CAMBRILS - Localitzat a les obres de l'A-34 de Cambrils un altre jaciment arqueològic d'època romana
NATÀLIA BORBONÈS. Cambrils
Barcelona, demà, i Cambrils, el dia 12, seran els llocs on es presentaran els resultats de la intervenció arqueològica que es va realitzar a Cambrils fa gairebé dos anys, amb motiu de les obres de l'autovia entre el municipi i Vila-seca. La intervenció va permetre exhumar una extensa àrea amb vestigis d'extracció d'àrids, emmagatzematge d'aliments i pous d'aigua. El conjunt, datat entre els segles V i VIII d.C., referma la importància de l'actual Cambrils en el conjunt de Tarraco.
 + Imatge de les excavacions que es van dur a terme al nou jaciment. Foto: EL PUNT
|
Les intervencions arqueològiques es van dur a terme entre els mesos d'abril i octubre del 2006 i les va promoure i sufragar el Ministeri de Foment, amb motiu de les obres de construcció de l'autovia A-34, entre Cambrils i Vila-seca. Les actuacions es van realitzar al tram d'obres proper a l'hotel Mas Gallau, just al nou accés de la carretera a la urbanització de Vilafortuny. Segons va informar ahir l'Ajuntament, l'empresa Àtics SL, sota la direcció de l'arqueòloga Montse Corominas, va excavar un sector de 12.300 metres quadrats, el més gran excavat fins ara a Cambrils, i va posar al descobert un nou jaciment arqueològic d'època romana. D'altra banda, i fins al mes de desembre passat, la mateixa empresa va fer un seguiment arqueològic de tots els moviments de terra duts a terme per part de les empreses encarregades de construir la nova carretera.
Les restes que es van trobar i documentar de l'excavació són 189 estructures que corresponen a sitges d'emmagatzematge d'aliments, nuclis d'extracció d'àrids per a l'elaboració de materials de construcció i pous d'aigua. També es van localitzar alguns enterraments, ja que es van exhumar quatre individus adults de l'interior de tres estructures tipus sitja i un nounat que estava inhumat en una àmfora tardo-romana. La cronologia de les estructures, daten dels segles V a VIII d.C., en la seva gran majoria, tot i que també n'hi ha quatre que correspondrien al segle XVII. Les restes documentades d'època romana correspondrien a una àrea annexa d'un nucli d'hàbitat molt proper, molt probablement corresponent a la fa poc descoberta vil·la de la torre Bargallona, situada a uns 200 metres. Pel que fa a les restes d'època moderna, serien el resultat de la pervivència d'un hàbitat en una zona que s'articulava segons les torres de vigilància que dominaven la via de comunicació entre Tarragona i València.
Els resultats de tots aquestes treballs es donaran a conèixer demà al Palau Marc de Barcelona, seu del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, dins el cicle de conferències Tribuna d'arqueologia 2008. La intervenció serà objecte d'una ponència a càrrec dels responsables de l'excavació, amb la posterior publicació científica dels resultats. La mateixa conferència es durà a terme el dia 12 de març al Museu Molí de les Tres Eres. L'Ajuntament ha indicat que amb la descoberta d'aquestes noves restes arqueològiques, es ratifica la importància que el municipi va tenir en el territori de l'Ager tarraconensis.
