulgui, si es pogués demostrar esdevindria una de les zones d'Europa on s'haurien trobat evidències més antigues, tot i que el director reconeixia que «és com jugar a la loteria».

El jaciment presenta un ampli ventall de restes lítiques, el 90% de les quals estan elaborades amb sílex i algunes amb quars. Aquestes peces, bifaços i fenedors, són representatives de totes les fases de la cadena productiva, començant per la selecció de la matèria primera. La gran riquesa de restes que s'hi han trobat ha permès obtenir «molta informació», segons Vergès, sobre aquest període, que demostra un procés de canvi tecnològic que fins ara ha estat «poc conegut». La Cansaladeta té onze nivells d'ocupació humana, però fins ara se n'han estudiat tres, i segons confirmava Vergès només s'ha treballat sobre el 30% de la grandària total.

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5-cultura/19-cultura/36047

-liphes-vol-trobar-evidencies-dus-del-foc-al-jaciment-de-la-cansa

ladeta-a-la-riba-que-ara-es-torna-a-excavar.html

El equipo que excava en la Cova Gran de Santa Linya ha localizado estructuras del neolítico final en este yacimiento de la Noguera, un hallazgo que confirma la gran potencia arqueológica del enclave que también tuvo ocupaciones en el paleolítico medio y superior y que fue habitado por los neandertales y el homo sapiens.

Rafa Mora, codirector de la excavación junto a Jorge Mart�nez, explic� que el neol�tico antiguo se caracteriza por la transici�n de las sociedades de cazadores-recolectores a sociedades de productores que generalmente se dedicaban a la agricultura y la ganader�a. En el h�bitat hallado en la Cova Gran, que responde a un espacio dom�stico, se detectan estructuras como hogares, hornos, silos para guardar grano y peque�as fosas que pod�an haberse utilizado como braseros para mantener el calor.
El catedr�tico de la UAB explica que hasta ahora la mayor�a de estructuras del neol�tico se localizaban en la zona de la costa, por lo que el hallazgo de estas estructuras en la Catalunya interior da a�n m�s relieve a este yacimiento.

De la gran potencia arqueol�gica de la Cova Gran da testimonio el hecho de que se encuentran ocupaciones desde el paleol�tico medio y superior hasta el neol�tico y el bronce. Esta gran potencia arqueol�gica, seg�n Rafa Mora, se basa en el hecho de que se podr�n estudiar los momentos de cambio y de crisis en una gran secuencia estatigr�fica.

Las excavaciones en la Cova Gran de Santa Linya, una campaña que se realiza con el apoyo de la UAB, la Generalitat de Catalunya y el Institut d'Estudis Ilerdencs, comenzaron en abril y estan dedicadas a determinar si neandertales y homo sapiens ocuparon repetidamente la zona del Prepirineo durante el paleolítico. Gracias a las excavaciones realizadas en la Cova Gran desde el año 2001, cuando se determinó la existencia de materiales arqueológicos del paleolítico, se ha determinado que no hubo convivencia entre neandertales y sapiens en esta zona de la Noguera

http://www.lamanyana.es/

 

Vimbodí (ACN).- Enguany fa deu anys que es van iniciar les campanyes d'excavacions al Molí del Salt, a Vimbodí (Conca de Barberà), un jaciment ric en peces gravades del Paleolític. Va ser l'historiador i metge reusenc Salvador Vilaseca qui va descobrir l'abric, mentre passejava per un camp d'avellaners. Ara, al costat dels avellaners i sota un cobert per protegir-se d'un sol de justícia, hi treballa un equip d'arqueòlegs dirigit per Manuel Vaquero. Segons Vaquero, en una dècada de treball només s'han excavat 15 centímetres, quan la fondària a estudiar és d'1,5 metres. Per això, es creu que el 'millor' encara està per descobrir. L'objectiu és assolir una de les col·leccions d'art prehistòric més important d'Europa.

Manresa (ACN).- El Govern ha aprovat definitivament aquest dimarts declarar bé cultural d'interès nacional la Fàbrica Can Miralda coneguda com Els Panyos, de Manresa. Aquesta fàbrica està situada al costat del riu Cardener i es considerada com la fàbrica de riu més antiga de Catalunya que es conserva amb les seves característiques originals. La declaració de protecció aprovada inclou la nau principal de totes les plantes, l'edifici auxiliar amb el dipòsit d'aigua, la zona de turbines, la xemeneia, el canal d'aigua i els dipòsits soterrats. També s'ha afegit com a part del monument el subsòl i s'ha delimitat l'entorn de protecció del conjunt històric. La protecció s'ha fet en la categoria de monument històric.