Carme Mas

Tothom coneix la màxima del responsable la propaganda nazi, Joseph Goebels, que deia que si una mentida es repetia mil vegades al final era una veritat. Aquesta és una lliçó que els aparells de propaganda de la dreta de tots els temps tenen ben apresa. Encara són ben vives en el nostre record les mentides del PP sobre els atemptats de l’11 de març, enfront de les quals el poble va reaccionar. La ciutadania es va rebel·lar contra els atacs sistemàtics a la democràcia i ho va expressar amb el seu vot a les urnes.

Em pensava que a Catalunya no seria mai testimoni d’una vergonya com aquella, de la interpretació més tendenciosa de la realitat, de l’intent més reprovable de falsejament de la història de la darrera legislatura, de la manipulació més barroera de les emocions i dels sentiments de la ciutadania. Estic parlant del producte més abjecte de CIU, el film propagandístic que, embolcallat en cel·lofana, amaga les intencions més reprovables, indignes d’un partit democràtic que aspira legítimament a governar.

Si Goebels necessitava repetir mil vegades una mentida, en ple segle xxi el que CIU ha necessitat és fer un milió de còpies de DVD i repartir-les amb els suplements dominicals. ¿De debò pensen que la ciutadania es deixarà enganyar? ¿Com podrà la ciutadania confiar en una força política que, embolcallada amb les essències, el que fa és amagar el llop sota la pell del corder?

“Qui sembra vents recull tempestats”. Estic convençuda que ConfidencialCAT tindrà un efecte boomerang, perquè contra les infàmies es girarà una gestió transparent; contra les mentides es girarà l’obra de govern; contra les calúmnies es girarà la força de la democràcia.

És per això que vull expressar la meva confiança en els valors democràtics, en els valors ètics de la política, en la saviesa dels ciutadans i les ciutadanes del meu país en els política i les institucions. Perquè, a desgrat de CIU, una altra manera de fer política és possible, la política entesa com a servei públic i no com a poder privat, la política per a les persones i no per als dirigents, la política com a eina de transformació, de canvi i de progrés.

[Aquest article ha estat publicat a Mes Tarragona, 17.10.06]