Publicat per jbravo | 25 Mar, 2020
.jpg)
Un dia
mes i aquest confinament acabarà amb mi. Ja no sé cap a on mirar, com si els
meus ulls estiguessin a punt d’escapolir-se de les seves òrbites. Les òrbites. Busco.
Els ossos que formen les òrbites oculars son l'os frontal, l'os zigomàtic, l'os
maxil·lar, l'esfenoide, l'os palatí, l'etmoide i l'os lacrimal. Vet aquí, quants
ossos, quan d’esforç per fer un forat. Es clar, és un forat per posar-hi un
ull. Però, coi, és un forat! M’estic tornant boig: ja no sé de què parlar amb
mi mateix. I ara, què passa? Qui renilla a la cuina? Ai, si. És la tetera. No me’n
recordava. He posat aigua a bullir per fer-me el té. El meu favorit és el té
marroquí. Busco. El té marroquí es serveix abocant-lo a una certa distància,
com fan, per exemple, els que serveixen sidra, i es beu a poc a poc, amb petits
glopets, inclús xarrupant. Xarrupant? Com son aquesta gent. A mi, de petit, em
fotien un clatellot per xarrupar; en canvi, allà, si no xarrupes, ets un
maleducat. Ecs, es fred! Es clar, tant xerrar, s’ha refredat. Doncs això, que m’estic
tornant boig. Quan podia sortir de casa, no ho feia i, ara que no puc, em falta
l’aire. A més, aquí, al poble, som quatre gats, un vell i una granota. Surto al
balcó i no ha ningú per petar-la. Tampoc hi ha músics, que això, que vols que
et digui, no sé si és una sort. Perquè això que t’estiguin tocant la trompeta o
el violí o cantant opera o fent de DJ, no sé a mi si em rebentaria la paciència.
La paciència, que té mes poder que la força. Qui ho va dir? Busco. Luci Mestri
Plutarc, historiador i escriptor grec que va viure a la Grècia romana i va
escriure més de dos-centes cinquanta obres. També va fer d’assagista,
magistrat, procurador, diplomàtic, governador, professor de filosofia i
sacerdot, però es desconeix la data de la seva mort. Mira-te’l, tant escriure i
tants càrrecs, perquè ningú recordi quan va morir. Potser es viu, encara. Ves a
saber. Però, com ha d’ésser viu? Ruc! Si es que m’estic tornant boig, ja ho he
dit. No res. Es normal parlar amb un mateix. El problema és si estàs sol i sents
que algú et respon a cau d’orella. Aquí sí que tindríem un problema. I serio. Si
comences a sentir veus, malament. Això vol dir que ja ets mort, o que t’has
deixat la ràdio engegada, o que tens esperits de l’altre món a casa teva. Home,
mort no m’hi veig, però això dels esperits, no sé jo si a mi em faria gràcia. Companyia
sí que em farien, en aquest confinament que acabarà amb mi. Però em faria por
mirar-los. Llavors si que els meus ulls sortirien de les seves òrbites. Les òrbites.
Busco.
Aquesta entrada es va inserir el 25 Març, 2020 21:16
sota la categoria
A Montbrió Pots deixar una Resposta, o Retroenllaços des de la teva web.
.jpg)
Un dia
mes i aquest confinament acabarà amb mi. Ja no sé cap a on mirar, com si els
meus ulls estiguessin a punt d’escapolir-se de les seves òrbites. Les òrbites. Busco.
Els ossos que formen les òrbites oculars son l'os frontal, l'os zigomàtic, l'os
maxil·lar, l'esfenoide, l'os palatí, l'etmoide i l'os lacrimal. Vet aquí, quants
ossos, quan d’esforç per fer un forat. Es clar, és un forat per posar-hi un
ull. Però, coi, és un forat! M’estic tornant boig: ja no sé de què parlar amb
mi mateix. I ara, què passa? Qui renilla a la cuina? Ai, si. És la tetera. No me’n
recordava. He posat aigua a bullir per fer-me el té. El meu favorit és el té
marroquí. Busco. El té marroquí es serveix abocant-lo a una certa distància,
com fan, per exemple, els que serveixen sidra, i es beu a poc a poc, amb petits
glopets, inclús xarrupant. Xarrupant? Com son aquesta gent. A mi, de petit, em
fotien un clatellot per xarrupar; en canvi, allà, si no xarrupes, ets un
maleducat. Ecs, es fred! Es clar, tant xerrar, s’ha refredat. Doncs això, que m’estic
tornant boig. Quan podia sortir de casa, no ho feia i, ara que no puc, em falta
l’aire. A més, aquí, al poble, som quatre gats, un vell i una granota. Surto al
balcó i no ha ningú per petar-la. Tampoc hi ha músics, que això, que vols que
et digui, no sé si és una sort. Perquè això que t’estiguin tocant la trompeta o
el violí o cantant opera o fent de DJ, no sé a mi si em rebentaria la paciència.
La paciència, que té mes poder que la força. Qui ho va dir? Busco. Luci Mestri
Plutarc, historiador i escriptor grec que va viure a la Grècia romana i va
escriure més de dos-centes cinquanta obres. També va fer d’assagista,
magistrat, procurador, diplomàtic, governador, professor de filosofia i
sacerdot, però es desconeix la data de la seva mort. Mira-te’l, tant escriure i
tants càrrecs, perquè ningú recordi quan va morir. Potser es viu, encara. Ves a
saber. Però, com ha d’ésser viu? Ruc! Si es que m’estic tornant boig, ja ho he
dit. No res. Es normal parlar amb un mateix. El problema és si estàs sol i sents
que algú et respon a cau d’orella. Aquí sí que tindríem un problema. I serio. Si
comences a sentir veus, malament. Això vol dir que ja ets mort, o que t’has
deixat la ràdio engegada, o que tens esperits de l’altre món a casa teva. Home,
mort no m’hi veig, però això dels esperits, no sé jo si a mi em faria gràcia. Companyia
sí que em farien, en aquest confinament que acabarà amb mi. Però em faria por
mirar-los. Llavors si que els meus ulls sortirien de les seves òrbites. Les òrbites.
Busco. 
