Publicat per jbravo | 18 Oct, 2006
A Duesaigües, quan cada estiu petem la xerrada a la plaça –fer barana li diem a això- sempre hi ha algú que recorda l’anècdota del Dionisi, un pagès del poble que de jove va anar a treballar uns anys a Alemanya: un estiu, per allà als anys setanta, anava el Dionisi –ja gran, l’home, però encara amb ganes d’anar al tros- per la carretera amb el seu ruc quan un cotxe d’uns turistes alemanys se li va acostar. Amb molts problemes per l’idioma, els turistes li van demanar, en castellà, si els podia dir com anar al castell d’Escornalbou. El Dionisi va aturar el ruc, se’ls va mirar i, en un alemany perfecte que encara parlava, els hi va explicar, amb tot luxe de detalls. Aquests turistes alemanys van quedar impressionats de veure com un pagès, que amb el seu ruc i els seus estris tornant de l’hort parlava correctament el seu idioma, i li van demanar com era que parlava tant bé l’alemany. I el Dionisi, sense immutar-se, els va dir: “Ah!, Això res, aquí a Catalunya tothom parla correctament l’alemany. I vostès? Vostès saben parlar català?” El turistes, desconcertats, van continuar el seu viatge, mentre el Dionisi, amb un somriure als llavis, pujava al seu ruc, com si res.
Aquesta entrada es va inserir el 18 Octubre, 2006 18:47
sota la categoria
Duesaigües Pots deixar una Resposta, o Retroenllaços des de la teva web.
