EL CATLLAR - El Catllar recupera el castell
Vista exterior Una de les façanes del castell del Catllar.
Foto: MONTSE RIERA
- L'ajuntament ha restaurat la fortificació, datada del segle XII, per obrir-la al públic i donar-li un ús cultural
- Els treballs de rehabilitació han durat més de set anys
EL CATLLAR
Els veïns de la població del Catllar van creure durant molts anys en
l'existència de passadissos secrets que connectaven el castell feudal
del segle XII i l'església. Al fer obres era freqüent trobar túnels i
per això es va anar escampant el rumor. L'alcalde, Josep Maria Gavaldà
(CiU), explica la realitat: "És el fossat de defensa del castell, que es prolonga fins a les muralles i travessa part del poble". L'ajuntament ha restaurat tota la construcció en un procés de recuperació lent i ardu.
Els seus antics propietaris, una família de la burgesia catalana, es negaven a vendre el castell fins que l'any 2002 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en va sentenciar l'expropiació forçosa. La propietat el feia servir com a jardí particular i el va reformar sense cap mena de control. N'és un exemple el fet que van omplir una de les sales principals amb tones de runa per aplanar-la. Ara aquest espai s'ha hagut de netejar i buidar a mà perquè les màquines no hi podien accedir.
Valuosos secrets
El castell ocultava secrets molt valuosos. Les excavacions, sota la direcció de l'arqueòloga Marta Fontanals, de la Universitat Rovira i Virgili, van descobrir un poblat protohistòric datat entre els segles VII i V abans de Crist.
Les muralles feudals se superposen a les iberes, una mostra que havia estat un enclavament defensiu de primer ordre. També s'ha recuperat un altre element singular: el pou del gel, una imponent volta de 12 metres d'altura que emmagatzemava el gel portat des de Montblanc, a més de 40 quilòmetres, per conservar la carn. Un estrany sistema, donada la seva ubicació, i que dóna fe d'una antiga esplendor.
El consistori té previst obrir la fortificació al públic durant el segon trimestre d'aquest any. Per poder rodejar la construcció a peu s'han comprat i s'han enderrocat les cases adjacents. La millora ha permès ressaltar les dues torres de defensa, la muralla i el pont de pedra, del segle XVI. A més a més, han quedat localitzats i documentats habitacions, sitges, graners i cellers, i els visitants podran veure al subsòl les diferents estructures que marquen l'evolució de la fortificació.
Està previst que una de les sales es converteixi en un centre d'interpretació, amb exposicions permanents i temporals. La coberta, amb una superfície de 500 metres quadrats, serà un auditori a l'aire lliure "apte per a actes culturals i socials, com conferències i casaments, amb unes vistes magnífiques", segons Gavaldà.
L'ajuntament ha invertit més de set anys i 630.000 euros "estalviats amb paciència de formiga", comenta Gavaldà, en la transformació d'un castell en decadència en un equipament cultural. L'última subvenció, de 200.000 euros, l'ha concedit no fa gaire el Ministeri de Foment i es dedicarà a polir serrells i al projecte museístic. "Sempre he tingut clar el projecte i l'he defensat, moltes vegades en solitari, perquè estic convençut que un poble que perd la història perd la identitat", assegura l'alcalde.
Els seus antics propietaris, una família de la burgesia catalana, es negaven a vendre el castell fins que l'any 2002 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en va sentenciar l'expropiació forçosa. La propietat el feia servir com a jardí particular i el va reformar sense cap mena de control. N'és un exemple el fet que van omplir una de les sales principals amb tones de runa per aplanar-la. Ara aquest espai s'ha hagut de netejar i buidar a mà perquè les màquines no hi podien accedir.
Valuosos secrets
El castell ocultava secrets molt valuosos. Les excavacions, sota la direcció de l'arqueòloga Marta Fontanals, de la Universitat Rovira i Virgili, van descobrir un poblat protohistòric datat entre els segles VII i V abans de Crist.
Les muralles feudals se superposen a les iberes, una mostra que havia estat un enclavament defensiu de primer ordre. També s'ha recuperat un altre element singular: el pou del gel, una imponent volta de 12 metres d'altura que emmagatzemava el gel portat des de Montblanc, a més de 40 quilòmetres, per conservar la carn. Un estrany sistema, donada la seva ubicació, i que dóna fe d'una antiga esplendor.
El consistori té previst obrir la fortificació al públic durant el segon trimestre d'aquest any. Per poder rodejar la construcció a peu s'han comprat i s'han enderrocat les cases adjacents. La millora ha permès ressaltar les dues torres de defensa, la muralla i el pont de pedra, del segle XVI. A més a més, han quedat localitzats i documentats habitacions, sitges, graners i cellers, i els visitants podran veure al subsòl les diferents estructures que marquen l'evolució de la fortificació.
Està previst que una de les sales es converteixi en un centre d'interpretació, amb exposicions permanents i temporals. La coberta, amb una superfície de 500 metres quadrats, serà un auditori a l'aire lliure "apte per a actes culturals i socials, com conferències i casaments, amb unes vistes magnífiques", segons Gavaldà.
L'ajuntament ha invertit més de set anys i 630.000 euros "estalviats amb paciència de formiga", comenta Gavaldà, en la transformació d'un castell en decadència en un equipament cultural. L'última subvenció, de 200.000 euros, l'ha concedit no fa gaire el Ministeri de Foment i es dedicarà a polir serrells i al projecte museístic. "Sempre he tingut clar el projecte i l'he defensat, moltes vegades en solitari, perquè estic convençut que un poble que perd la història perd la identitat", assegura l'alcalde.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_
PK=480052&idseccio_PK=1051
