S'acaben ja les festes de nadal. Només resta el dia de reis i la normalitat prendrà de nou possessió de les nostres vides. Una petita pena, però alhora una sort. Durant aquests dies molts àpats per a celebrar tota una diversitat de coses. Cadascú a la seva manera, però, en conjunt, hem menjat més del que és habitual, segurament massa, i, per sort, la rutina diària es tornarà a imposar. Avorrim la rutina, però, a la vegada, la necessitem. Què serien els caps de setmana si cada dia fos com un cap de setmana. El descans setmanal l'esperem amb candeletes perquè durant la setmana hem seguit uns costums establerts i marcats per l'horari. Llevar-nos, portar la canalla a l'escola, treball, pausa pel dinar, tornar a la feina, recollir la canalla, deures, feines de casa, sopar, una estona de descans, potser, i dormir. Necessitem trencar aquesta rutina pel nostre bé físic i psíquic.
Amb les festes principals de l'any passa el mateix. Igual que amb les vacances. Necessitem petits períodes que trenquin el nostre ritme habitual, cuidant, però, que les festes no es converteixin en rutina. No m'importaria allargar la festa sempre que en l'aspecte gastronòmic recuperéssim la normalitat.
Hem passat un altre any, un nou període recomença i qui més qui menys es proposa nous reptes per dur a terme. Hem de fer això o allò, hem de comprar tal cosa, hem d'adquirir nous hàbits. Sovint, però, ens oblidem de coses sobre les quals no ens proposem cap repte. Estaria bé que penséssim una mica en el ser, a part de proposar-nos el fer. Sovint busquem el progrés en les coses materials i oblidem el progrés en les coses immaterials, en el que ens podria fer créixer com a persones. A vegades la cura d'un mateix, el creixement personal, a vegades la dedicació d'una part del nostre temps als altres, als més propers, la família, els amics, però també a aquells que no coneixem, els que ens agrairan la petita part del nostre temps perquè estan sols, perquè passen moments de dificultat.
Hi ha creixements personals que irradien vers els altres, hi ha temps dedicat als altres que ens fa créixer a nosaltres també. Hi ha moltes alternatives. Hi ha moltes oportunitats que ens estan esperant. Dins la família, en el nostre món més immediat, en el món marginal. Oportunitats que van més enllà de fer, tenir, posseir, oportunitats per ser. Potser és l'aspecte que més sovint oblidem, ser nosaltres mateixos. Ser pot ser un bon trampolí per llençar-nos a fer, a actuar, a tenir. Joia, esperança, una mà estesa, un moment per a nosaltres mateixos.
Potser m'he emparrat una mica amb la meva vena filosòfica avui. Potser sí que m'he vist les meves mancances i han aflorat les meves ànsies, però és igual, m'he permès una llicència nadalenca, conscient dels inabastables reptes personals que no he assolit. No em proposo res de material per aquest nou any que just hem encetat, però sóc conscient que em cal progressar d'una manera simple i veient amb els meus ulls els ulls dels altres, en la meva mirada, la mirada dels altres. Pau i bé, bon any per tothom.
