El rostre desconegut però amb mil cares.. Llarga vida al rei Jaume
Avui se celebren els 800 anys del naixement del rei més estimat en la mitologia dels Països Catalans, alliberador de València, conqueridor de les Illes, creador de símbols, protector d'animals, faldiller, atractiu... Un rei amb mil cares i més que se n'hi han posat
800 anys després, el rei en Jaume (1208-1276) mereix tots els respectes dels catalans, però també ja forma part de la quotidianitat. L'autocrítica pròpia del seu poble, el català, no ha permès que el monarca s'escapés de les conyes igual que passa ara als presidents Montilla, Maragall i Pujol a Polònia. Així, ja a principi del segle XX, el famós autor del menfotisme Serafí Pitarra va escriure la irreverent paròdia Don Jaume el Conquistador.
La lletra d'aquesta opereta burlesca i divertida va tornar a ser emprada en la transició democràtica per la Trinca, amb un afany normalitzador del país, que va fer mal a les oïdes més puristes. Ells ja ho advertien: «Aquest disc, per la seva temàtica o contingut, pot ferir la sensibilitat de l'oient llepafils.» Però, la veritat, entre la conya de Pitarra i la de la Trinca, més que ferir, el que fa la sarsuela rock és divertir i tractar de la conquesta de Mallorca i la reconquesta de Múrcia des d'un punt de vista ben peculiar, ben amanit amb el famós apetit sexual del monarca català i el del seu fill Pere i arrodonit amb el casament de Pere amb Constança de Sicília.
De fet, la sarsuela Pitarra-Trinca no diu cap bestiesa, si tenim en compte que Jaume I va tenir tres dones: Elionor de Castella, amb qui es va casar el 1221 i de qui es va divorciar el 1235; Violant d'Hongria, amb qui es va casar el 1235 i de qui va enviudar el 1251, i Teresa Gil de Vidaure, a la qual va abandonar quan aquesta va contraure la lepra. Sembla que també va tenir nombroses amants, entre les quals, Blanca d'Antillón, amb qui va tenir un fill bord; Berenguela Fernández, i Elvira Sarroca, amb qui també va tenir un fill bord. Quan va enviudar, el 1251, va tenir altres amants i concubines com ara Guillema Cabrera, Berenguela Alfonso, Sibil·la de Saga i Teresa Gil de Vidaure, que després va ser la seva dona.
LA CONCEPCIÓ DEL REI
Però l'aurèola de llegenda i l'anecdotari de la vida de Jaume I va més enllà que els de qualsevol gran personatge històric. La seva concepció ja va ser, per dir-ne d'alguna manera, força surrealista. Els pares de Jaume I eren el rei Pere el Catòlic i la reina Maria de Montpeller. Precisament vivien en aquesta ciutat occitana, però separats. La tradició faldillera de Jaume I li venia per via paterna. De fet, al seu pare li agradaven molt les dones, però la seva no. Per això, i en vistes que no hi havia descendència reial, els súbdits, amoïnats, van decidir preparar-los una trobada amb la idea que concebessin un fill. Amb el vistiplau de la reina, van enredar el rei, fent-li creure que una dama (la reina) volia passar una nit amb ell, però de manera anònima i a les fosques. Pere I s'hi va prestar ràpidament i, un cop van haver consumat l'acte sexual, van entrar a la cambra els mateixos súbdits que havien organitzat la trobada i ho van explicar tot al rei. Segons la tradició, al rei Pere li va semblar bé tot plegat, i així va ser concebut l'infant Jaume.
Una altra de les peculiaritats del rei Jaume, a part de ser faldiller, és que va ser el primer rei ecologista de la història. Si més no, va ser un protector de dos animals, el ratpenat, símbol català gràcies a ell, i l'oreneta. Dues anècdotes, en part semblants, se li atribueixen en relació amb la protecció d'aquestes bèsties.
LO RATPENAT
Quan el rei Jaume I va decidir envair València i prendre-la als sarraïns, el fet va tenir un altre gran protagonista: el ratpenat.
Hi ha diferents versions sobre la conversió en símbol d'aquesta bèstia. La primera és que les tropes catalanes tenien el campament a Russafa, i dins la tenda del rei un ratpenat va trobar el lloc per dormir. Jaume I, en veure'l, no el va fer fora, al contrari: va manar que ningú el molestés. En agraïment, aquest ratpenat es va convertir en el súbdit més patriòtic de tots.
La història va anar així: una nit el rei es va despertar en sentir un forts cops de timbal. En llevar-se, va comprovar que les tropes sarraïnes estaven a punt d'atacar-los per sorpresa. Després de la batalla que va permetre recuperar el Regne de València, Jaume I va demanar que es localitzés l'autor dels cops de timbal. Sorprès, va descobrir que havia estat el ratpenat, llançant-se contra el timbal, qui havia donat els cops fins a despertar-lo, i va decidir posar la bèstia dalt de l'escut de la ciutat.
Una altra versió fa que el ratpenat es converteixi en un salvador directe. Diu la llegenda que l'animal es va interposar en el camí d'una fletxa que anava de dret al cor del rei durant la batalla de València. Llavors, Jaume I també va decidir posar la bèstia dalt de l'escut de la ciutat de València.
LA ORENETA
Una altra bèstia protegida és l'oreneta, que, en versió similar a la del ratpenat, també va fer niu a la tenda del rei quan havien acampat al Puig, a punt de marxar sobre Borriana, també al País Valencià. El rei Jaume I, en veure-la, va manar que ningú la toqués, i que no es desmuntés la tenda, fins que l'ocell i els seus pollets en marxessin volant, segons es narra al Llibre dels feits. Jaume I ha estat mil i una vegades il·lustrat, però realment ningú sap quina cara tenia ni com era. Si ens hem de refiar de les cròniques de l'època, quan era petit el rei en Jaume «fo lo pus bell hom del món», deia Bernat Desclot. Cepat i alt, alguns parlen d'una alçada de gairebé dos metres. El que sembla força clar, malgrat que en molts retrats no se'l pinta així, és que era ros. De tota manera, la mitificació de Jaume I el presenta als catalans gairebé com un superheroi de l'edat mitjana. L'aproximació artística de Perich, per il·lustrar la sarsuela rock de la Trinca, és més realista, segurament, i més pròpia del rei en la seva maduresa. Similituds a part, Jaume I ha estat reproduït en un whisky, en una falla valenciana i en contes, rondalles i llibres d'història per posar rostre a un personatge de llegenda.
