El TIJ de la Haia acaba de sentenciar que la proclamació unilateral d'independència d'un territori no contravé el dret internacional. Per a mi que, ja em perdonareu la pedanteria, vaig treure matrícula d'honor en Dret Internacional Públic, no ha estat cap mena de sorpresa l'opinió del Tribunal Internacional. Les declaracions d'independènci dels estats al llarg de la història s'han fet per dues vies: De facto o de iure. Des d'Estats Units, passant per les repúbliques bàltiques, l'Índia, Kosovë, Txèquia o Eslovàquia, tots han passat per un d'aquests dos camins. Per tant, que la declaració d'independència d'un país no violava cap legislació internacional ja ho sabíem. Ara, gràcies a Rússia, Xina o Espanya, ha quedat palès per un organisme internacional de Justícia que això ha estat sempre així, des del punt de vista del dret internacional.

És una bona notícia. Des del punt de vista intern d'un estat, ja vaig dir fa uns dies que tot procés de secessió i declaració d'independència, ja sigui unilateral o negociat, és també un procés aconstitucional.

Conclusions, doncs. Res no pot impedir als catalans constituïr-nos en un estat independent dins la UE. Només cal que la majoria dels ciutadans de Catalunya ho vulguin. No hi ha cap altre argument, ni norma, que ho pugui contrarestar. Ja sabem què ens toca.