Carme Mas

Em sento afortunada per haver estat testimoni de dos esdeveniments cabdals en la nostra història recent: la presa de possessió del president Pasqual Maragall, el 2003, que va iniciar l'alternança política a Catalunya i va fer possible l'Estatut i la del president José Montilla, que continuarà la tasca iniciada i la consolidarà.

L'emoció era a flor de pell, com s'escau en aquests esdeveniments. La solemnitat s'imposava i així, amb gravetat i orgull, José Montilla va expressar el seu compromís amb el poble de Catalunya:

En rebre l’honor de ser investit President de la Generalitat de Catalunya, assumeixo aquestes responsabilitats amb la consciència de ser el dipositari d’un llegat al servei del poble de Catalunya. Reconec el profund sentit històric de l’autoritat institucional que m’ha estat conferida.

Assumeixo aquesta responsabilitat amb el convenciment de que les meves accions i actituds -i les del meu govern- aniran encaminades a convertir aquesta autoritat institucional en lideratge del país.

Estic convençut que si el govern de Catalunya treballa de valent i amb fermesa, si decideix amb autoritat democràtica, si confia en l’enorme potencial de la societat catalana donant-li el paper protagonista que ha de tenir, si es compromet a retre comptes amb transparència, si fa tot això, que els ben asseguro que ho farà, assolirà els objectius programàtics que vaig exposar dijous passat en el debat d’investidura.

Acomplint amb aquests compromisos estic segur que aconseguirem crear i garantir el clima de confiança política, social i cívica que necessita qualsevol país per afrontar els nous problemes des de l’esperança i la confiança en les seves possibilitats.

Vaig dir que vull que el meu govern tingui com a mots d’ordre els de pensar ordenadament, actuar racionalment i atendre càlidament. I els ben asseguro que serà així. Sé que, seguint aquesta línia d’actuació aconseguirem la confiança dels catalans i les catalanes.

No sóc un home donat a les citacions poètiques, però he trobat, en uns versos de Salvador Espriu a La pell de brau una manera inigualable d’expressar els meus sentiments més íntims, en el moment d’assumir la presidència de la Generalitat de Catalunya. Diu el poeta:

Si et criden a guiar

un breu moment

del mil·lenari pas

de les generacions,

aparta l’or,

la son i el nom.

També la inflor

buida dels mots,

la vergonya del ventre

i els honors.

Imposaràs

la veritat

fins a la mort,

Sense l’ajut

de cap consol.

No esperis mai

deixar record,

car ets tan sols

el més humil

dels servidors.

El desvalgut

i el qui sofreix

per sempre són

els teus únics senyors.

Excepte Déu,

que t’ha posat

dessota els peus

de tots.

Així és com afronto la responsabilitat que des d’aquest mateix moment assumeixo: com el més humil dels servidors del poble de Catalunya.

Moltes Gràcies.