Arran dels actes de vandalisme (es veu que els vàndals van fer furor per allà el segle V) que van passar a Barcelona la tarda de la passada vaga general, les diferents forces polítiques i els mitjans de comunicació s'han afanyat a despotricar, amb diferents matisos, contra els moviments antisistema. I tots tan panxos. Així d'una revolada intenten carregar-se tot allò que surti dels canals habituals i controlables que ells pretenen dirigir. De fet, es referien als brètols que surten cada ocasió que hi ha aglomeracions de persones, ja sigui per qüestions polítiques, sindicals o esportives, i que emparats en l'anonimat aprofiten per descarregar la seva ira, per robar el que no és d'ells o per fer el que en aquell moment els vingui de gust. De fet, parlem de persones amb un clar historial delictiu i amb característiques antisocials. Uns trets que disten, i molt, d'aquelles persones i organitzacions batejades com a antisistema. Els qui fan aquesta política de confusió no ho fan de forma innocent. Si aprofiten tota ocasió de vandalisme per carregar contra els que ells anomenen antisistema és perquè volen confondre la ciutadania perquè rebutgin tota temptació d'exercercir la seva llibertat d'expressió i mobilització al marge dels canals establerts, o sigui, els seus. Als brètols els coneixen prou bé. O sigui que, si volen, poden actuar-hi fàcilment. Però em fa la impressió que és gent que d'una manera o altra serveixen els interessos dels que en teoria vetllen per la bona marxa de la societat, és a dir, els del poder que no vol que res escapi al seu control.
Si els banquers que ens han dut a l'actual situació econòmica mundial són el sistema, jo sóc antisistema. Si la impunitat que el sistema els dóna i la manca de reclamacions de responsabilitat penal és el sistema, jo sóc antisistema. Si el sistema és mantenir les desigualtats socials i econòmiques entre els ciutadans i entre els diferents països, jo sóc antisitema. Si el sistema és l'exercici corrupte de la representació política, jo sóc antisitema. Si el sistema és l'explotació infantil i laboral de tercers països per mantenir els privilegis dels nostres països, jo sóc antisitema. Si el sistema és oblidar-se dels interessos i necessitats dels ciutadans fins al cap de quatre anys, jo sóc antisistema. Si el sistema és desmuntar l'estat social i de benestar perquè els poderosos i els rics segueixin gaudint dels nostres sacrificis, jo sóc antisitema. Si el sistema és perpetuar l'actual status quo del sistema, jo sóc antisistema. Si ... Cada dia més, sóc antisistema.
L'organització social i política del nostre món no pot tolerar que algú pretengui usurpar el poder i el mal govern als qui l'exerceixen. Organitzacions com el Fòrum Social Mundial no els agrada gens perquè són organitzacions formades per persones que escapen al seu control. No els agrada que hi hagi gent que es dediqui a treure els draps bruts del sistema i s'airegin al sol. Hi veuen un perill, no pas per la majoria de ciutadans, sinó per ells, per la seva situació de privilegi. Llavors és normal que a la més mínima oportunitat practiquin el joc de la confusió. Titllar els brètols i vàndals d'antisitema és jugar brut d'una manera conscient. I són molts els que s'hi presten. Molts mitjans de comunicació que s'encarreguen de fer d'altaveu dels seus interessos.
El món està necessitat de persones antisistema. De persones que sense poder individual no es dobleguin als seus interessos. Persones que pacientment i tossudament treballin per denunciar les injustícies del sistema social i polític del nostre món. Persones que no defalleixin. Si, a més a més, aquestes persones són capaces d'organitzar-se, de cohesionar-se, això els fa tremolar. En el fons, no es tracta de ser antisitema, sinó de ser coneixedors de les perversions que el nostre sistema actual conté. De les injustícies que genera. De la fam i la pobresa a la que condemna milions de persones a tot el món. De la condemna a mort que dicta per a malalts de molts països que només si la sort els hagués fet néixer uns quilòmetres més enllà, podrien guarir la seva malaltia o conviure-hi. De la immoralitat que fa que uns pocs es cruspeixin la riquesa que genera la misèria a l'altra punta del món.
El pobre ciutadà xinès tancat a la presó i que ha rebut el premi Nobel de la pau també és un antisistema. Pels governants del seu país, és clar. Sí, el món està mancat de persones que s'oposin al model actual del que gaudim. Els prosistema necessiten brètols i vàndals que utilitzin la violència per a desacreditar els seus autèntics enemics, aquelles persones que de forma no-violenta no es cansen de denunciar i de posar damunt la taula totes les perversions que el sistema, el seu sistema, genera. Saben que si algun dia els individus desperten, si la seva consciència aflora, tindran sobrats motius per tremolar. En l'actual crisi estem veient com actuen. Canvien tot allò que faci possible que res no canviï per a ells. Impunes segueixen teixint les seves martingales. Definitivament, sóc antisistema i tant de bo que arribi el dia en què els antisistema poguem capgirar l'ordre actual de les coses per la nostra consciència col·lectiva.
