PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TARRACO - Parc Central, II part

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 21:13
Les troballes de restes paleocristianes durant la construcció del centre comercial Parc Central de Tarragona van aixecar polseguera entre l'administració, els interessos comercials de l'espai i la comunitat d'arqueòlegs, que en destacaven la importància científica i la necessitat de conservar-les. Al final es va optar per una solució, no exempta de polèmica, que va consistir a elevar les restes del seu emplaçament original i exposar-les al pàrquing del centre. Ara la història es podria repetir. Tot i que ha de ser la comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya qui en determini la necessitat o no de conservar-les i en quines condicions, ahir la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, es va aventurar a dir que les restes podrien ser desmuntades «perquè no hi hagi problemes a l'hora de construir el pàrquing» que s'ha de situar a sota del nou mercat Central. Fins i tot l'arqueòloga que dirigeix les excavacions, Imma Teixell, va dir que, igual com es va fer al Parc central, es podrien moure les restes verticalment, o sigui, treure-les del seu emplaçament original i situar-les en un nivell més elevat. Preguntada sobre la possible il·legalitat de la mesura, i tenint en compte que la comissió de Patrimoni encara no s'ha pronunciat sobre aquest jaciment, Teixell va dir: «Hem de ser laxos i buscar una solució» que s'adeqüi a tots els interessos.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2739107

TARRACO - Descobreixen un tresor amb 12 monedes i un biberó romà a l'excavació al mercat Central

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 21:09
Al jaciment del centre de Tarragona també s'ha localitzat un porticat, pintures murals i un tram de calçada romana

CARINA FILELLA. Tarragona
L'excavació que es duu a terme a l'entorn del mercat Central de Tarragona, en la part corresponent al carrer Colom, ha estat més que fructífera. Els arqueòlegs hi han descobert diverses estructures d'època romana, com un tram de la calçada que conduïa a la porta de la muralla que es trobaria al que avui dia és la plaça de Ponent, una sitja, una edificació amb un porticat que conté pintures murals i dos enterraments per inhumació. Però també han aparegut alguns elements curiosos, com un biberó de ceràmica d'època romana, agulles fetes amb os, i un petit tresor amagat al peu d'una columna de pedra amb dotze monedes del segle III dC. Les restes es cobriran ara provisionalment i posteriorment serà la comissió de Patrimoni de la Generalitat qui en determini el futur.


+ Imma Teixell mostrant les restes. A baix, el biberó romà i una de les monedes. Foto: J. FERNÀNDEZ

Un biberó de ceràmica, agulles (de cosir o per al cabell) fetes amb os, un broc de vidre i una llàntia amb el relleu d'un gos són algunes de les peces romanes més singulars que s'han localitzat durant l'excavació a l'entorn del mercat Central de Tarragona.També s'ha descobert un petit tresor amb dotze monedes, que es trobava amagat dins un moneder, al peu de la columna d'un porticat. Imma Teixell, directora de l'excavació, va destacar ahir que les monedes (antonianes) equivalen a uns cent cinquanta euros, «una fortuna en aquella època», segons la regidora de Patrimoni, Rosa Rosell. Les monedes es daten al voltant de l'any 260, i s'han localitzat en un espai ple de cendres, que mostra que «hi ha haver un incendi sobtat que es relaciona amb l'entrada de vàndals a Tàrraco a mitjan segle III», en un moment històric en què el règim imperialista estava en crisi.

Però també han aparegut restes d'estructures medievals i romanes. Així, els arqueòlegs han localitzat un tram de calçada romana «la qual sembla anar a buscar la porta de muralla que s'ubicaria a l'actual plaça Ponent». La via data del canvi d'era i hauria estat en funcionament fins aproximadament el segle IV. A tocar d'aquesta via extramurs s'han localitzat dos enterraments inhumats durant el segle III dC.

També hi ha evidències d'una edificació que disposaria d'una zona de porticat. Aquest porticat probablement separaria una zona privada d'una de pública. En aquesta àrea també s'han descobert fragments de pintures murals.

A la part central de l'excavació s'hi troba una àrea destinada a emmagatzematge, com indica l'existència d'un dipòsit i d'estructures associades, destinades a la canalització d'aigües. De fet, pel mal estat de conservació d'aquest pou o sitja, els arqueòlegs no han pogut excavar ara els seus farciments interiors i, segons Teixell, quan el Departament de Cultura de la Generalitat autoritzi la continuació dels treballs, «es farà una excavació especial» en aquest dipòsit.

Els arqueòlegs van deixar clar que els resultats de l'excavació són encara preliminars, mentre s'espera l'estudi exhaustiu dels materials recuperats i la interpretació a partir de l'estudi de les estructures documentades. De fet, les restes es troben «molt alterades» per la presència de xarxes de serveis del segle XX, «que han desdibuixat l'antic aspecte romà».

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2739103


SAHARA - Reclamen que sigui l'ONU qui restauri els jaciments malmesos al Sàhara

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:23

Joaquim Soler va declarar abans-d'ahir que l'ONU hauria d'assumir «l'elevat cost» de la restauració dels jaciments i va assegurar que la majoria d'aquests actes vandàlics han estat comesos per soldats de la Minurso, ja que al costat de moltes de les pintades hi apareixen «el nom del soldat, el seu país d'origen i fins i tot el nombre de la seva placa d'identificació». Soler considera que recuperar els jaciments «és possible», perquè «no hi ha res impossible», però subratlla que «tot té un preu».

Soler va expressar el seu desig que, quan torni als jaciments al mes de març que ve, l'acompanyi un expert que «avaluï les despeses i determini la durada i les necessitats» de la restauració.

Les últimes pintades, algunes de les quals arriben a mesurar fins a cinc metres, s'han fet amb aerosols blancs i blaus a la cova del Diable, de més de 6.000 anys d'antiguitat i un dels jaciments més grans i importants de la zona. Per Soler, «aquesta és la gota que ha fet vessar el got», i per això ha demanat a les Nacions Unides que «assumeixin responsabilitats».



OFICIALS, NO SOLDATS


L'arqueòleg gironí afirma que la majoria dels autors de les pintades «són oficials, no soldats», i assegura fins i tot que «un d'ells ha rebut un reconeixement especial de l'ONU per haver impartit un curs d'ètica». També lamenta que «unes forces que haurien de ser aquí per vigilar i vetllar pel compliment de l'alto el foc» es dediquin a «destrossar l'art i la història d'un poble que no es pot defensar perquè viu en camps de refugiats».



RESPOSTA DE L'ONU


Per la seva part, el cap de la Minurso, el britànic Julian Harston, ha lamentat els actes de «vandalisme» i ha declarat que «es posarà fi» a aquest tipus de comportaments.

A més de les mesures disciplinàries contra els set soldats, que pel que sembla van ser els responsables de fer pintades al jaciment, es posen cartells a les zones afectades per advertir del valor de les pintures i evitar que es repeteixi aquest tipus de comportament. «Aquesta herència cultural ha d'estar protegida. I ara seria un estúpid per part d'un soldat intentar malmetre-ho», ha comentat Harston.

D'altra banda, Harston va valorar la feina conjunta i la cooperació dels experts que han revelat l'envergadura dels danys que ha experimentat el jaciment, el britànic Nick Brooks, de la Universitat de l'Est d'Ànglia, i el mateix Joaquim Soler.

El 16 de gener passat la missió de l'ONU al Sàhara ja va admetre que diversos dels actes vandàlics contra alguns jaciments rupestres al Sàhara Occidental haurien pogut ser comesos per soldats de la missió, encara que en un comunicat va indicar que hi havia altres danys comesos anteriorment per altres individus que no eren militars de les Nacions Unides.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2725320

Powered by LifeType