Aquestes darreres setmanes s'ha parlat en difrents mitjans de comunicació de campanyes iniciades a Londres i seguides a Barcelona i altres ciutats on es polemitza sobre l'existència de déu o la seva inexistència. El primer que se m'acut en pensar sobre aquestes campanyes i el seu cost és allò de l'Obèlix "estan bojos aquests romans". Penso que realment estan bojos, els uns i els altres. Sembla que l'existència o no de déu hagi de dependre de l'èxit o el fracàs de l'impacte visual d'uns autobusos circulant per les ciutats.

El primer que m'agradaria saber és el cost d'aquestes campanyes. No n'he vist cap referència en cap lloc i m'agradaria saber-ho. Ara una cosa que s'anomena "e-cristians" i que lidera el senyor Miró i Ardèvol sembla que està captant fons per poder contrarrestar la campanya de l'associació d'ateus catalana que ha promogut la primera campanya a Catalunya. Em corprèn pensar que algú pensi que la meva felicitat dependrà de la seva campanya. Em sorprèn veure que en un món injust socialment, amb pobresa extrema ben a prop nostre i amb milions de persones que moren de fam o per malalties que al nostre primer món estan desaparegudes, algú tingui els pebrots de demanar als cristians que l'ajudin a finançar una estupidesa com aquesta. Què hi farem! Les coses són com són. 

Si hi ha déu en algun lloc, deixeu-m'ho dir amb llenguatge humà, no sé si plora o riu davant d'aquest panorama. Penso fredament que si algú no deixa ser feliç l'home, entès com l'ésser humà, són precisament els homes i les seves institucions. No crec que la gent estigui més o menys preocupada en funció de si creu en déu. No crec que la gent sigui més o menys feliç en funció de si creu o no creu en l'existència de déu. Sí que crec que la gent pot ser més o menys feliç en funció de si la religió que s'ha muntat al costat de cada déu o al voltant del no-déu l'oprimeix o no, el fa esclau o no. Tot això sí que deu ajudar a que alguna gent es preocupi i no pugui ser feliç. Hi ha religions amb déu i sense déu, amb un o uns quants i, sovint, aquestes són les que no deixen ser feliços els homes i les dones. Hom pot ser feliç amb déu o sense, i també infeliç. Pot ser lliure amb déu o sense, també esclau. Em sembla, però, que no pot ser gaire feliç, ni lliure, si es deixa arrossegar per l'estupidesa dels qui engeguen campanyes com aquesta. Aquests que es creuen que el màrqueting ho pot tot.

Però jo dec ser d'un altre planeta, és possible. No ho sé. Potser sóc estúpid, potser sí. El que sí que sé, però, és que no en vull ser d'estúpid i per tant els uns i els altres es poden fotre aquestes campanyes allà on els hi càpiga. Intento ser el més feliç possible i ni els uns, ni els altres faran que ho sigui més o menys. Si heu d'agfar un autobús, doncs, jo us diria que no us fixeu si diu una bajanada o una altra. I sobretot, sigueu feliços i si podeu feu que els altres també ho puguin ser.