BESALU - Una monografia indaga els orígens de Santa Maria de Besalú - 24.2.08
R. ESTÉBAN.
Besalú
L'església canonical de Santa Maria de Besalú ha estat objecte d'un exhaustiu treball de recerca, elaborat per la historiadora de l'art Natzaret Gallego (Girona, 1981) i editat pels Amics de Besalú i el seu Comtat. L'estudi, adreçat a un lector iniciat, se centra en els orígens del temple (del segle X al XII) i sobretot en els aspectes arquitectònics. Atès el desconeixement general sobre els temples de l'època episcopal besaluenca, aquesta publicació suposa un avenç notable en la historiografia local. Gallego explica que la seva recerca es va dirigir, d'una banda, a la revisió del material ja publicat i al buidatge de documentació inèdita provinent de diversos arxius i, de l'altra, a l'anàlisi dels estudis arqueològics que s'han fet al recinte. Per l'autora de Santa Maria de Besalú. Arquitectura, poder i reforma en aquells primers anys la canònica va estar molt lligada als moviments espirituals de caire reformista que van arribar al comtat provinents de l'altre costat dels Pirineus. La publicació inclou una selecció de documents, així com una sèrie d'il·lustracions dels elements arquitectònics de més interès.
L'església canonical de Santa Maria de Besalú ha estat objecte d'un exhaustiu treball de recerca, elaborat per la historiadora de l'art Natzaret Gallego (Girona, 1981) i editat pels Amics de Besalú i el seu Comtat. L'estudi, adreçat a un lector iniciat, se centra en els orígens del temple (del segle X al XII) i sobretot en els aspectes arquitectònics. Atès el desconeixement general sobre els temples de l'època episcopal besaluenca, aquesta publicació suposa un avenç notable en la historiografia local. Gallego explica que la seva recerca es va dirigir, d'una banda, a la revisió del material ja publicat i al buidatge de documentació inèdita provinent de diversos arxius i, de l'altra, a l'anàlisi dels estudis arqueològics que s'han fet al recinte. Per l'autora de Santa Maria de Besalú. Arquitectura, poder i reforma en aquells primers anys la canònica va estar molt lligada als moviments espirituals de caire reformista que van arribar al comtat provinents de l'altre costat dels Pirineus. La publicació inclou una selecció de documents, així com una sèrie d'il·lustracions dels elements arquitectònics de més interès.