Carme Mas

El cap de setmana passat Tarragona ha acollit, un any més, l’Escola d’Hivern del PSC.

D’aquestes jornades vull destacar algunes idees de la conferència inaugural que va pronunciar Miquel Iceta, que va fer un exercici de mirar enrera per afrontar el futur. En aquesta mirada, Iceta, militant socialista des de fa 30 anys, va voler anar a les essències, i posar sobre la taula els principis que van inspirar el PSC:

• Democràcia, entesa com a respecte a l’Estat de dret, l principi de legalitat, acceptació de la majoria parlamentària, respecte de les minories, amb coneixement i acceptació de les regles de joc democràtic.

• Unitat civil, que en el nostre cas significa impedir divisions per raó del lloc de naixement o de la llengua que s’utilitza, tot això amb compatibilitat amb la ferma defensa de la llengua catalana que gha de ser factor fonamental de la cohesió social.

• Catalanisme, que vol dir tant la reivindicació d’un llegat històric, cultural i lingüístic i la defensa de l’autogovern de Catalunya com l’afirmació de la catalanitat de tots els ciutadans de Catalunya i la identificació amb el país basada en valors comuns, compromís cívic i la voluntat de construir una societat avançada, pròspera, justa i solidària.

• Federalisme, el combat per l’Espanya plural, per fer-ne una nació de nacions.

El seu raonament va anar avançant per centrar-se en les properes eleccions municipals. En aquest tema. Iceta va parlar de la proximitat com una tasca sempre a peu de carrer, d’una política de proximitat, capaç d'escoltar, entendre i atendre l'evolució de la societat, d'impulsar el progrés econòmic, la justícia social, la llibertat i la responsabilitat individual.

Iceta va fer ènfasi en la capacitat per governar per a canviar les coses i governar els canvis. No es tracta només de guanyar les eleccions. També s’ha de guanyar la batalla de les idees, el combat cultural. Aquest és el repte!!

El matí del darrer diumenge de gener s’ha presentat fred i encalmat. A partir de tres quarts de dotze la plaça sant Jaume ha vist com hi acudien persones de molt diverses procedències i maneres de pensar, associacions, ONG’s i moviments, entre els quals Ciutadans pel Canvi, per afirmar amb rotunditat un SÍ al diàleg, un SÍ a la pau, un SÍ al diàleg per la pau, tal com expressava el lema de la pancarta: “Sí al procés de pau. El diàleg és l’únic camí”.

No hi ha hagut protagonismes, perquè ha estat la societat civil qui ha fet sentir la seva veu, qui ha estat fent un exercici de democràcia ciutadana, d’afirmació col·lectiva per la pau com a prioritat política.

Carme Sansa ha fet de conductora de l’acte en el qual ha estat colpidor el testimoni de les dones basques d’Ahotsak, Veus per la pau. Ha estat un privilegi poder compartir amb elles la seva força i el seu coratge personal per una aposta de diàleg més enllà de la seva militància política, més enllà del tacticisme i l’estratègia partidista. Ja són més de 5.000 les dones que els donen suport, que volen ser subjectes actius en el procés de pau a Euskadi. Les dones d’Ahotsak entenen la diversitat com una riquesa, la pluralitat com una oportunitat, el debat com una fórmula per al coneixement, la discrepància com una possibilitat d’acord.

Les sis dones presents a la concentració han intervingut per compartir la seva experiència i animar a continuar la lluita per la pau. Duñike, Carmen, Ainhoa... i, molt especialment una de les impulsores d’Ahostak, Ione Goirizelaia, han transmès la seva força, la seva decisió, la seva perseverança en seguir lluitant per la pau i la reconciliació, amb el diàleg com a punt de partida per cercar les solucions.

Montserrat Carulla ha fet la lectura del manifest unitari de la campanya “Sí al procés de pau”, el qual, tot expressant el rebuig al darrer atemptat d’ETA i el condol i la solidaritat amb els familiars de les víctimes de Barajas, ha explicitat tres principis comuns: el suport al diàleg per a la recerca d’un procés de pau, el suport a totes les iniciatives ciutadanes que es desenvolupin en el mateix sentit i l’afirmació que la pau s’ha de donar en absència de violència i amb respecte dels drets humans per a tothom.

Raimon ha posat punt i final a l’acte amb la cançó que va compondre l’any 67, País basc, malauradament encara actual al cap de tant de temps. A la plaça sant Jaume, el darrer diumenge de gener, també s’hi han aplegat “tots els colors del verd”, certament, l’esperança compartida que, amb la força de la ciutadania i els valors de la democràcia, el diàleg és possible, la pau és possible, la reconciliació és possible. I, de tot això, l’olivera de les dones d’Ahostak n’ha estat el símbol i l’emblema. “No hi ha treva per la pau”.

A VILAWEB podeu veure un video de la Concentració.

El passat divendres es va celebrar a Girona, al pavelló municipal de Fontajau, la 56 edició de la Nit de Santa Llúcia, a la qual va assistir el president de la Generalitat, José Montilla, el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira i altres membres del govern.

El premi Sant Jordi de novel·la va ser per a Joaquim Pijoan amb “Sayonara Barcelona” i la finalista va ser Maite Salord, amb el llibre "Anagnòrisi". El premi Carles Riba de poesia el va guanyar Jaume Pont, amb el recull “Enlloc”, i el premi Mercè Rodoreda de contes va ser per a Borja Bagunyà, amb "La mida de totes les coses". El premi Folch i Torres va ser per a Àngel Burgas; els premis de Ràdio i de Televisió, respectivament, per a Santi Carreras i Sílvia Cóppulo i el premi Joan Profitós per a Josep Otón i Catalán.

Vull destacar, especialment, un dels premis que, sovint, queda eclipsat al costat dels grans de novel·la o poesia. És el premi Ferran Soldevila, de biografia, memòria i estudis històrics, atorgat a l’amic Rafael Roca Ricart pel seu treball “Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana”. Investigar el segle XIX és una tasca lenta, de moltes hores als arxius, de transcriure documents, de cercar aquí i allà les informacions esparses sobre un o altre autor. El premi atorgat a Rafael Roca és un merescut reconeixement a la seva rigorosa tasca i un motiu d’encoratjament per als investigadors d’una etapa tan cabdal per a la nostra literatura com ho fou La Renaixença.

Enhorabona, Rafael!

M'ha interessat molt l'enfocament de l'article d'Irene Boada que ahir va publicar El Periódico. Des del concepte de nació, pasant per la reformulació del catalanisme social i la formació del nou govern d'Entesa, l'autora aborda la necessitat dels països, també Catalunya, és clar, de reinventar-se constantment, d'anar-se construint, de recrear-se integrant la diversitat i garantint la igualtat d'oportunitats, essent una de les seves expressions la paritat.

Us convido a llegir l'article.

 (Segueix)

Aquest matí ha finalitzat el 1r Simposi sobre les desigualtats que ha organitzat la Fundació Jaume Bofill. Els passats dies 11 i 12, a la capella de Santa Àgata de Barcelona, s'ha debatut sobre un dels reptes socials més importants a Europa. Els estats del benestar demanen que un dels seus pilars, el de l'educació, compleixi dues finalitats, l'equitat i la qualitat.

Les dades proporcionades pels resultats de les proves PISA són una font -encara que no pot ser l'única- per analitzar i comparar els efectes dels sistemes educatius, amb un interès preferent pels europeus.

Des de diferents aspectes, els investigadors ponents en el simposi han anat compartint els resultats de les seves recerques sobre l'equitat en els sistemes educatius, les relacions i/o correlacions entre variables tals com les formes de regulació dels centres, la comprensivitat o la segregació dels sistemes educatius; l'anàlisi interna de la dispersió de resultats dins un mateix sistema educatiu i quin paper hi juga l'herència social en els resultats dels alumnes. Aquests han estat, entre d'altres, algus dels temes tractats en el simposi.

D'especial rellevància per a Catalunya ha estat la presentació del treball coordinat per Xavier Bonal: L'estat de l'educació a Catalunya. anuari 2005, publicat per la Fundació Jaume Bofill, que es presenta organitzat el vuit àmbits: demografia educativa, finançament, escolarització 0-3, resultats educatiu, fracàs escolar, estudis postobligatoris, educació i ocupació i formació al llarg de la vida.

Entre les conclusions de l'estudi s'apunten tres línies per a l'acció política:

• accés: polítiques contra la forta segregació educativa
• procés: polítiques de subjectivitat, més adaptades a la realitat, compensadores dels centres en zones amb fort risc d'exclusió
• resultats: polítiques quetinguin clar que la igualtat d'oportunitats hi ha de ser en els resultats, afavorint l'accés a la postobligatòria.

EL REPTE:

EQUITAT I EXCEL·LÈNCIA

EN EL SERVEI PÚBLIC EDUCATIU

En relació a aquest tema us convido a llegir l'article de Jordi Sànchez que transcric tot seguit.

El conseller Ernest Maragall és el responsable d'impulsar la política educativa del govern d'entesa, dibuixada, a grans trets en el document programàtic.

El primer i gran objectiu és desplegar i consolidar el servei públic d'educació. Això implica que la xarxa de centres al servei públic educatiu ha de ser entesa com la concurrència entre la iniciativa pública i la iniciativa privada amb voluntat social en l’àmbit educatiu, que suposi per a la ciutadania un autèntic servei públic en educació, i sigui capaç de crear les condicions perquè la igualtat d’oportunitats i la llibertat siguin reals i efectives.

El servei públic educatiu ha d’implicar, consegüentment, centres amb autonomia, caracteritzats per la seva qualitat, integració i innovació, que comparteixin les mateixes obligacions i responsabilitats, que escolaritzin en igualtat de condicions els alumnes de necessitats educatives especials i d’incorporació tardana.

Parlar d'autonimia de gestió és, també, parlar de reforçar les responsabilitats directives, d'estimular el compromís del professorat amb perspectives de progrés professional i de consolidar la participació de la comunitat educativa.

El Pacte Nacional per a l'educació ha iniciat aquest camí. Ara toca desenvolupar-los i, sobretot, des del nou marc estatutari, fer possible la Llei d'Educació de Catalunya, que el nou govern preveu per a finals de l'any vinent, una llei que sigui realment -com es diu en el document del pacte- “una oportunitat per consolidar un projecte educatiu de país que garanteixi el dret a l’educació de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes i que, prenent com a fonament la igualtat, l’equitat i la justícia social, els ofereixi una educació gratuïta i de qualitat”.

L'article de Fabricio Caivano, avui, publicat a El Periódico, centra les seves reflexions en una de les primeres declaracions del conseller Maragall, sobre el repte l'excel·lència del nostre sistema educatiu.

 (Segueix)

Em sento afortunada per haver estat testimoni de dos esdeveniments cabdals en la nostra història recent: la presa de possessió del president Pasqual Maragall, el 2003, que va iniciar l'alternança política a Catalunya i va fer possible l'Estatut i la del president José Montilla, que continuarà la tasca iniciada i la consolidarà.

L'emoció era a flor de pell, com s'escau en aquests esdeveniments. La solemnitat s'imposava i així, amb gravetat i orgull, José Montilla va expressar el seu compromís amb el poble de Catalunya:

En rebre l’honor de ser investit President de la Generalitat de Catalunya, assumeixo aquestes responsabilitats amb la consciència de ser el dipositari d’un llegat al servei del poble de Catalunya. Reconec el profund sentit històric de l’autoritat institucional que m’ha estat conferida.

Assumeixo aquesta responsabilitat amb el convenciment de que les meves accions i actituds -i les del meu govern- aniran encaminades a convertir aquesta autoritat institucional en lideratge del país.

Estic convençut que si el govern de Catalunya treballa de valent i amb fermesa, si decideix amb autoritat democràtica, si confia en l’enorme potencial de la societat catalana donant-li el paper protagonista que ha de tenir, si es compromet a retre comptes amb transparència, si fa tot això, que els ben asseguro que ho farà, assolirà els objectius programàtics que vaig exposar dijous passat en el debat d’investidura.

Acomplint amb aquests compromisos estic segur que aconseguirem crear i garantir el clima de confiança política, social i cívica que necessita qualsevol país per afrontar els nous problemes des de l’esperança i la confiança en les seves possibilitats.

Vaig dir que vull que el meu govern tingui com a mots d’ordre els de pensar ordenadament, actuar racionalment i atendre càlidament. I els ben asseguro que serà així. Sé que, seguint aquesta línia d’actuació aconseguirem la confiança dels catalans i les catalanes.

No sóc un home donat a les citacions poètiques, però he trobat, en uns versos de Salvador Espriu a La pell de brau una manera inigualable d’expressar els meus sentiments més íntims, en el moment d’assumir la presidència de la Generalitat de Catalunya. Diu el poeta:

Si et criden a guiar

un breu moment

del mil·lenari pas

de les generacions,

aparta l’or,

la son i el nom.

També la inflor

buida dels mots,

la vergonya del ventre

i els honors.

Imposaràs

la veritat

fins a la mort,

Sense l’ajut

de cap consol.

No esperis mai

deixar record,

car ets tan sols

el més humil

dels servidors.

El desvalgut

i el qui sofreix

per sempre són

els teus únics senyors.

Excepte Déu,

que t’ha posat

dessota els peus

de tots.

Així és com afronto la responsabilitat que des d’aquest mateix moment assumeixo: com el més humil dels servidors del poble de Catalunya.

Moltes Gràcies.

Amb serenitat i fermesa, encara com a candidat, José Montilla, va pronunciar dijous un discurs inicial en què plantejava les grans línies d'aquesta legislatura. Després, entre dijous i divendres, la litúrgia del debat amb la intervenció de cadascun dels líders dels grups parlamentaris i els torns de rèpliques subsegüents. Mas, Carod, Piqué, Saura, Rivera i de Madre van fer les intervencions en nom dels seus grups parlamentaris.

I, finalment, al caient del capvespre d'ahir, José Montilla va ser investit President de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes van ser les seves primeres paraules com a President:

Quantes dones hauran de morir encara fins que eradiquem de la nostra societat la violència contra les dones? Fins quan la gelosia, la possessió, el despit... les actituds masclistes més abjectes faran que les dones siguin maltractades o assassinades per aquells que s'hi creuen amb tot el dret?

Aquest migdia, a la Plaça de la Font de Tarragona s'ha llegit de manera anticipada aquest manifest, impulsat per l'Institut Català de les Dones, les diputacions i les entitats municipalistes. Demà es farà, a Barcelona, a la Plaça de Sant Jaume. Tant de bo que, en un futur molt proper, no sigui necessari fer cap altre manifest com aquest.

ATURAR LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES, UNA RESPONSABILITAT SOCIAL

Avui, 25 de novembre, Dia internacional contra la violència vers les dones, volem expressar el nostre rebuig més rotund a la violència de gènere. Una violència malauradament encara present a les nostres societats i que ens obliga a esmerçar tots els esforços, tots els recursos i totes les voluntats per assolir la seva eradicació.

Volem deixar palesa la necessitat d’un treball conjunt, de totes i tots, les administracions públiques i la ciutadania, en la lluita contra aquesta xacra. Hem de continuar avançant en la coordinació d’actuacions, en el desplegament del mapa de recursos i, molt especialment, en un canvi cultural que contribueixi a l’equitat de gènere i al reconeixement del dret a gaudir d’una vida lliure de violència.

Per això manifestem:

• El nostre rebuig a tots els actes de violència de gènere, treballant conjuntament en el foment d’una educació basada en els valors de diàleg, respecte i tolerància, que eviti la repetició de comportaments violents i superi l’existència d’estereotips de gènere.

• La necessitat de reforçar les polítiques preventives que situen la desigualtat entre dones i homes com la causa central de la violència i que ens permeten qüestionar les idees i creences sexistes presents a la nostra cultura.

• El reforçament de les polítiques de gènere i igualtat d’oportunitats que permeten identificar i superar les desigualtats entre dones i homes i les relacions de poder per establir el reconeixement entre les persones tant en l’esfera social com en la personal.

• La necessitat de seguir avançant en l’activació de recursos socials, de millorar els instruments i procediments legals reconeguts en la legislació actual i també d’avançar en la promoció de la investigació, per tal de donar respostes integrals a les dones que pateixen violència.

• La nostra implicació en un treball conjunt de totes les administracions, de tots els estament socials, de totes les ciutadanes i tots els ciutadans, de la societat civil i de les associacions de dones, en un debat obert i una actuació decidida per eradicar les causes de la violència i defensar amb fermesa els drets fonamentals de les dones.

Per acabar volem expressar la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen i han patit violència, i el nostre reconeixement més sincer a totes aquelles que al llarg d’aquest any han mort assassinades per les seves parelles o exparelles. Per a totes elles el nostre homenatge.

La VIII legislatura ha començat a caminar. L'amic Josep M. Balcells, de Ciutadans pel Canvi, ha tingut l'honor de presidir la mesa d'edat. Del seu discurs en destaco alguns paràgrafs que ajuden a reflexionar sobre la situació política actual.

Quin missatge volem donar els 60.000 vots en blanc?

... voldria explicitar una preocupació que de ben segur la majoria de la cambra comparteix. Em refereixo a l’alt percentatge d’abstenció que hi va haver en aquesta darrera consulta i que pot ser interpretada com una desmotivació en l’exercici dels drets de ciutadania o senzillament com una preocupant indiferència cap a l'activitat o representativitat política.

Quina significació atribuim a l'abstenció?

Algú ha dit que l’abstenció té el risc de fer més febles les nostres institucions públiques. Seria lamentable. Caldrà sumar voluntats i compromisos per evitar-ho. Voluntats i compromisos, per començar, del govern, dels parlamentaris i dels partits polítics però també dels col·lectius més dinàmics de la societat civil i amb un plus específic dels mitjans de comunicació.

Què ha de fer el Parlament?

En aquest Parlament decidim lleis que són molt importants no només per fer un país econòmicament potent, culturalment fort, socialment cohesionat sinó també per garantir condicions i qualitat de vida estables al conjunt dels nostres conciutadans. No deixem que els nostres plets partidistes, que el nostre argot professional o que les nostres legítimes discrepàncies derivin o es tradueixin en brega o bronca sorollosa que, com bé saben, no dignifiquen, als ulls de la ciutadania, la nostra tasca parlamentària. Pot o hauria de ser un objectiu compartit per tots els grups parlamentaris aconseguir una nova manera de fer política que estimuli la participació, que doni peu al debat col·lectiu i públic i que engresqui, sobretot als joves, el compromís polític.

Quina ha de ser la tasca dels polítics?

Deixin que expressi un altre desig que formularia dient: Siguem didàctics els polítics, amb els gestos, amb les paraules, amb les reaccions, amb les actituds. I no a títol individual sinó col·lectivament. L’Estatut en el seu article 55 diu que el Parlament és la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. Que la discussió sigui sobre propostes i alternatives. I que les discrepàncies i el contrast d’unes i altres serveixin per enriquir el debat a dins i a fora de l’hemicicle. Política és també pedagogia.

És possible el diàleg des de la diferència?

Si se’m permet d’expressar un desig demanaria que evitéssim en tot moment la imatge de vencedors i vençuts. Al Parlament només hi ha majories i minories, és cert, però també diàleg, pacte i transacció. No oblidem que la ciutadania ens observa i potser ho fa de forma reticent. Evitem tot allò que pugui menystenir o humiliar una part de l’hemicicle i desterrem també allò que pugui afeblir el nostre sistema democràtic. Només així ens farem progressivament dignes de l’estima i de la complicitat de la ciutadania a la qual ens devem. I no oblidem en cap moment que aquest Parlament és el Parlament d’una nació que està en el punt de mira no només dels nostres conciutadans, sinó també dels altres pobles d’Espanya i dels pobles veïns de la vella Europa i de la Mediterrània.

I la tasca del govern?

Acabo amb una cita del President Kennedy, un referent per a la meva generació:

“Per fer totes les polítiques que necessita un poble no n’hi ha prou amb 100 dies, ni amb 1000 dies, ni amb una sola legislatura. Potser ni en tota una vida. Per això, cal que ens posem a treballar immediatament”.

La plaça de Sant Jaume va ser l'escenari, ahir, d'una manifestació en contra de la formació d'un govern d'esquerres. Senyeres amb crespons negres i unes 900 persones -segons la guàrdia urbana, com diu avui la premsa- van expressar el seu rebuig a una opció legítima de govern.

Qui ha fet creure aquestes persones que estem en un país presidencialista? Qui està darrera les convocatòries per mòbil? És aquesta la millor manera d'expressar la discrepància? És així com s'estimula la participació política?

Si us plau, senyor Mas, respecti les institucions i la legitimitat democràtica. No vulgui ser el responsable d'importar les formes del PP a Catalunya, de madrilenyitzar la relació de la ciutadania amb les institucions, com encertadament comenta Pere Martí al diari Avui. Faci política d'oposició, representi dignament els seus votants i respecti les Institucions del país i la legitimitat del partits de la cambra catalana a formar una majoria de govern per a Catalunya

 (Segueix)

El Parlament de Calalunya va ser l'escenari on ahir a migdia els líders de l'Entesa Nacional pel Progrés, acompanyats pels diputats i les diputades de les respectives forces polítiques, van expressar davant la ciutadania el seu compromís per al nou govern.

La imatge va ser de complicitats i confiances mútues, amb els diputats i diputades volgudament intercalats, per simbolitzar la voluntat de treball conjunt i en xarxa.

Aquesta és la declaració del futur president de la Generalitat, José Montilla, que marca les línies de treball per a la propera legislatura:

"Els catalans i les catalanes van fer sentir la seva veu i van atorgar una majoria per governar a les forces catalanistes i progressistes.

Els que havien plantejat les eleccions com a plebiscit contra un govern catalanista i d’esquerres van ser derrotats, i no van obtenir la majoria suficient per poder governar.

Catalunya necessita un majoria forta, per a garantir una governabilitat estable, i això només ho podem assegurar les forces catalanistes i progressistes representades al Parlament.

Avui es presenta aquesta majoria parlamentària, per fer un govern D’ENTESA NACIONAL PEL PROGRÉS. Una majoria formada per 70 diputats i diputades electes. La majoria que avui m’acompanya en aquest acte.

No vull creure que calgui demanar respecte a les nostres institucions i al nostre sistema polític. I menys encara que s’hagi d’exigir aquest respecte a forces inequívocament democràtiques.

El poble de Catalunya ha donat la confiança a una majoria parlamentària per avançar en la construcció d’un país modern i avançat, integrat per ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals, que puguin viure en un territori endreçat, respectuós del medi ambient i compromès amb la sostenibilitat.

Conscients de la responsabilitat que tenim envers la ciutadania, volem agrair als catalans i a les catalanes la confiança atorgada, així com adquirir el compromís que el proper Govern de la Generalitat treballarà de valent per construir una Catalunya més justa, igualitària i orgullosa de la seva identitat nacional.

La majoria parlamentària que es presenta avui davant la ciutadania té el convenciment que el Govern d’Entesa que ens proposem de formar obre una nova etapa per al nostre país.

Els reptes que tenim davant nostre són molts i els afrontem amb el convenciment que l’èxit del nostre projecte serà una gran victòria del conjunt dels catalans i les catalanes.

Aquests són els nostres objectius que compartim i als que ens comprometem:

- En primer lloc, la construcció i consolidació d’una societat de benestar, l’atenció a les persones, l’ajut a les famílies, la disminució de les desigualtats socials, l’eradicació de la pobresa, l’accés a la cultura, i l’avenç cap a una societat d’homes i dones lliures i iguals.

- Volem assegurar la continuïtat de la bona situació econòmica que té el país, impulsant la creació de més ocupació i que aquesta tingui més qualitat i incorpori més valor afegit, reduint la precarietat i la sinistralitat, així com garantir que Catalunya segueixi tenint un teixit industrial competitiu, gràcies al dinamisme i la força d’innovació que sempre ha caracteritzar a aquest país i a la capacitat i qualificació del món del treball. La prosperitat econòmica és un requisit indispensable per a la societat del benestar que volem construir.

- Ens comprometem al ple desplegament del nou Estatut d’Autonomia aprofitant les potencialitats que aquest ens dóna des del punt de vista competencial, de finançament i de reconeixement de la nostra identitat nacional.

- Finalment, treballarem per l’equilibri territorial i ecològic del nostre país, impulsant totes les infrastructures que ens permetin afrontar amb garanties el futur, i un creixement econòmic sostingut i sostenible.

Vull presidir un govern compromès amb les persones, els seus problemes i els seus neguits.

L’escassa participació de les últimes eleccions ens ha de fer reflexionar a tots.

És preocupant que es produeixi aquesta desconnexió entre política i societat.

No podem resignar-nos a que una part significativa dels nostres conciutadans sentin una desafecció del sistema polític tan profunda com la que es posa de manifest en uns nivells d’abstenció tan alts.

Així hem de llegir també l’expressió democràtica d’una crítica profunda a través del vot en blanc.

Vull encapçalar un govern que retorni a la gent l’interès per la política, per les institucions i pels seus representants.

Vull contribuir a l’enfortiment del prestigi de la política, entesa com a instrument cívic de participació, representació i gestió eficaç al servei de l’interès públic.

Vull un govern sòlid, seriós, de mirada àmplia i de durada llarga.

Per això afirmo que aquest serà un govern de llarg recorregut, perquè afronta reptes que no s’esgotaran en una legislatura.

Volem seguir transformant Catalunya, construir una societat de benestar avançada al servei de les persones i de les famílies.

Ho farem amb un Govern que afronti el futur amb il·lusió renovada, que apliqui l’experiència adquirida, aprofitant el molt que s’ha fet i aprenent d’allò que no ha funcionat prou bé.

Sóc conscient, tots i totes que estem aquí ho som, que no tot va ser positiu durant la darrera legislatura, però a la vida l’important no és no equivocar-se, sinó aprendre dels errors, i crec que puc afirmar amb rotunditat que aplicarem el millor d’allò que hem après i que no repetirem errors que haguem pogut cometre.

Presidiré un govern que faci del diàleg el seu mètode de treball, i de la capacitat d’arribar a acords polítics i socials la seva fortalesa.

Vull un govern que sigui dialogant però ferm. Que eviti la crispació però defensi amb contundència els interessos de Catalunya. Que no vulgui trobar excuses en el victimisme, que treballi de valent amb l’instrument d’autogovern més potent de la nostra història, que dialogui amb flexibilitat i generositat però sense oblidar les nostres conviccions.

Presidiré un govern que pensi en Catalunya, els catalans i les catalanes. Un govern conscient que no hi ha res més important que l’interès del país i de la seva gent. Un govern cohesionat per dirigir la política del nostre país. Un govern que no estarà sotmès a tutel·les de partit ni a ingerències externes.

El Govern que ens proposem formar ofereix i reclama lleialtat institucional. En primer lloc, als governs locals. Continuarem amb l’esforç per millorar els recursos dels ajuntaments i per millorar la distribució de competències entre Generalitat i Ajuntaments pel bé de l’eficàcia i la qualitat del servei que se li dona al ciutadà, en qualsevol punt del territori, als pobles i les ciutats, als barris i les comarques.

El nou Govern mantindrà el rigor i la eficiència en la gestió de les finances públiques. S’ha demostrat que és possible millorar la gestió de l’endeutament, reduir el dèficit, augmentar la inversió i fer més transparents els processos pressupostaris i administratius de la Generalitat. Així seguirà sent.

Per a mi el primer són i seran les persones de Catalunya, els seus problemes.

Aquesta és la raó de ser del meu compromís polític i del de les persones que avui m’acompanyen.

Vull una Catalunya de la que tots els catalans i les catalanes puguin sentir-se orgullosos, perquè gaudeixin dels mateixos drets i estiguin obligats pels mateixos deures, perquè la societat proporciona oportunitats a tothom i és capaç d’ajudar els que més ho necessiten, perquè gaudeix d’uns serveis públics de primera, perquè té unes institucions respectades i que es fan respectar. Aquest és el país que volem construir i al que volem servir.

Vull fer de Catalunya un país pròsper, segur, d’igualtat i de justícia social.

Vull una Catalunya que assoleixi els nivells de benestar als que té dret, els que sempre ha somiat i els que avui té a l’abast.

Vull fer de la nostra educació, de la nostra sanitat, dels nostres serveis a les famílies i d’atenció a les persones amb autonomia personal reduïda, un exemple a seguir arreu.

L’objectiu prioritari de l’acció de govern és construir una societat del benestar, capaç de combinar mercat amb sector públic; creixement amb redistribució; esperit emprenedor i innovació amb seguretat; competitivitat amb respecte a l‘entorn i cohesió territorial i social; estímul a la llibertat amb igualtat d’oportunitats.

Però hem de aprofundir i adaptar les polítiques socials perquè responguin als canvis demogràfics, culturals i socioeconòmics en la línia del que estan fent altres països europeus; tot i essent perfectament conscients que el nostre punt de partida és diferent: quan Europa ja pensava en com reformar el seu Estat de Benestar, nosaltres tot just l’estàvem iniciant.

Volem continuar amb una acció decidida per aconseguir que barris i viles de tot Catalunya tinguin les condicions de dignitat mínimes que puguin garantir la convivència i la solidaritat quotidiana entre tots els que viuen a Catalunya.

L‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana. Els preus de l‘habitatge han seguit augmentant a un ritme molt superior al de l’increment dels salaris i de la inflació. Això afecta sobretot els joves, els treballadors de rendes baixes i ocupació temporal o eventual i els sectors socials afectats per problemes d‘exclusió social.

El nostre repte col·lectiu és fer de Catalunya una de les nacions més avançades del món.

Vull que Catalunya tingui el lideratge i el reconeixement a Espanya, a Europa i al món que sempre ha somiat, que sempre ha merescut.

Vull que aquest lideratge es fonamenti en la fraternitat, molt especialment amb la resta de pobles de l’Estat, amb els que ens uneix un anhel de llibertat, de prosperitat i de justícia, la voluntat de garantir un futur millor per nosaltres i els nostres fills.

Estem en disposició de fer-ho!

Ho farem!

Visca Catalunya!"

En data d'ahir, les forces d'esquerres que han arribat a un acord d'Entesa Nacional pel Progrés, van fer aquesta declaració:

"A les eleccions al Parlament del passat 1 de novembre, els catalans i les catalanes van atorgar una majoria per governar Catalunya a les forces catalanistes i progressistes.

Aquesta majoria d’esquerres suposa una nova oportunitat per avançar en la construcció d’un país modern i sostenible, de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes.

L’electorat amb la seva menor participació i el seu vot en blanc ens ha manifestat una clara preocupació d’amplis sectors per l’allunyament entre l’acció política i la ciutadania. En el període que ara s’inicia serà un objectiu fonamental del nou Govern implicar la ciutadania en els afers públics i incorporar-la a la participació electoral, com una qüestió fonamental de qualitat democràtica.

Conscients de la responsabilitat contreta amb la ciutadania de Catalunya, les forces sotasignants volem manifestar la nostra ferma voluntat d’iniciar una llarga etapa d’estabilitat, cohesió social, progrés econòmic, desenvolupament sostenible i ambició nacional que estarà presidida pels següents objectius:

● El manteniment de la cohesió social i per tant nacional és el primer objectiu de la propera legislatura. Catalunya ha de continuar avançant en la construcció de l’estat del benestar, en la superació dels dèficits socials i l’eradicació de la pobresa, l’accés a la cultura, avançant cap a una societat de plena igualtat d’homes i dones, i respondre al repte de la immigració. L’atenció a les persones serà una de les principals prioritats del Govern, a partir del ple desenvolupament de drets i deures del nou Estatut. Unes polítiques socials i inclusives i de la qualitat que no expulsin les capes mitjanes dels serveis públics i les polítiques d’integració lingüística ui cultural, són reptes bàsics per a la propera legislatura.

● La creació d’ocupació de qualitat i generadora d’alt valor afegit, la disminució de la precarietat laboral i de la sinistralitat laboral i l’impuls del dinamisme empresarial, garantint que Catalunya tingui un teixit industrial competitiu són prioritats nacionals. Les pimes i l’economia social com pincipals creadores d’ocupació han de ser un eix fonamental.. Així com la garantia del procés emancipador dels joves pel que fa a l’habitatge i de es polítiques de suport a les persones dependents.

● L’equilibri territorial, la modernització ecològica, el desenvolupament de les infrastructures bàsiques amb respecte pel territori, la lluita contra el canvi climàtic, la preservació de la biodiversitat, la nova cultura de l’aigua i l’energia, són reptes fonamental d’una societat del segle XXI.

● Un cop aprovat el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb independència de les posicions mantingudes al llarg del debat estatutari, és obligació del Govern de Catalunya desplegar-lo amb totes les seves potencialitats per tal d’omplir els espais d’autogovern generats en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Les forces polítiques estem convençudes que el GOVERN de l’ENTESA, lliurement decidit per les forces polítiques catalanes és garantia d’èxit, en el marc del desenvolupament progressiu de l’Estatut, per a superar aquests reptes.

Des de L’ENTESA NACIONAL PEL PROGRÉS constaten la seva voluntat de governar per:

● promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada, on es respectin plenament els principis de la igualtat entre ciutadans i ciutadanes, el control efectiu sobre els poders públics, l’ètica i la transparència com a principis de bon govern, i la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, els principis de proximitat, subsidiarietat i col·laboració lleial entre institucions, especialment amb els ajuntaments i l’eliminació de tota forma de corrupció pública;

● avançar en l’expressió plena de la nació catalana, entesa com a comunitat de ciutadans i ciutadanes que –sense excepció- estan dotats dels mateixos drets i són responsables dels seus deures;

● assegurar que les oportunitats arriben a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per garantir la cohesió social i territorial, i l’equilibri mediambiental;

● impulsar la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació, el coneixement, la innovació tecnològica i científica, la modernització ecològica, i un model d’infraestructures coherent amb el país.

Emparades en aquesta voluntat comuna, les forces que subscriuen l’acord han convingut a adoptar les mesures de govern que s’inclouen en el present document i que s’articulen al voltant de quatre objectius:

PEL DESPLEGAMENT DE L’AUTOGOVERN I DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA

PER UN PAÍS D’EMPRENEDORS I AMB TREBALL D’ALT VALOR AFEGIT

PER UN PAIS AMB BENESTAR PER A TOTHOM

PER LA MODERNITZACIÓ ECOLÒGICA, UN TERRITORI EQUILIBRAT, AMB INFRAESTRUCTURRES MODERNES I SOSTENIBLES."

Acaba d'anunciar-se que els tres partits d'esquerres han arribat a una entesa per formar govern. Els hem de felicitar i ens hem de felicitar tots plegats perquè Catalunya tingui un nou govern que pugui continuar tot allò que s'ha començat.

El nou govern continuarà sent d'esquerres. En només tres dies PSC-CpC, ERC i ICV-Verds han arribat a una entesa de govern. Sembla que demà faran una declaració conjunta els tres líders, però aquest vespre ja ho ha anunciat oficialment Josep-Lluís Carod-Rovira.

Cal estar pendents, els propers dies, de com s'articularà el nou govern, que haurà de fer-ho sobre la base de confiança, respecte i cohesió interna.

Enhorabona als negociadors!!!

Enhorabona Catalunya!!

Aquest matí ja havíem llegit un article del President de la Generalitat en què profèticament augurava aquest acord. Val la pena llegir-lo.

 (Segueix)

“La ciutadania de Catalunya vol un govern nou, honest, de mans netes, transparent, engrescador, que tingui com a punt de mira el país i no els interessos partidistes, que treballi per una Catalunya socialment justa i sostenible, una Catalunya que avanci en l'autogovern i sigui lider entre les regions de l'arc mediterrani, referent per als pobles d'Espanya i amb pes específic a Europa.”

Això ho vaig escriure el 26 de novembre del 2003, en iniciar amb els companys de la Plataforma de Tarragona de Ciutadans pel Canvi un bloc en què donàvem suport a la formació d’un govern catalanista i d’esquerres. No va ser fàcil, fa tres anys, arribar a acords. Les circumstàncies eren molt adverses. O és que no recordem en mans de qui estava el govern de l’estat a qui havia donat suport CIU? I malgrat tot, es va respondre a l’oportunitat històrica de portar a terme l’alternança a Catalunya.

Quan el govern es va formar, Ernest Benach va fer una metàfora de la seva gestació, comparant-la a un tres de vuit aixecat per sota. En aquella ocasió, el 26 de desembre, vaig escriure: “No volem renunciar al somni que una altra manera de fer política és possible, amb corresponsabilitat de les forces polítiques que integren el pacte i amb la participació paritària dels homes i les dones més capaços en la gestió del nou govern. Per què no un tres de deu amb folre i manilles? Anar més lluny és possible!”

Després de 1000 dies de govern continuo pensant el mateix. La coresponsabilitat és condició necessària. Això vol dir aprendre dels errors i dels encerts i fer novamanet una coalició d’esquerres exigeix a tots els partits sentit de govern, coresponsabilitat en les decisions, solidaritat en la gestió. La cultura organitzativa del segle XXI s’estableix sobre el treball en xarxa i la transversalitat. El lideratge només pot ser efectiu si es teixeix sobre complicitats i confiances, elements clau per a l'enfortiment d'un govern catalanista i de progrés. Sembla que les negociacions avancen. L’oportunitat que la ciutadania ens dóna per jugar la segona part del partit és única. Cal respondre-hi amb un govern madur, ferm i sòlid. I dic un govern, no un puzzle on encaixin les peces dels tres partits. Un govern amb coresponsabilitat i solidaritat, sense partidismes ni compartiments estancs.

L’article d’Antonio Franco d’avui, a “El Periódico” reflexiona sobre aquesta qüestió. El podeu llegir en la transcripció adjunta.