Carme Mas

Davant la imminent entrada en vigor del nou Estatut de Catalunya s’alcen novament veus catastrofistes i anuncis apocalíptics. Expressions com “agressió al sistema territorial”, “danys irreparables” o “constitució paral·lela” han estat manifestades per dirigents del PP, amb motiu de l’entrada al Tribunal Constitucional del recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Allò que no van aconseguir ni al Parlament de Catalunya, ni al Congrés de Diputats, ni al Senat, ni a les urnes, pretenen aconseguir-ho al Tribunal Constitucional. El recurs contra 114 articles, nou disposicions addicionals i tres de finals pretén salvar el país abans que el nou text “contamini” les més de trenta lleis que -segons el PP- han de quedar afectades pel nou text. Es recorre el terme nació al preàmbul i, en l’articulat, tot allò que fa referència a la llengua, el finançament, la bilateralitat i el poder judicial. I, per què no demanar la inconstitucionalitat de tot el text?

Esperem que el Tribunal Constitucional tingui seny i acabem veient el senyor Rajoy “acatant-ne” la decisió –tal com ha dit. Ara com ara, és lamentable la manca de respecte democràtic vers la ciutadania, vers la gent del poble de Catalunya que va expressar-se a les urnes amb un 73,9% de vots favorables al nou text estatutari, el que ens ha de portar a quotes més altes d’autogovern i de finançament, de convivència i de drets de ciutadania.

És, tot això, inconstitucional? És una agressió al sistema territorial? Quants danys irreparables provocaran els drets de ciutadania? Pensem-hi!

Avui fa un mes de la mort de Marta Mata. La casualitat ha volgut que sigui avui, precisament, la data en què l'Ajuntament de Cunit ha col·locat la primera pedra del nou edifici de la Biblioteca Marta Mata i de l'Escola de formació Dolors Paul, dues dones que, en temps i espais diferents, van viure per a l'educació i per al país.

S'han escrit moltes coses de Marta Mata aquests darrers dies. Plegats hem recordat la seva vida i la seva obra. Ara, es l'hora de preservar el seu llegat. Entre els molts escrits que he llegit em va agradar el de Pasqual Maragall a "El País" i que ell recull en el seu bloc. Es titulava Tenaz y dulce. El president qualificava la il·lustre pedagoga com a "constructora de realitats més que de somnis, forjadora dels ciments de la Catalunya d'avui"

De la Mata Mata em quedo amb moltes lliçons, però especialment en vull destacar una: la pedagogia és política, fer pedagogia és fer política, treballar pel dret a l'educació, per l'equitat i per la cohesió social és treballar pels drets de ciutadania.

El seu llegat restarà sempre amb nosaltres, un llegat que poden resumir aquestes paraules que la mateixa Marta Mata va pronunciar en ser nomenada doctora honoris causa per la UAB:

"La lliçó de política educativa, d'educació i d'escola pública, que en donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió pe l'educació, la de la ràbia, la de la justícia per a exercir el dret, la del treball i la il·lusió, la de l'atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de l'afabilitat i el bon humor, la del sentiment del deure vers l'educació de cada nen, en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat."

A la Ciutadania pels Canvis

Sé del suport rebut per part de CpC, ja en la Convenció a Sant Cugat i posteriorment durant la campanya del referèndum, per tal que repetís com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. En primer lloc, vull agrair-vos-ho de tot cor, alhora que em permeto fer-vos avinents algunes consideracions sobre la meva decisió.

Ha estat una decisió força meditada i en cap cas fàcil de prendre, motivada per diferents raons que es resumeixen en el convenciment d'haver complert els grans objectius que ens vam plantejar quan fa vuit anys vaig anunciar la meva candidatura, i en la creença ferma que és hora de donar pas a nous equips, a noves persones.

Ningú m'ha fet fora. Me'n aniré a la tardor havent fet la feina que volia fer. No tota però sí la més important. Entre els objectius assolits, el nou Estatut és clau: obre una nova etapa en la història de Catalunya i el seu autogovern. La campanya per al referèndum em va permetre copsar que hi havia un sentiment general de satisfacció perquè Catalunya fes un gran pas endavant, i la clara majoria amb què la ciutadania va aprovar l'Estatut ho ha ratificat.

L'altre gran objectiu, a la llarga decisiu, és un nou tipus de govern, més arrapat a la terra i a la gent, més proper i més efectiu. Crec que hem obert la porta a aquest tipus de governació. I crec que CpC, al llarg dels darrers 8 anys, ha estat un factor absolutament decisiu per a fer-ho possible.

Sé que la meva decisió pot haver provocat desencís, i em sap greu. Però crec, honestament, que he fet el millor que podia fer per preservar el projecte que he defensat i defensaré per Catalunya.

2. Sobre el paper de CpC durant aquests 8 anys

CpC ha estat un actor clau per a permetre el canvi a Catalunya que hem viscut aquesta legislatura passada, i que ja es va començar a sembrar en l'anterior.

Sense CpC, d'entrada, no hagués estat possible la meva arribada a la presidència de la Generalitat. No en tinc cap dubte.

Sense CpC, en segon lloc, el camí per a fer possible el govern tripartit potser no hagués estat transitable.

El canvi que hem viscut a Catalunya els darrers anys té molts elements que cal reconèixer en tota la seva justa dimensió:

· hem fet possible l'alternança a Catalunya, que era quasi una necessitat de salut democràtica,

· hem fet possible l'arribada de les esquerres al govern per primera vegada,

· hem dissenyat un programa de reformes socials -en l'escola, en la salut, en la justícia, en les prestacions socials, en la política de seguretat, de vivenda, en la política territorial, urbanística i mediambiental, etc.- i l'hem començat a implementar,

· hem fet possible un salt històric en l'autogovern, gràcies al nou Estatut,

· hem pogut, des de Catalunya, iniciar un procés de reformes en l'estructura territorial d'Espanya i de la seva cultura política que no ha estat gens fàcil, però que la situa irreversiblement en el camí de la federalització.

En totes i cadascuna d'aquestes dimensions del canvi, CpC hi ha tingut alguna cosa a veure. Hi ha contribuït, ja sigui a través de les idees, de la mobilització ciutadana, de la participació institucional.

A banda, CpC ha estat un dels millors exponents d'un element sense el qual el canvi estaria mancat: el canvi de la cultura democràtica, de la del govern, les institucions, i la dels ciutadans, per tal d'aproximar la política i permetre la participació efectiva de més gent en l'organització de la vida col·lectiva.

Aquest canvi cultural necessita organitzacions com CpC, a la vegada cíviques i amb una presència institucional.

3. Sobre el futur del projecte d'esquerres i progressista per a Catalunya

El projecte catalanista i de progrés que he tingut l'honor d'encapçalar té molt de futur. N'estic convençut. Amb multitud d'aportacions, amb moltes sensibilitats i accents, hem posat les bases per anar més lluny.

Ara no ens hem d'aturar. Amb més força que mai, i amb una visió oberta i plural del catalanisme, hem d'insistir en l'anhel d'un país més equilibrat, més confiat i més obert.

Hem de contribuir des de molts espais a construir un tipus d'esquerra, de socialisme, de progressisme a Catalunya, obert, transversal, anti-dogmàtic, catalanista i europeista.

Aquest esforç es fa des de dins dels partits, però és imprescindible fer-lo també des de fora, des d'organitzacions socials afins, que siguin capaces de generar sinèrgies i construir una constel·lació més ampla per a tirar endavant el nostre projecte de canvi a Catalunya i de canvi a la política.

CpC és, crec, un actor imprescindible en aquest procés.

Hem de ser un dels motors d'Europa des del Mediterrani, com ja hem estat, amb l'Estatut, els iniciadors d'una nova etapa en l'evolució política espanyola - que ara farà un pas de gegant amb la pau a Euskadi. L'Europa política ens espera -l'Europa federal, si voleu- i organitzacions com CpC poden ser un factor per a la constitució de les xarxes europees que ens l'ajudin a construir. Sense l'Europa política, el món, la globalització amb rostre humà, té mala solució. I l'Europa política, avui, està en pana.

Sempre estaré compromès en aquesta línia. Espero que arreplegarem una pila d'amics rere aquests objectius. Amb el socialisme català, que és el meu credo de sempre, i amb la ciutadania que està pels canvis que ara cal fer.

S'ha aprovat el nou Estatut de Catalunya, una porta oberta a la societat del segle XXI. Com havia dit el President, amb aquest Estatut Catalunya aconsegueix allò que cercava des de fa cent anys. Només cal recordar la transcendència del 1906, any en què Prat de la Riba va publicar La nacionalitat catalana i en el qual es va crear Solidaritat Catalana.

No ha estat fàcil arribar aquí, però malgrat totes les vicissituds el poble de Catalunya ha refrendat el nou Estatut. El resultat del referèndum ha estat un SÍ convençut que serà una bona eina per seguir avançant en l'autogovern i la millora dels drets de ciutadania.

La VII Convenció de Cpc, celebrada a Sant Cugat del Vallès el passat 27 de maig, s'ha centrat en tres grans eixos:

• convivència entre generacions
• convivència amb l'entorn
• convivència entre cultures i pobles

(Si hi cliqueu a sobre hi trobareu les conclusions)

Del discurs de cloenda de Carme Valls en destaco un paràgraf per a la reflexió, tot un full de ruta per a la participació política de la ciutadania:

"La dimensió política de cada ser humà és una riquesa que ha de ser explorada. Només els antidemocràtics creuen que la ciutadania s'ha de dedicar només a la seva feina quotidiana i no participar en la vida pública. Nosaltres creiem que els homes i dones han de ser protagonistes de l'àgora política."

Els assistents hem tingut el privilegi de comptar amb la presència del MH Pasqual Maragall. En el seu discurs ha destacat els canvis de la cultura política al nostre país amb aquest govern. Ha afirmat amb convicció que el govern catalanista i d'esquerres ha posata les bases d'una nova cultura política. En aquest sentit, ha dit que el respecte per la pluralitat i les opinions dels altres són un signe de modernitat dels governs. Així mateix, ha advertit de l'abús der les consultes internes en els governs i els partits, fet que ha qualificat d'anomalia política.

També ha al·ludit, sense dir res, a la seva continuïtat o no com a candidat en les properes eleccions. Fent balanç ha comentat: "M'ho he passat molt bé. He d'escoltar el partit, a Ciutadans, als amics. Us escolto." Tanmateix, no ha desvetllat res.

La seva prioritat, ara com ara, és l'aprovació de l'Estatut, per al qual demana un gran resultat, perquè és "allò que Catalunya estava buscant des de fa cent anys".

La Coordinadora de CpC del 20 de maig es va pronunciar a favor del nou ESTATUT, l'estatut de la convivència i de les persones. El text s'ha llegit en l'acte de cloenda de la VII Convenció de CpC a Sant Cugat del Vallès, en presència del MH Pasqual Maragall.

CpC diu sí al nou Estatut d'Autonomia per Catalunya, perquè representa un avenç inqüestionable en l'autogovern.

• Un avenç en el reconeixement de Catalunya com a nació, acceptant el dret del Parlament a definir Catalunya com a nació així com el caràcter nacional de la festa de l'11 de setembre, els segadors i la senyera.
• El reconeixement de la igualtat legal del català i el castellà en tots els àmbits i la cooficialitat de l'occità.
• Un capítol de drets i deures ciutadans sense precedents en les legislacions bàsiques europees, que reconeix els drets de la ciutadania a millorar la qualitat de vida, la convivència i el dret de participació a tots els nivells de la vida pública.
• Més de 50 competències, com l'última instància judicial pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a tots els àmbits jurídics, els aspectes més importants de la immigració -inclosa l'adjudicació de permisos de treball-, la inspecció de treball, la protecció del litoral, l'educació infantil, la política de beques o la gestió de Rodalies i trens regionals de RENFE entre d'altres.
• Més garanties enfront de la capacitat de l'Estat d'envair competències exclusives de la Generalitat, mitjançant la descripció detallada de tot el que inclou cada competència transferida.
• Millor finançament, garantit estatutàriament , i sobretot més transparència en l'exercici de la solidaritat per part de Catalunya.
• Inversions de l'Estat durant set anys al nivell que correspon a l'esforç fiscal de Catalunya, que eren deficitaris des del principi de la Democràcia.

Creiem que el vot negatiu beneficia als que han intentat buscar enfrontaments entre els ciutadans d'Espanya alhora que representaria un retrocés de Catalunya respecte a les altres autonomies de l'Estat.

Volem animar la ciutadania a participar al referèndum i no renunciar al dret de decidir en aquest procés vital per a Catalunya.

Demanem el SÍ convençut al referèndum perquè creiem que aquest Estatut és una gran oportunitat que Catalunya no pot perdre.