En lo cotidiano

Escolto Heart of gold mentre miro per la finestra, agafant la tassa de cafè amb les dues mans, buscant l’escalfor que he perdut en sortir del llit. La nit ha estat molt freda, però el dia és preciós avui. Plou amb ganes i quasi bé no encerto a veure les cases del davant.  El vapors del cafè embafen el vidre i, amb els dits, dibuixo un ninot. Ara, encaixo els seus ulls amb els meus, i veig que soc jo, el ninot. M’agrada fer el ximple.

I want to live, I want to give

I've been a miner for a heart of gold. 

Neil Young era un pretensiós, o no? Potser només era un il·lús que cantava aquesta cançó d’amor per a losers d’anhels escampats. O potser només la va escriure per a justificar la pèrdua que havia d’esdevenir o per anunciar la fi d’allò que ja era mort. Com diu Lena Paüls, “escriure és retardar la imperfecció que vindrà silent, inodora, imperceptible”.

I've been to Hollywood, I've been to Redwood

I crossed the ocean for a heart of gold.

  No el trobaràs, aquest lloc, Neil. No el trobaràs ni que creuis l’oceà o pugis la muntanya més esquerpa. No el trobaràs perquè l’únic hearth of gold és dins teu. Pots buscar-lo allà on vulguis, que només faràs que caminar equivocadament al teu voltant, i perdràs el temps esgarrapant minuts a l’absurd, fins que, de tant running in circles, els teus ulls tant sols vegin el teu propi clatell.

I've been in my mind, It’s such a fine line

That keeps me searching for a heart of gold.

El sol empeny els núvols, maltractant-los amb el seu enlluernament excessiu, fins i tot exagerat, fins i tot orgullós, fins que tot és blau, allà dalt. Ja es veuen les cases a l’altre banda del carrer. L’agulla s’aixeca del vinil, com si hagués enllestit la feina, com un metge aixeca l’agulla desprès de suturar la ferida. Neil ja ha marxat i jo em quedo amb les meves ferides, mirant com es desdibuixa el ninot del vidre, com si fos jo qui s’esvaeix. M’agrada fer el ximple, perquè em faig vell.

And I'm getting old.

I've been a miner for a heart of gold.