Abans d’ahir, dijous, vam tenir un accident a l’empresa. Greu. No vull dir greu en el sentit periodístic de la paraula. Greu, per les conseqüències per l’afectat. Unes quantes costelles trencades. Unes escales mal col·locades en una operació no habitual en van tenir la culpa. Vam tenir sort. Dins la desgràcia, l’accident hauria pogut ser molt greu. No va ser així.

Lear no és una d’aqulles empreses que apareguin als mitjans de comunicació per qüestions com aquesta. En honor a la veritat, quan encara érem United Technologies, vam començar a treballar molt seriiosament en els temes de seguretat i salut. També en els de Medi Ambient. Diria que ens vam avançar bastant a la legislació actual sobre totes aquestes qüestions.

S’ha d’agrair tant a l’actuació sindical, com també a la decisió de la direcció de l’empresa. En els temes de seguretat i salut passa com amb els accidents de trànsit. Tots sabem que hi estem exposats, però mai en som prou conscients.

A CCOO hi estem contínuament treballant. En conscienciació, en la millora dels llocs de treball, amb els equipaments personals de seguretat.... Però mai és suficient. Un bon dia algú es despista, té un descuit i “zaas”, ja hi som. Per sort els accidents que tenim són de petit abast. Però mai no són prou petits. Un accident és una taca per tots nosaltres, pels treballadors, les treballadores, els sindicats, les empreses.

Sincerament, penso que un dels agents que haurien d’incidir força en la prevenció dels riscos laborals és Inspecció de treball. En la meva opinió, Inspecció no està a l’alçada que caldria. Vull creure que no és manca de voluntat, sinó manca d’efectius. Els tribunals de justícia tampoc estan ajudant gaire. Sovint veiem sentències que culpabilitzen el treballlador. Quina ocasió pèrduda! El món de la construcció és la selva en aquest sentit.

En fi, abans d’ahir vam tenir un accident. Una taca per tots. M’agradaria que fos l’últim, però sé que no ho serà. En un any en portem dos que podem classificar de greus. Els dos es diuen Jordi, simple casualitat. L’un ja l’hem recuperat perfectament. Ho celebrem. L’altre esperem tenir-lo amb nosaltres d’aquí unes setmanes.