No sé gaire els  motius, però avui m'ha vingut a la memòria aquell conte tan impactant del plat de fusta. Ja sabeu, aquell d'quella família que té arraconat l'avi perquè xarrupa massa quan menja i el fan menjar apartat de la família a la cuina i amb un plat de fusta perquè no faci massa soroll i no destorbi. Potser la situació de crisi, potser comprovar que l'atur s'ha tornat a disparar avui i moltes famílies se sumaran als milers o milions de persones que s'ho passaran malament i que veuran la seva dignitat atropellada. No sé el motiu pel qual he pensat en el conte que les meves filles saben tan bé. A elles també els impressiona el conte. Quan la nena petita es posa a treballar amb un tros de fusta i el seu pare li pregunta què està fent. Ella li respon que està treballant en el plat de fusta que ell farà servir al cap d'uns anys quan faci una mica de nosa. Avui que molts pares són maltractats pels seus fills, també caldria recordar que en moments de crisi com aquests els nostres pares tornarien a donar la vida per nosaltres, per poder subsistir amb dignitat, per sostenir la dignitat dels seus fills.

Us deixo un petit curt que a mi també m'ha tocat el voraviu i, com el conte, ha ocasionat que una llàgrima s'escolés avall per la meva galta.

    

Mireu primer el vídeo i per si algú té dificultat per entendre el grec o l'anglès dels subtítols us faig cinc cèntims del què diuen a continuació.

El fill assegut amb indiferència al costat del seu pare llegeix el diari al jardí. El pare es fixa en un petit pardal que voleia pels arbustos i pregunta al seu fill: "Què és això"? El fill, sense prestar massa atenció al pare, li contesta: "Un pardalet".

L'ocellet segueix aletejant per davant de pare i fill i el pare li torna a preguntar al fill "què és això". La contesta és la mateixa d'abans amb un to més sec. I així unes quantes vegades fins que el fill perd la paciència i escridassa el pare. Aquest s'aixeca i va a buscar un diari que va escriure anys enrere i li diu al fill que llegeixi en veu alta. El pare, anys enrere, havia escrit que en fer el seu fill petit tres anys eren al parc i el seu fillet li va preguntar 21 vegades "què és això" mentre mirava un pardalet. El pare havia contestat 21 vegades al seu petit "és un pardalet" i a cada resposta havia fet una abraçada amorosa al seu petitó tot estimant-lo.