He vist, com tothom, durant aquesta setmana, les diferents càrregues dels Mossos d'Esquadra contra els manifestants contraris al pla de Bolonya. No vull fer cap menció sobre les càrregues perquè ja se n'està parlant suficientment. Sobre tot plegat només voldria que els actuals partits que formen part del govern de Catalunya recordessin el què deien en circumstàncies similars produïdes en el passat, quan eren els membres d'altres cossos policials els que eren rotagonistes d'algunes càrregues similars a les actuals. La paraula compareixença, dimissió, etc, eren ben presents en les seves declaracions. Seria bo ser coherents davant situacions similars. Segurament ajudaria a no fer caure més la confiança de la ciutadania en els nostres representants polítics.
Algú ha dit que hi ha una campanya de desprestigi interessada des d'àmbits espanyols en contra dels Mossos d'Esquadra. Segurament és cert, però això no és motiu suficient per no actuar com pertoca en un país, ja que no puc dir un estat, democràtic. Una cosa no treu l'altre. I algú ha d'assumir responsabilitats en tot aquest afer.
Al marge d'això, el que em va sobtar, i molt, va ser veure les imatges i sentir el so de fons dels caps de les companyies antiavalots donant les seves ordres als agents en castellà. Algú potser pensarà que aquest és un afer menor, però jo trobo que té una gran significació. En primer lloc perquè parlem d'una branca de la policia de Catalunya (les policies locals també en formen part). Semblaria normal que un cos català utilitzés la llengua pròpia del país per comunicar-se entre ells i més per part dels seus comandaments.
En segon lloc perquè sentir les ordres en aquesta llengua ens recorda altres episodis protagonitzats per altres cossos policials gens amics del nostre país. Penso que és mala cosa que els Mossos d'Esquadra siguin notícia tan sovint. Tot plegat fa pensar si no haurem fracassat en l'intent de crear un cos policial democràtic sense els tics heredats d'altres cossos policials. Ja sé que els antiavalots no seran mai una cosa simpàtica per la seva tasca específica. Encara no se m'ha acudit com es pot pegar simpàticament, però la imatge d'un cos policial se'n ressent molt quan dia rere dia apareix envoltat de polèmiques. El tema de la llengua també hauria de ser important. Tot plegat ens pot conduir definitivament a pensar que l'intent de crear un cos modern, democràtic, i català no valia la pena. Potser els que van al capdavant no són les persones adequades? Potser s'ha fet la vista grossa a l'hora de convocar les diverses promocions? Potser l'escola de policia de Mollet no funciona prou bé? No ho sé pas jo, però em dóna la sensació que alguna cosa no acaba de rutllar.
Els Mossos es fan grans com a cos i en la forma com es facin grans trobarem l'èxit o el fracàs del projecte. Si el que n'obtenim és que són exactament com els altres haurem d'arribar a la conclusió que no calia. Amb un traspàs dels cossos plicials estatals n'hi hagués hagut prou. La llengua hauria de ser, també, un tret característic dels Mosssos. I les imatges i el so de l'altre dia no ens demostren pas que ho sigui.
