Ara és hora que les administracions vagin aprovant els pressupostos de l'any que ve, els del 2010. A Valls, com no podia ser d'una altra manera, els impostos municipals s'apujaran. En una societat democràtica els impostos dels ciutadans i els impostos sobre les activitats econòmiques tenen una finalitat relacionada amb la prestació de serveis. Els serveis que rebem els ciutadans i ciutadanes no són pas gratuïts, encara que alguns no els paguem directament. Tenen el seu cost. Si volem més i millors serveis tothom hi ha de contribuir. Es pot discutir com, però no l'essència. Poden ser impostos progressius, directes, indirectes. El que caldria buscar és la justícia del sistema impositiu.

En aquests moments, el debat estrella i mediàtic és l'impost de successions.Cada país té el seu propi model fiscal, nosaltres tenim el nostre, l'estatal i el municipal. Vaja, que paguem per tot arreu. A què es dediquen els nostres impostos? Aquest seria un altre debat interessant. A Valls, entre altres coses, en dediquem una part a comprar un autobús petitó que pugi pel carrer de l'església i pari a la plaça del blat i pujant pel carrer de la cort pari, també, al Pati. Segurament en treurem una rendibilitat descomunal! També en dediquem una part a contractar un càrrec de confiança nou, pretesament entès en temes de comunicació que ens valdrà els nostres patacons. Ja se sap, s'ha de tenir el partit de torn satisfet col·locant un altre dels seus acòlits.

Clar, tot això val diners. Amb polítiques com aquestes és evident que els impostos s'han d'apujar. A Valls, com a la resta del país, una bona part dels ciutadans som propietaris dels nostres habitatges. Bé, a mitges mentre paguem hipoteques, però els impostos relacionats amb el nostre habitatge els paguem nosaltres, no pas el nostre banc o caixa corresponent proporcionalment. Doncs bé, en un any amb una inflació negativa, tot i que ens diuen que a finals d'any s'aconseguiran nivells positius, en un any de crisi amb uns efectes devastadors per a molts segments de la població, el nostre execel·lentíssim ajuntament decideix que l'IBI, allò que tots en diem la contribució, l'apujarem per damunt del 2,5%. Bona relació, dic jo! En uns tres anys sembla que aquest impost ens l'han apujat sobradament per damunt del 10%, potser un 15%? 

Carai! Els catalans sovint parlem del tancament de caixes, una acció que hem posat en pràctica en una sola vegada al llarg de més d'un segle. Potser aniria bé que en comencéssim a parlar a nivell municipal. I si a més de parlar-ne, hi posem el pany i forrellat ja seria l'hòstia, amb perdó.

Bé, cap sorpresa, res de nou a l'oest. S'està parlant de la llei electoral de Catalunya. De fet n'hem estat parlant al llarg dels darrers trenta anys. Un any  més no hi farà res. De tota manera, imagino que la llei, si arriba al part, no tindrà efecte sobre el poder local que si no vaig errat és una competència estatal. De fet, sembla que quan uns hi van altres en tornen, perquè és possible que quan hi hagi llei electoral ja no hi hagi electors, no m'estranyaria. Perquè com deia la Trinca, si no ho recordo malament, la majoria hauran pensat que al poble ja ens han donat prou pel... dubi dubi uaaa!