PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


LA SELVA DEL CAMP - Espai cultural a la Selva - 27.2.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:17
El castell del Paborde de la Selva del Camp és un edifici medieval que ha tingut moltes modificacions arquitectòniques al llarg dels segles. El castell, que és on residia el paborde (el representant al poble del senyor feudal), va passar a ser de propietat privada a partir de la desamortització, al segle XIX, dels béns eclesiàstics. Des de llavors, i malgrat ser privat, ha tingut diversos usos, com ara pleta de bens i porcs, escola municipal i caserna de la Guàrdia Civil. L'any 1995 va passar a ser de titularitat municipal. Ara, la seva restauració s'ha convertit en un dels projectes d'arreu de l'Estat espanyol que rebrà una subvenció econòmica més alta del fons de l'1% cultural dels ministeris de Foment i Cultura: 2,5 milions d'euros que han de permetre emprendre la segona fase de les obres en aquest equipament, que es convertirà en el gran espai cultural per al municipi. El pressupost global de l'ambiciós projecte és de 3.563.064 euros.

L'Ajuntament de la Selva del Camp va començar-ne la rehabilitació a principis del 2006 per frenar-ne la degradació i per destinar-lo a usos culturals. Fins ara, hi ha invertit 1,5 milions d'euros. Després de consolidar l'àrea coneguda com la casa de l'arquebisbe, va fer la reconstrucció i el condicionament del celler major, una nau d'estil gòtic. Durant els treballs es van recuperar els arcs de diafragma, que daten del segle XIV, i es van reconstruir en fusta. També es van restaurar les façanes i les escales. Gràcies a aquesta primera actuació, el celler s'ha convertit ja en un auditori polivalent, amb capacitat màxima per a unes 180 persones. Però el castell del Paborde tindrà també un ús museogràfic. Hi haurà sales per a exposicions i l'edifici de l'antic escorxador es destinarà a una sala de magatzem, per guardar-hi totes les peces de valor patrimonial del municipi.

A més, en el projecte es preveu que en un dels espais s'hi situï un centre d'interpretació que permeti explicar el paisatge, la història i la singularitat de la Selva del Camp. Serà un punt d'inici de les visites al poble. A més, en una tercera fase es preveu la urbanització de l'esplanada de l'entorn del castell, al costat de l'antic hort de l'arquebisbe.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2756317


El castell del Paborde rebrà una subvenció de 2,5 milions, i el pont del Diable, 1,5 milions - 27.2.08


 La vegetació malmet l'estructura del pont del Diable. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ
 
Foment i Cultura han acordat concedir aquests ajuts per a la restauració dels monuments de la Selva del Camp i Tarragona

CARINA FILELLA. Tarragona
L'1% cultural, que concedeixen els ministeris de Foment i de Cultura per a la recuperació del patrimoni, ha estat generós amb la Selva del Camp i Tarragona. La recuperació del castell del Paborde rebrà un dels ajuts més alts dels aprovats arreu de l'Estat: 2,5 milions d'euros, que serviran per emprendre la segona fase de consolidació d'aquest equipament, que es convertirà en un nou espai cultural per a la Selva del Camp. I la restauració del pont del Diable, un dels monuments de Tàrraco declarat patrimoni mundial, tindrà una subvenció d'1,5 milions, una quantitat que representa un 75% del cost total d'aquest projecte que ha de «posar en valor» l'aqüeducte romà i també el seu entorn natural. «És una gran notícia per al patrimoni de Tarragona», va dir l'alcalde.

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, es mostraven ahir molt satisfets per haver aconseguit un ajut d'1.505.674 euros per a la restauració del pont del Diable ja que, tot i que habitualment l'1% cultural finança la meitat del pressupost dels projectes presentats, en aquesta ocasió la subvenció atorgada és d'un 75%. La resta, fins a arribar als 2.007.566 euros que costa la restauració de l'aqüeducte romà, l'ha de finançar l'Ajuntament, «encara que sigui buscant diners sota les pedres», va dir ahir Rosell. La regidora no es va estar de llançar crítiques a l'anterior govern municipal: «Les inversions que va rebre el govern de CiU i el PP en vuit anys no arriben ni a un 20% del que hem rebut en aquest govern», va dir.

El projecte de recuperació del monument romà és una herència de l'anterior govern, tot i que finalment no es van rebre els ajuts promesos i l'actuació havia quedat en «stand-by des de feia temps», segons va recordar l'alcalde de Tarragona. Ara el projecte, que s'ha modificat, es podrà tirar endavant gràcies a aquest ajut de l'1% cultural, que es concedirà en quatre plurianualitats. L'actuació no només preveu la restauració de l'aqüeducte de les Ferreres, sinó també el seu entorn natural i paisatgístic, que ocupa una superfície de més de 35 hectàrees.

En els darrers anys ja s'han dut a terme algunes actuacions per convertir aquest espai en un parc ecohistòric, com ara la rehabilitació de la casa del guarda (que és el punt de recepció dels visitants en aquest monument declarat patrimoni mundial) i els jardins romàntics, la neteja del bosc i la senyalització d'itineraris de natura i patrimoni, a més de crear una oferta de guies i monitors per a les activitats lúdiques i cultural.

Ara, en el nou projecte es preveu, en una primera fase, incidir en la rehabilitació estricta i la museïtzació de l'aqüeducte, molt malmès en algunes parts i afectat per «líquens i males herbes que es posen a les juntes de les pedres i les malmeten», segons la regidora Rosa Rosell, que va explicar que fins i tot es plantegen «tornar a fer passar aigua pel pont del Diable», de manera que el visitant conegués el funcionament de la hidràulica romana i l'enginyeria civil romana. En una segona fase, s'intervindrà en l'entorn del monument, per potenciar la gran riquesa natural d'aquest espai.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2756315


EGIPTO - Arqueólogos terminan limpieza de tumba de Momthenhat sin encontrar sarcófago - 27.2.08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 12:03

Un equipo de arqueólogos españoles, alemanes y egipcios han terminado los trabajos de limpieza de la tumba de Momthenhat, una de las más grandes jamás excavada en Egipto, sin haber conseguido encontrar el sarcófago de este dignatario.


Según explicó a Efe el arqueólogo español Javier Martínez, con esta tercera campaña en la gran tumba del siglo VII antes de Cristo, el equipo dirigido por el egipcio Faruk Gomaa, de la Universidad de Tübingen ha terminado igualmente el trabajo epigráfico (recogida de todos los textos diseminados por las paredes).

Las 57 cámaras con las que cuenta esta impresionante tumba han sido ya limpiadas de escombros pero el sarcófago de Momthenhat -gobernador del sur de Egipto, alcalde de Tebas y cuarto profeta de Amón- sigue sin aparecer.

Por ello, en la próxima campaña, que comenzará en enero próximo, piensan volver con geo-radares para proceder a una exploración electrónica que permita saber si hay cámaras ocultas donde pudiera estar escondido el preciado sarcófago.

Monthemhat dedicó cerca de 30 años de su vida a la función pública y su tumba, con dos patios y 57 cámaras, refleja la relevancia política que adquirió en la época.

'Aunque nunca llegó a ser faraón, el panteón de Monthemhat es de dimensiones faraónicas', aseguró Martínez.

A finales de los 90 se encontró en el mismo lugar el sarcófago de Nesptah, hijo de Monthemhat, que ha sido calificado por el investigador español de 'auténtica joya' de la antigüedad.

Las primeras conclusiones que ha alcanzado el equipo es que el panteón de Monthemhat no sólo albergó a sus familiares directos sino que fue reutilizado como cementerio 'a juzgar por el gran número de huesos encontrados', afirma Martínez.

Además, durante las excavaciones se han recuperado muchos textos de la época que 'ayudarán a estudiar mejor un periodo todavía desconocido' de la historia de Egipto.
 
 

http://actualidad.terra.es/cultura/articulo/arqueologos_momthenhat_

terminan_limpieza_tumba_2254520.htm


Powered by LifeType