No he pogut anar al concurs de castells de Tarragona d'avui dia 3 d'octubre. Però l'he pogut seguir per la ràdio i, de tant en tant, per internet. Una primera constatació és que no se m'ha fet molt pesat, és clar que dir això des de casa és molt fàcil, però m'ha semblat que ha transcorregut amb certa agilitat, cosa que és d'agrair. Diria que en general les coses han anat molt semblants al que ens havíem imaginat. El primer lloc, avui per avui, segueix essent indiscutible, segons la meva opinió. Només una atzagaiada dels Castellers de Vilafranca pot fer-los perdre el primer lloc. I, ara per ara, aquesta possibilitat sembla prou lluny d'esdevenir una realitat.
La sorpresa, l'agradable sorpresa, sóc de la Joves, encara que en situació similar a l'excedència, ha estat que la Joves Xiquets de Valls s'ha emportat el segon lloc. N'estic content. Els concursos de castells són i demanen una combinació de diversos factors que influeixen en el resultat final i en la classificació. A diferència d'altres ocasions, la Joves ha plantejat un concurs de forma intel·ligent, aquesta és la meva sensació. Les dues primeres rondes han estat per situar-se en el rol que de la Colla en podíem esperar. El tres i el quatre de nou amb folre eren castells assolibles i calia afrontar el tercer castell a partir de l'èxit en els dos primers. La Joves no ha fallat i ha pogut afrontar el repte del cinc de nou amb els deures fets en bona part. El cinc de nou hauria de ser el castell insignía de la joves a tenir dels magnífics cincs de vuit que, temporada rere temporada, està bastint. Però no és un castell fàcil. Cal preparar-lo bé i gaudir d'una mica de sort a l'hora d'executar-lo. Llàstima que ens costi tant de descarregar-lo. La Joves ha plantejat el concurs sobre la base d'aconseguir uns castells i el tema de la classificació ja vindria per si sol. Per tant, gosaria dir que la colla ha aconseguit gairebé els seus objectius. Els possibles i amb força garanties d'aconseguir.
La Vella dels Xiquets de Valls, en canvi, gosaria dir que no ha encertat massa amb la seva estratègia. Espero que si algú discrepa de la meva opinió em sabrà disculpar, estic intentant desglossar el que ha estat el concurs i l'encert o desencert estratègic i tàctic que, des del meu humil punt de vista, influeix molt en un esdeveniment com el concurs de castells. Penso que la primera ronda de la Colla Vella entrava dins la normalitat. La segona ronda diria que, des del meu punt de vista, també ha estat plantejada amb encert. El que els ha passat amb el pilar de vuit pot passar a qualsevol, però ja s'ha vist que el nou pilar de vuit de la colla no inspira encara molta confiança en la seva canalla. De fet, crec que ni que l'enxaneta hagués tirat amunt, avui no l'haurien carregat. La tercera ronda ha estat correcta. Tranquil·litzar els ànims i asseguerar punts és una bona decisió en un concurs de castells quan les coses no surten prou rodades. Però després de la tercera ronda, penso que la Vella no ha plantejat bé les dues altres rondes. Atrapar als vilafranquins era una empresa gairebé impossible. Més després que aquests haguessin descarregat el cinc de nou de forma imponent. A partir d'aquesta premissa, jo crec que la Vella s'havia d'haver assegurat un tercer castell com el quatre de nou que els hagués atorgat d'entrada el segon lloc "ex-equo". En comptes d'això, han volgut afrontar de nou el pilar de vuit que, pel què he dit abans, avui no oferia, en la meva opinió, gaires garanties. Per mi, aquesta quarta ronda era clau i crec que els seus analistes, que en saben mil vegades més que no pas jo, han pecat d'ambiciosos. Els quedava una altra ronda per desempatar el segon lloc que haurien pogut aconseguir en la ronda anterior. Llavors era quan calia ser ambiciós. La meva colla, la Joves, tenia difícil superar el que ja havia fet, en canvi la Vella podia, a la cinquena ronda, intentar superar la Joves i assegurar-se el segon lloc. En fallar en la quarta ronda, ha hagut d'apostar-ho tot a un sol castell per a superar la joves amb un castell superior al tres de nou amb folre. Sense garanties de poder-ho assolir. Per sort, pels meus sentiments i pertinença, la sort no els ha somrigut.
Les colles que vénen darrere, la Jove de Tarragona, que està en un bon moment, i els Capgrossos, no tenen encara la solidesa de les colles vallenques. Aquestes, fins i tot en moments dolents o difícils, tenen prou bagatge per, en un moment donat, donar el do de pit, i plantar un castell de gamma extra. Els tarragonins i els mataronins estan en una bona progressió, però encara estan en fase de consolidació i els falta refermar i confirmar aquesta progressió per a estar a l'alçada de les colles vallenques. La solera no és cosa que es guanyi en un o dos anys, sinó en una trajectòria continuada i progressiva. Penso que tenen bases per assolir aquesta solera, però encara no la tenen.
En definitiva, estic satisfet de com ha anat el concurs. La primera plaça era verda ja abans de començar i la segona ha estat vermella per un bon plantejament dels diables vermells que aquesta vegada han guanyat als rosats de la Vella. Santa Úrsula ens espera a Valls on ben segur podrem assistir a una bona diada i apassionant.
