Carme Mas

Tothom coneix la màxima del responsable la propaganda nazi, Joseph Goebels, que deia que si una mentida es repetia mil vegades al final era una veritat. Aquesta és una lliçó que els aparells de propaganda de la dreta de tots els temps tenen ben apresa. Encara són ben vives en el nostre record les mentides del PP sobre els atemptats de l’11 de març, enfront de les quals el poble va reaccionar. La ciutadania es va rebel·lar contra els atacs sistemàtics a la democràcia i ho va expressar amb el seu vot a les urnes.

Em pensava que a Catalunya no seria mai testimoni d’una vergonya com aquella, de la interpretació més tendenciosa de la realitat, de l’intent més reprovable de falsejament de la història de la darrera legislatura, de la manipulació més barroera de les emocions i dels sentiments de la ciutadania. Estic parlant del producte més abjecte de CIU, el film propagandístic que, embolcallat en cel·lofana, amaga les intencions més reprovables, indignes d’un partit democràtic que aspira legítimament a governar.

Si Goebels necessitava repetir mil vegades una mentida, en ple segle xxi el que CIU ha necessitat és fer un milió de còpies de DVD i repartir-les amb els suplements dominicals. ¿De debò pensen que la ciutadania es deixarà enganyar? ¿Com podrà la ciutadania confiar en una força política que, embolcallada amb les essències, el que fa és amagar el llop sota la pell del corder?

“Qui sembra vents recull tempestats”. Estic convençuda que ConfidencialCAT tindrà un efecte boomerang, perquè contra les infàmies es girarà una gestió transparent; contra les mentides es girarà l’obra de govern; contra les calúmnies es girarà la força de la democràcia.

És per això que vull expressar la meva confiança en els valors democràtics, en els valors ètics de la política, en la saviesa dels ciutadans i les ciutadanes del meu país en els política i les institucions. Perquè, a desgrat de CIU, una altra manera de fer política és possible, la política entesa com a servei públic i no com a poder privat, la política per a les persones i no per als dirigents, la política com a eina de transformació, de canvi i de progrés.

[Aquest article ha estat publicat a Mes Tarragona, 17.10.06]

Aquest matí hem presentat a Tarragona l'obra de govern i les propostes d'educació del Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi.

Quina educació volem?

L’espina dorsal de l’educació a Catalunya és el servei públic d’educació i cal que acompleixi la seva funció social -garantir la cohesió i el desenvolupament i la igualtat d’oportunitats-, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat i mantingui el seu caràcter universal, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació ètica i ciutadana (el món local, les famílies, el professorat, les escoles finançades amb fons públics, la comunitat educativa i fins i tot els mitjans audiovisuals) que fomenta els valors democràtics i de civisme.

Quina ha estat l'obra de govern a Catalunya?

- Increment pressupostari del 8% al 15% anual.

- Acords per fer 23.938 places més d’escoles bressol, cosa que representa un 79,8% (de les 30.000 previstes).

- Contractació de 4200 nous professionals entre els cursos 2004-2005 i 2005-2006 i per aquest curs 2006-2007 l’increment de 5.275 nous mestres (un total de 9.475). D’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora.

- Construcció de 162 nous centres escolars, amb una inversió de 1.500 M€

- Impuls del Pacte nacional per l’Educació amb una memòria econòmica de 1.200 milions d’€ per a una educació igual per a tothom.

- 1051 Aules d’acollida per millorar la integració de l’alumnat nouvingut

Quina ha estat l'obra de Govern al Camp de Tarragona:

- 22 nous centres públics

- Increment de 633 mestres de primària i 358 professors de secundària.

- Una inversió en obres acabades 46’3 MEUR

- Una inversió en obres començades 20’2 MEUR

- Inversions d’execució immediata 36’1 MEUR

- Una inversió en obres d’ampliació i millora de 10 MEUR

- Una despesa en equipaments el 2006 (informàtics, audiovisuals, cicles formatius...) de 7.648 MEUR

- 59 noves aules d’acollida amb 72 professors.

- 11 noves Unitats de Suport a l’Educació Especial

- 9 Plans estratègics per a l’Autonomia de centre

Què ens proposem per a la legislatura 2006-2010?

1. Ampliar i millorar l’oferta amb hores de classe de més qualitat i més serveis educatius.

2. Promoure la coresponsabilitat entre l’escola, les famílies i els agents socials.

3. Continuar dotant a Catalunya de les places d’escola bressol públiques, en col·laboració amb els ajuntaments.

4. Garantir la sostenibilitat econòmica del model d’escoles bressol públiques de titularitat municipal i establir els convenis necessaris amb els ajuntaments.

5. Articular, definitivament, la xarxa pública d’escoles bressol per tal d’assegurar la màxima qualitat. Ordenar la resta de l’espai socioeducatiu de 0-3 anys.

6. Promoure l’excel·lència i combatre el fracàs escolar del nostre sistema educatiu amb la millora de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i l’increment de les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori.

7. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball.

8. Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte als altres.

9. Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa per incorporar i aprofitar satisfactòriament els avenços científics i tecnològics, reforçant una presència més real de les TIC en els diferents ensenyaments.

10. Garantir el domini de les llengües estrangeres, en especial l’anglès.

11. Assolir una xarxa integrada de tots els centres sostinguts amb fons públics (servei públic educatiu) per evitar la dualització d’un sistema educatiu que perpetui les desigualtats.

12. Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i econòmica.

13. Impulsar la formació permanent del professorat i la reflexió metodològica.

14. Fer més pròxima l’administració educativa, a la qual s’atorgarà un protagonisme creixent en els ajuntaments a fi que esdevinguin veritables autoritats educatives locals.

15. Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de l’escola.

Quins seran els eixos de la política educativa?

- Polítiques de descentralització: autonomia de centres

- Polítiques de proximitat: cogestió i coresponsabilitat amb els ens locals

- Polítiques d’equitat: igualtat d’oportunitats en l’accés i en el procés educatiu

- Polítiques de qualitat: innovació, idiomes i noves tecnologies

- Polítiques de cohesió: compensació de les desigualtat; acollida i integració dels nouvinguts

Quins seran els instruments legals?

- Desenvolupament del Pacte Nacional per l’Educació.

- Desplegament de les competències en educació de l’Estatut d’Autonomia i aprovació de la Llei Catalana d’Educació

Quins són els nostres compromisos?

- La gratuïtat dels llibres de text en quatre anys, de la qual se’n beneficiaran 800.000 nois i noies de tot Catalunya, dels quals, 72.500 alumnes entre 3-16 anys, del Camp de Tarragona.

- Fer de Catalunya un país trilingüe amb el català, el castellà i l’anglès com a tercera llengua, amb més hores per els alumnes, més professors als centres i implicació de TV3, sense xecs, amb un servei de qualitat per a tots

- Arribar a un 75% de cobertura en places d’escola bressol (estem ja a prop del 60% en places compromeses). Al Camp de Tarragona significa la creació de 1.000 places més.

- Pla de millora de la secundària, al qual es destinaran 125MEUR en el període 2006-2009, amb la distribució següent:

- Acompanyament en la transició dels alumnes de secundària al món laboral amb la creació de la figura de l'orientador-orientadora que farà el seguiment d'un grup reduït d'alumnes per ajudar-los a trobar feina, mesura que suposarà la contractació de 500 professionals, amb un cost de 20 MEUR

- Incrementar en 10 punts l’èxit escolar, per tal d’aproximar-nos a l’objectiu de la Unió Europea en el que es pretén que pel 2010 el 85% de l’alumnat entre 20 i 24 anys tinguin un títol d’educació postobligatòria.

- Triplicar les beques menjador per a tal de garantir que aquests ajuts arribin a tots els alumnes d'entre 3 i 16 anys, escolaritzats en centres educatius finançats amb fons públic, que ho necessitin, és a dir, passar d'un 5% d'alumnes que les reben actualment a un 15%, passar de 36.580 alumnes aquest curs a 99.000 el curs que ve, amb una inversió de 62M€ respecte als 18.2 M€ actuals.

- Aconseguir que el 100% dels centres educatius tinguin connexió amb banda ampla i reduir la ràtio actual d’alumnes/ordinador de 6,7 a 1-2.

El nostre repte?

La Catalunya del futur necessita una educació de futur. Una Catalunya amb un sistema educatiu públic, universal, inclusiu, laic i de qualitat.

Fets, no paraules, en educació

L’obra de govern en Salut ha estat molt notable. Parlem de llistes d’espera, tenint en compte, a més, que la població s’ha incrementat en un 2,6%. Les mesures adoptades, entre les quals l’atenció a les tardes, que ha suposat incrementar-la en un 10,83%, han tingut com a resultat:

§ La reducció del temps d’espera en un 22,68%

§ La reducció del nombre de pacients en espera en un 12,83%

Una altre fet molt important ha estat la creació d’un circuit per al diagnòstic ràpid de càncer que redueix fins a 30 dies el temps transcorregut des de la sospita del càncer fins l'inici del tractament, pels tumors més freqüents i que causen més mortalitat i morbiditat: digestius, pulmonars i mamaris, amb la previsió d’estendre’l a altres tipus de tumors.

No oblidem, tampoc, el procés de modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història clínica electrònica, que estarà a disposició de tots els i les professionals que atenguin pacients en un hospital determinat i que tinguin autorització d’accés a aquestes dades.

L’ús de les noves tecnologies també s’ha posat al servei de la salut. La petició de visites per internet o per telèfon ja és un fet. A més, la recepta electrònica, que estableix un sistema electrònic integrat dels processos de prescripció, dispensació, facturació i utilització de medicaments s’ha iniciat, en una primera fase, amb una experiència pilot als ABS de Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i Ulldecona que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats 200 metges i 40 farmàcies.

Fets, no paraules en Salut

Volem dir ben clar

més progrés més socialisme

Davant les properes eleccions autonòmiques de Catalunya, els sotasignants volem fer palès el nostre posicionament en base a les següents consideracions:El primer Govern Catalanista i d’Esquerres, presidit per Pasqual Maragall, ha representat l’inici d’una nova etapa, el primer pas d’un recorregut clarament renovador en la forma i profundament reformista en el fons.

Amb aquesta convicció de ser a les portes d’un nou període polític, manifestem la nostra posició de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

I ho fem amb el mateix sentiment i des del mateix punt de vista que ens va dur a il·lusionar-nos i a confiar en el projecte que va néixer ara fa una mica més de mil dies.

La legislatura ha estat marcada per la consecució de les més altes quotes d’autogovern mai assolides, amb el nou Estatut d’Autonomia i el reconeixement de Catalunya com a nació. L’ Estatut és la inversió de futur més important que mai ha fet Catalunya. Tanmateix, hem de seguir avançant.

Hem de consolidar el gir social i econòmic que el nou govern ha impulsat en l’educació, la sanitat i els serveis socials i l’atenció singular als barris que més ho necessiten, tot gràcies a un programa que ha adquirit dimensions de gran abast. El mateix es pot afirmar en relació a les polítiques de creixement econòmic, amb creació de riquesa i ocupació i les d’equilibri territorial i desenvolupament rural.

Tot plegat, és la demostració palpable que és positiu governar el nostre país amb propostes polítiques i socials avançades i ambicioses.

A aquestes consideracions, afegim la convicció que s’ha de donar continuïtat al nou estil de relació entre les institucions i la societat civil, basat en la transparència i el respecte al pluralisme.

Aquest és el clima moral que està permetent fer de Catalunya un país obert i connectat amb el món, que aposta clarament per la cultura en tant que eina d’innovació i per una societat que sàpiga fer compatibles les identitats que hi conviuen.

Per tot això, estem determinats a fer tot el possible perquè el canvi rebi un nou impuls. L’escola, la salut, els ajuntaments (dotats de més competències) i la millora de la seguretat, no es poden permetre ara un pas enrere respecte del que s’ha aconseguit en només tres anys.

Hem d’assegurar l’aire nou que es respira al país, tant quan reafirmem la nostra identitat, com quan discrepem lliurement de les actituds de desconfiança que encara predominen en el nacionalisme conservador.

Des del reconeixement per la tasca del President Maragall i de l’estimació cap a la seva persona, i ensems des del respecte per la proposta que ara encapçala José Montilla, els signants d’aquest missatge públic volem dir ben clar que a les eleccions del primer de novembre donarem suport al projecte socialista, tal i com va proposar el mateix Pasqual Maragall.

Convençuts que amb el suport de la societat civil més oberta i progressista, la coalició PSC-CpC serà decisiva per mantenir viu el catalanisme polític i social, encarant amb il·lusió tot el que a Catalunya li queda per viure de plenitud nacional i de benestar social.

Us podeu adherir al manifest a:

http://mesprogresmessocialisme.blogspot.com/

La pitjor herència dels 23 anys de pujolisme va ser la gestió econòmica, gestionada per Artur Mas com a Conseller d’Economia i Finances del 1997 al 2001 i, com a Conseller en Cap del 2001 fins al 2003.

A l'inici d'aquesta legislatura el dèficit de la Generalitat era de 1.264 milions d’euros, i l’any 2005 s’ha rebaixat fins als 250 milions d’euros. La despesa aplaçada era el 2004 de 2.930 milions d’euros, i s’ha reduït fins als 2.230 milions d’euros.

En aquests darrers tres anys la inversió ha crescut a Catalunya del 12% al 16% de total de la despesa. Si ho comptem en termes per habitant, pràcticament s’ha doblat, passant de 365 a 691 euros.

Fets, no paraules, en la gestió de la despesa pública.

El portaveu del Grup Municipal Socialista, Josep Fèlix Ballesteros ha lamentat el baix grau d'execució dels pressupostos del 2006 a l'Ajuntament de Tarragona. La seva aposta per uns pressupostos participatius en què la ciutadania hi pugui participar és molt clara.

Des de l'oposició, el Grup Municipal socialista ha endegat una intressant iniciativa de pressupostos participats. Pau Pérez, el regidor responsable d´Economia i Pressupostos, ha presentat un formulari que es pot trobar a: www.ballesteros2007.org.

L'experiència dels pressupostos participats s'està portant a terme en alguns municipis de Catalunya. Precisament els ajuntaments de Santa Cristina d'Aro i El Figaró-Montmany han estat guardonats pel Despartament de Relacions Institucionals i Participació.

A la pàgina web de Ciutadans pel Canvi podeu trobar informació de la campanya Els calers on calen, sobre els pressupostos participats.

Aires de precampanya, aquest matí, a l'Auditori de Barcelona, on José Montilla ha posat amb tots nosaltres, els candidats del Partit del Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi.

El dia ha estat plujós, però ningú no ha perdut el bon humor. El candidat ha adreçat unes paraules d'ànim al seu equip.

Aquestes han estat les seves paraules:

Com podeu comprovar, hem aconseguit formar un equip extraordinari. I amb aquest excel·lent equip, només hi ha un camí possible: guanyar les eleccions a la Presidència de la Generalitat.

Són unes candidatures per guanyar, per governar.

Unes candidatures de continuïtat del nostre projecte i també de renovació. Combinen experiència i joventut. Són paritàries. Amb militants del PSC i amb membres de Ciutadans pel canvi. Amb gent de grans i de petits municipis, del camp i de la ciutat. Unes candidatures que, com el nostre partit, són la millor expressió de la diversitat territorial i cultural del nostre país.

Són unes candidatures que expressen el nostre compromís amb Catalunya , les nostres il·lusions, les nostres idees, els nostres projectes, la nostra força.

Estic orgullós de la gent que m’acompanya!

És gent competent i dedicada. Persones honestes, capaces, que seran peces essencials en una campanya neta, d’explicació de les nostres propostes, i del nostre projecte per al país.

N’hi haurà que seran consellers i conselleres, d’altres seran magnífics parlamentaris i parlamentàries, representants dels seus territoris, intèrprets de la voluntat popular, defensors dels interessos de la gent.

Tots els que m’acompanyen tenen com a objectiu el bon govern.

Bon govern als ajuntaments, bon govern a la Generalitat i bon govern també a Espanya, on els socialistes estem ampliant les llibertats, reforçant l’Estat del Benestar, impulsant l’economia productiva i treballant amb valentia també per la pau i la solidaritat.

Per tant, tenim l’experiència, tenim els instruments –el nou Estatut– , i tenim un projecte per a tots els catalans i les catalanes.

Catalanisme social és treballar per una societat més igualitària i més justa, per una societat on el benestar esdevingui l’eix central de la identitat col·lectiva.

Catalanisme social es construir una nació plural, desacomplexada i optimista. Una Catalunya de la igualtat d’oportunitats, del treball estable, de les infrastructures, de l’habitatge accessible, de la cultura del benestar.

Us parlo d’un projecte que té arrels en el passat, però sobretot que mira el futur. Un projecte que es reconeix en uns valors ben definits que són els meus valors, el valor de la responsabilitat.

Unes candidatures que també saben el que és l’esforç. Vaig aprendre de jove que res no es regala. Que només avança la democràcia, la llibertat i l’autogovern amb ciutadans responsables i compromesos.

Unes candidatures plurals. Una pluralitat que expressa la realitat del país. Una pluralitat que ens ha conformat com a poble i ens estalvia i ens vacuna contra les identitats excloents.

Unes candidatures honestes. Sabeu que quan parlo, parlo clar, i m’agrada que paraules i fets vagin de la mà. Sóc un home de poques paraules, és veritat, però sóc un home de paraula.

Unes candidatures que tenen clar el valor de l’eficàcia. Perquè faré un govern eficaç que estigui al costat de les persones i que doni resposta als neguits dels catalans.

El proper 1 de novembre els ciutadans podran escollir si el desenvolupament de l’Estatut estarà orientat en un sentit conservador o en un sentit progressista. Aquesta és l’elecció a fer.

"Probablement sigui aquesta una de les darreres ocasions en les quals em dirigiré a un auditori per parlar com a President de la Generalitat."

Aquestes foren les primeres paraules de la conferència que va pronunciar el President Pasqual Maragall ahir a la tarda a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona.

Mil dies que han canviat Catalunya, el lema de l’acte, va ser un exercici de rendiment de comptes davant la ciutadania d’aquesta etapa que va qualificar com d’”apassionant i apassionada”, “una avaluació sotmesa a la crítica, a l’autocrítica i al debat democràtic”.

Entre els actius, el nou Estatut amb el reconeixement de la nació catalana per part d’Espanya i una decidida orientació per les polítiques socials, la millora dels serveis en els barris i pobles, l’educació i la salut.

El President Maragall va reflexionar sobre la trajectòria dels mil dies de govern. Així, va afirmar que el projecte polític del canvi s’està mostrant positiu per Catalunya i tot just és al seu inici. I va ser molt clar sobre el seu suport al candidat socialista, per continuar el projecte del catalanisme progressista dels socialistes catalans. El seu compromís, com a president del PSC, a fer tot el possible perquè José Montilla sigui el futur president de la Generalitat.

Feta aquesta afirmació, clara i sense embuts, va continuar el fil del discurs analitzant fins on s’havia acomplert el canvi proposat pel govern catalanista i d’esquerres, canvi a tres nivells: en l’autogovern, en les polítiques i en la política.

Després d'analitzar aquests tres aspectes i anar descabdellant els encerts i les dificultats d’un govern de coalició, a tall de resum va explicitar quins eren els canvis iniciats i no consumats: l’alternança democràtica, un nou paradigma catalanista, el nou Estatut, la nova relació entre Catalunya i Espanya i la plena dimensió europea de la societat i de la política catalanes.

A la fi del discurs va afirmar: “Estem en les millors condicions per seguir el bon camí: amb l’Estatut disposem d’una eina potentíssima per millorar l’autogovern; tenim un valuós capital acumulat per la intensa obra de govern efectuada; hem acreditat la nostra vocació de catalanisme social; i hem assimilat l’experiència política de la nova governació en coalició”.

Fets, no paraules. Sota aquest lema, l’auditori Winterthur de Barcelona es va omplir ahir vespre, de gom a gom, per escoltar la conferència del candidat socialista a la presidència de la Generalitat, José Montilla. En presència del president Pasqual Maragall, dels consellers i conselleres del govern, de personalitats vinculades al teixit empresarial i al teixit social, de nombrosos polítics de la família socialista, de ciutadans i ciutadanes expectants i, òbviament, d’un notable desplegament dels mitjans de comunicació, va començar l’acte amb les paraules de presentació del candidat a càrrec de Joaquim Nadal. Sempre precís i concís, Nadal va destacar els trets de la personalitat de José Montilla i va voler concloure el perfil ideològic del candidat amb set idees força manllevades de les seves mateixes expressions:

• “sense complexos”

• “sense hipoteques”

• “a favor dels valors bàsics”

• “amb una herència recollida i valorada”

• “afirmant el valor de la proximitat”

• “una proposta des del catalanisme”

• “ un projecte per Catalunya des del socialisme”.

José Montilla es va presentar davant l’opinió pública tal com és, sense afectació ni retocs, amb franquesa i naturalitat. El to de la conferència va ser mesurat i pròxim alhora. Si l’hagués de sintetitzar diria dues paraules: convicció i confiança. Va transmetre convicció i va generar confiança.

El discurs es va iniciar amb una afirmació: “Sóc molt optimista sobre les possibilitats de Catalunya”, fent referència a la nova etapa que s’obre a Catalunya amb el desplegament del Nou Estatut.

En un a priori va voler fonamentar el discurs en un seguit de conviccions de fons: treballar per “un projecte de catalanisme social, que segueix l’estela traçada per Pasqual Maragall” :

• Entendre la política com un projecte col·lectiu al servei del país, amb un patriotisme basat en drets i deures, amb una ciutadania basada en la igualtat d’oportunitats.

• Afirmar Catalunya com a terra d’acollida i llibertat, compromesa amb el el respecte a la diversitat i el compromís col·lectiu de preservar i eixamplar un llegat històric, lingüístic i cultural.

• Proclamar l’orgull de ser català i, com a tal, de compartir drets i deures, de veure créixer les oportunitats, de viure en una societat avançada, de viure en un país d’història mil·lenària i de construir plegats un futur.

Em va agradar la proclamació del seu compromís per servei públic i la declaració dels seus cinc compromisos ètics:

• honestedat en la seva gestió i la dels seus col·laboradors,

• transparència en el rendiment de comptes,

• diàleg amb les forces polítiques, sindicals i la ciutadania,

• lleialtat amb totes les institucions,

• interès públic prevalent en totes les decisions.

Tot seguit, Montilla va anar destil·lant la seva visió del futur de Catalunya, amb voluntat de construcció compartida, en tots aquells aspectes que configuraran les polítiques de govern tenint com a eix central el desplegament de l’Estatut com a instrument de progrés econòmic i cohesió social.

Amb els versos de Martí i Pol “Ara és demà”, Montilla va voler sintetitzar la força del missatge per construir “el somni català de fer una societat lliure, d’homes i dones lliures, respectuosa de la diferència i orgullosa de la seva identitat, pròspera i justa, dinàmica i segura”, per fer realitat el somni que el poeta cercava “nord enllà, on diuen que la gent és néta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”.

Una diada especial serà la que viurem avui, la primera després de l’aprovació del nou Estatut i a les envistes de les properes eleccions autonòmiques.

El President Maragall, en el seu discurs institucional, ha dit que, "per primera vegada, des del 1714, una llei proposada pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya sigui reconeguda a si mateixa com a nació".

Una nació “rica i plena”, certament, que ens ha de donar força per fer de Catalunya una nació diversa i plural, justa i equitativa, solidària i sostenible.

Pasqual Maragall ha expressat com voldria el futur del nostre país:

- Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat.
- Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris.
- Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los.
- Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes.
- Més compromès amb el treball per la igualtat i l’equitat.
- I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer.

Aquest és el projecte pel qual treballem i seguirem treballant.

Bona diada!!!

El divendres, 25 d'agost, vaig tenir l'oportunitat de participar a Vilopriu en la 4a edició de les Trobades Ciutadanes d'Esquerres organitzades per Nou Cicle.

La pluja va aparèixer amb puntualitat, més que alguns dels assistents, just una estona abans de començar l'acte. Primer, uns quants paraigües i després, refugi als porxos de la casa de Lluïs M. de Puig. Malgrat la insistència de l'aigua, tothom va esperar pacientment l'allunyament del ruixat. I, mentre al Maresme descarregava de valent, a Vilopriu l'aigua només va aconseguir retardar la vetllada.

Daniel Font va obrir l'acte amb la llum de posta com a teló de fons. De la primera intervenció en vull destacar la seva aposta decidida per a les properes eleccions de:

• fer un nou salt qualitatiu cap a una majoria socialista,
• treballar per una major construcció de la societat i del benestar,
• fer una aposta radical per l'aprofundiment de les llibertats democràtiques i dels drets social,
• visibilitzar la política educativa i la política social.

Tot seguit, Lluís Maria de Puig va donar la benvinguda a casa seva i va expressar el seu desig de que el nou govern tingui una majoria socialista, amb la voluntat de Nou Cicle -com també havia dit Daniel Font- d'ésser sumant en el projecte del socialisme de Catalunya.

Va prendre-li el relleu en l'ús de la paraula Clara Muñoz Cirici, que des de la seva condició de jove va expressar els desigs de la seva generació a:

• poder desenvolupar les seves capacitats professionals amb dignitat,
• tenir possibilitats d'emancipar-se,
• mirar el futur amb esperança sense que la família hagi de ser el pilar de l'estat del benestar.

La Clara també es va referir a la manca de participació dels joves i va reclamar als polítics espais de participació. Es va pronunciar a favor d'una educació en valors per fer la transformació social vers una ciutadania activa i solidària, i va posar com a mostra la tasca que fan entitats com ESPLAC.

Tot seguit va prendre la paraula Marina Bru, que va glossar la figura de Marta Mata, que havia estat presidenta de Niu Cicle. D'ella en va destacar la seva qualitat humana com a amiga, mestra i pedagoga.

La llum del dia s'anava atenuant quan va intervenir Antoni Castells. L'actual Conseller d'Economia va destacar el paper de Pasqual Maragall en el canvi política a Catalunya, com sota la seva presidència s'ha fet més forta la institució, l'alternança política i una acció de govern importantíssima, que ha tapat el debat estatutari.

En la seva intervenció va expressar la necessitat de tenir governs sòlids i estables per aplicar polítiques catalanistes i de progrés, i va epxressar tot el seu suport al candidat Montilla, com també ho havíen fet els qui l'havien precedit en la paraula.

Quan va intervenir Raimon Obiols el cel es debatia entre el blau i el gris. Va començar expressant el seu convenciment de compartir amb els presents la curiositat de saber com serà el nostre futur, el futur de Catalunya. Va assenyalar entre d'altres:

• que el nou Estatut representa un augment de les nostres capacitats com a poble, amb un major autogovern,
• que el caràcter nacional de Catalunya i plurinacional d'Espanya són més irreductibles que mai,
• que cal deixar enrera la insatisfacció permanent i el pujolisme instrumental que exacerba les problemàtiques lligant-les al sentiment nacional.

Així, va proposar el que va anomenar "despujolització dels esperits" a Catalunya, per tirar endavant solucions i veritables ambicions de país, que només seran possibles sobre la base del catalanisme polític.

Va concloure dient que cal una voluntat activa d'escriure el projecte col·lectiu, una narrativa teòrica i política que expliqui el projecte socialista.

Quan va intervenir José Montilla, candidat socialista a la presidència de la Generalitat, gairebé havia caigut la nit. El seu discurs, preparat amb minuciositat i rigor, va anar destil·lant les idees força de la proposta socialista.

Montilla va expressar la seva voluntat d'oferir un projecte de societat que doni respostes a velles i noves desigualtats, guiat per una "cartografia socialista" capaç d'interpretar la nova realitat.

Va reconèixer al govern liderat per Pasqual Maragall els fonaments per una nova etapa al nostre país, en què s'ha donat pas al patriotisme de drets i d'oportunitats i s'ha prioritzat educació i salut.

Així mateix va expressar amb contundència que els catalans tenim dret a un govern que posi el potencial d'autogovern al servei de les persones i el seu compromís a no utilitzar la reivindicació "per fugir d'estudi" en aquesta qüestió.

Va tenir paraules de reconeixement al suport de Ciutadans pel Canvi en aquests darrers anys i va expressar la voluntat de seguir comptant amb el suport del moviment.

Entre les seves darreres paraules, Montilla va expressar el seu compromís i el dels socialistes a governar per una Catalunya:

• innovadora i oberta,
• equitativa i integradora,
• capdavantera en l'Espanya plural i federal.

Les paraules del president Pasqual Maragall van cloure l'acte. Després de les intervencions anteriors, de les quals havia anat prenent notes, Maragall va fer unes quantes puntualitzacions.

D'entrada, va constatar que tots acabàvem de rebre una lliçó de pensament i que això no es podia perdre. En conseqüència va expressar la necessitat de canalitzar les idees i obrir espais de pensament.

Quant a la reivindicació dels joves va ser taxatiu: els espais de particìpació s'han de guanyar, s'han de reivindicar.

Un altre dels punts va ser la referència a Europa. Va dir que ara, Europa som tots. És el nostre escenari i no hem de tenir complexos. Al contrari. Hem de saber emmotllar-nos a una Europa on les esquerres han de tenir un paper important en els propers anys.

La seva reflexió sobre Catalunya va ser per un projecte integrat, no només mirant el nord i pensat des del nord. I per representar a Madrid la nova i la vella Catalunya, una proposta: grup parlamentari propi del PSC.

Encara sobre Catalunya i Espanya va explicar com històricament Espanya ha acceptat més el pacte amb el nacionalisme català que amb el socialisme que té voluntat de canviar Espanya. "Nosaltres volem canviar Espanya i fer d'Europa un actor polític decisiu al món", va dir textualment.

Finalment, Pasqual Maragall va explicitar el seu compromís i desig per treballar en el projecte de l'euroregió mediterrània.

La vetllada va acabar tard. Després de les intervencions vam poder xerrar distesament amb amics i companys, agombolats per la serenitat d'una nit d'agost empordanesa.

La fira de sant Llorenç es documenta a Riudoms d'ençà el 1599, com un esdeveniment en què es comerciava amb bestiar i productes del camp. El temps ha fet evolucionar aquesta fira i, d'ençà el 1981, se celebra en les mateixes dates la fira de l'avellana que enguany arriba a la 26a edició.

La inauguració que s'ha fet aquesta tarda ha comptat amb la presència del Dr. Gabriel Ferrater, actual president de Caixa Tarragona, que n'ha destacat els trets de tradició i modernitat d'aquesta fira que ha sabut adaptar-se als temps actuals, amb la dedicació a un producte, l'avellana, introduïda arran dels estralls que la plaga de la fil·loxera va causar a les vinyes, una fira que comença a caminar amb la força dels ajuntaments democràtics.

El programa de la fira està encapçalat per la salutació del President Maragall de la qual en destaco un paràgraf: "Les fires de Riudoms, ben arrelades a la terra, al seu teixit agrícola i empresarial, i amb una llarga tradició al darrere, són una mostra de la conjunció d'ambicions que defineix el futur del camp català. I també de la seva capacitat per aconseguir que el món rural sigui un territori viu, sa, habitable i rendible. Un territori de qualitat que també té dret a pujar dalt del tren del progrés de Catalunya."

El nom de sant Llorenç s'uneix, popularment, al de les llàgrimes, nom amb què es coneix la pluja d'estels que per aquestes dates és perceptible, estels fugaços que també s'anomenen perseids, per la constel·lació d'on provenen, Perseu. Una de les activitats d'aquest vespre és una sortida a la Mussara per observar-los. Esperem que un any més es deixin veure pel nostre cel nocturn i, com mana la saviesa popular, tothom pugui expressar el seu desig.

Avui, 9 d'agost, a punta de dia, ha entrat en vigor el nou Estatut, el text que porta Catalunya als millors nivells d'autogovern que mai no ha tingut, el text que estableix els Drets de Ciutadania, l'Estatut de la convivència.

Des d'aquest simbòlic kilòmetre zero l'Estatut comença a fer un llarg camí, que el President ha volgut iniciar institucionalment al poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà. En aquest acte, Pasqual Maragall ha dit que aquest és un Estatut valent, que permet que Catalunya pugui fer el que vulgui, perquè Catalunya és el territori d'Europa que s'assembla més a un Estat sense ser-ho.

Maragall ha mirat, novament, Europa i la Mediterrània, dues fites sempre en el seu esguard. Ha dit textualment que Europa ha de mirar la Mediterrània, per tal que aquest espai sigui un escenari de pau, que miri la riba sud amb intel·ligència i afecte.

El seu article d'avui a "El Periódico" és una llarga i madura reflexió sobre l'Estatut i el seu futur, un futur lligat al desplegament que en faci la nova majoria que formi govern després de les eleccions.

Queda molta feina per fer, certament, però per desenvolupar un Estatut de progrés no hi ha dubte que cal una nova majoria de progrés i d'esquerres.

És un dia històric per al país, per al seu progrés i per al de les generacions futures: Com diu el President, ¡Per molts anys, Catalunya!

La premsa d'avui es fa ressò de l'estudi del Centre d'Estudis d'opinió sobre l'Índex de la satisfacció política a Catalunya, un estudi molt interessant i de lectura recomanada i recomanable.

"El Periódico" ha elaborat aquest gràfic en què es palesa que el 63,8 % del catalans manifesten que tenen disposició a votar el proper 1 de novembre.

És una bona notícia per a la salut democràtica del país i un punt d'optimisme vers el nostre futur més immediat.