Anar al tros
Abans, anar al tros, volia dir anar-hi tot el dia. Marxar de bon matí amb el carro i l'animal, amb la vianda i el bot de vi. Tot el dia treballant la terra per treure'n alguns fruits.
Al tros hi acostumava haver una barraca o caseta per resguardar-se, fer el dinar o fer la migdiada a les hores més fortes del sol.Era un espai també destinat a l'animal, amb una menjadora per ell.
Caseta de tros al terme de Blancafort
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
Comentaris
Ruralia
Maties Masalles | 31/01/2011, 20:39
A la Conca i a Montblanc no anem mancats de llibres que ens consolidin la idea segons la qual gaudim d'un privilegi aquells que hi mantenim un contacte sovintejat.
Ara bé, jo n'escolliria dos que m'han impactat especialment: "Els camins de l'aigua" del Joan Pallissé i el teu sobre arquitectura rural.
Ara, després de repassar la teva web, em refermo en la opinió que ambdós autors sóu consciència viva de la Conca i lamento que el vostre crit amorós no penetri com caldria en el teixit social de la comarca i només s'entengui com una anyorança romàntica d'uns quants somiatruites.
Desitjo de tot cor que els vostres treballs ciclòpics desvetllin simpatia i acció en aquells que tenen la possibilitat i la responsabiltat de salvaguardar el patrimoni de les generacions passades.
El molins, vidrieres, SAS, el nou parc de magatzems projectat, l'autovia ... no van en aquesta direcció i sembla que la imaginació per compatibilitzar passat, present i futur dins d'un marc de qualitat de vida no troba el camí.
Sé que demanar-ho és fàcil però no defalleixis. El teu esforç és un bàlsam pels sensibilitzat amb la bellesa del nostre entorn. El teu treball és una meravella.