PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Ahir, dia de portes obertes a l'ajuntament, els visitants es van meravellar amb el canvi d'imatge de l'enteixinat de la vella sala de les eleccions, situada a la part més oriental del primer pis de l'edifici, al costat del Saló de Cent. Era fàcil notar el canvi pel contrast de les zones on ja s'han rescatat les pintures medievals i les zones que encara no s'han netejat. La restauració, que porta a terme l'empresa Krom, es va iniciar fa un mes i durarà vuit mesos més.

«És com si s'hagués fet de dia», exclamava una de les encuriosides visitants. I tenia molta raó. Gràcies a les mans de cinc restauradores, dirigides per Mercè Marquès, a l'enteixinat han aflorat colors de l'època medieval, colors intensos (predominen els vermells). La nova llum que emergeix del sostre pren formes curioses i sorprenents que cap expert hauria gosat imaginar: a sota de les capes de pintura fosques, marronoses, somortes, tristes, a voltes tenebroses, les restauradores han trobat escenes vitals i divertides, fresques i alegres, que no es repeteixen, com si fossin quadres, protagonitzades per éssers hu mans i animals fantàstics. Animals tan sorprenents com ara micos que toquen la trompeta, «influència orientalista», diu Marquès.

En el context de les exposicions universals dels anys 1888 i 1929, i aprofitant les diverses transformacions que es van fer a l'edifici, a algú no li va acabar d'agradar aquest to desimbolt de l'enteixinat. «Sabíem que el 1929 l'havien repintat. Ara també sabem que hi ha pintura del 1888, perquè hem trobat una firma d'un operari que suposadament va intervenir en el pintat: «Jose, 1888.» Una de les hipòtesis que tenim és que, intencionadament, es va alterar la iconografia original; la volien tapar, dissimular, neutralitzar», argumenta Marquès. Una veritable llàstima perquè en el gòtic civil, a diferència del religiós, «l'artista creava amb una llibertat total». «Només així s'explica la imagi nació desbordant d'aquest enteixinat. Es nota que el pintor s'hi va divertir.»

Per molt que la troballa hagi estat casual (dalt de la bastida, uns historiadors van veure que algunes peces de l'enteixinat es movien), els experts sabien que hi havia un contracte signat per l'artista Jaume Cabrera el 1401. Se sabia, doncs, que Cabrera va fer una intervenció artística a l'edifici, però el més fàcil era suposar que havia desaparegut, per exemple, amb un incendi.

Marquès avisa: el misteri d'aquest enteixinat està resolt, però n'hi pot haver d'altres de propers encara ben ocults. «Segur que hi ha més pintures extraordinàries en d'altres enteixinats de l'ajuntament.»