No deixem perdre La Porquerola
Publicat per jbravo | 5 Oct, 2006
Vaig saber que aquest petit tros de platja es deia “La Porquerola” no fa gaire temps. La veritat és que no ho acabava d’entendre, un lloc tant maco dir-se així. Els pocs que la coneixem sabem que és un petit paradís que es troba al terme de Montroig del Camp, poc més enllà del encreuament amb la carretera nacional. Ja fa més de vint anys que algú me’n va parlar de la seva existència; un lloc molt tranquil només envaït pels pescadors aficionats que a les tardes hi van a passar les estones. Inclòs a l’estiu, quan anar a la platja i estirar la tovallola és una tasca més difícil del que sembla, la petita platja sempre ens rep buida, tranquil·la i serena. Per això, des de fa vint anys, l’Anna i jo hem anat molts estius. De fet, aquest indret és una mica màgic per nosaltres, perquè ens ha vist joves i solters, més grans, casats, amb un fill, amb la família, amb els amics, amb els veïns que hem conegut allà...I pensàvem que ens veuria també a la nostra maduresa i, qui sap, a la nostra jubilació també. Però crec que això serà més complicat perquè la nostra petita platja ha sofert tant o més que nosaltres el pas dels anys. Abans, eren metres i metres de sorra, entre les roques i les primeres cases del càmping, amb els arbres a l’esquena. Poc a poc, el mar, aquest mar meravellós però informal, ha anat mossegant bocins de terra –malaurat canvi climàtic- fins a deixar un passadís estret i la actitud incivilitzada d’alguns ha fet la resta: escombraries, llaunes, cigarretes, vidres i, fins i tot, merda de gos, molta merda de gos. A sobre, l’aigua del mar tampoc és el que era: quan no hi ha meduses o algues, és plena d’oli, gasoil i merda.
Ya sabes lo mucho que me afectan los temas de ecología y como no, los que vives más de cerca son los más "cuents". Recuerda a los únicos visitantes de esta playa. Unos 5 ó 6 jubilados gozando del sol y del agua de este nuestro mar que siempre estaba limpio. Chapoteando con sus risas de jubilados. Disfrutando de su tiempo. Los llamábamos "Cocoon" porque nos recordaban a aquellos jubilados de la peli que parecían tener la fuerza de la juventud y sí, nos veíamos así, como ellos, jubilados, felices, bañándonos en "nuestra playa", riéndonos de las aglomeraciones de otras playas... Pues bien, la vida es verdad que cambia y mucho.
Publicat per ANNA 06 Oct 2006, 12:01Poco a poco fueron desapareciendo los "cocoon" y nosotros cada vez más arrinconados y sobreviviendo a las aguas cada vez más sucias. Se marchó Flora, sí y también sus tomates y tan sólo quedan los pescadores por la tarde. Y parece que hayan pasado muchos años y no, aún somos jóvenes, no somos jubilados y ese sueño de llegar a cocoon ya no lo podemos tener, y tan sólo en pocos años.
En fin, tendremos que buscar otro rincón y no olvidar cómo era el que teníamos. Como en la foto, como en las fotos que guardamos. También podrías enviar esta reflexión al Ayuntamiento de Mont-roig, a ver si se pueden sentir orgullosos del entorno que no cuidan.