Carme Mas

El matí del darrer diumenge de gener s’ha presentat fred i encalmat. A partir de tres quarts de dotze la plaça sant Jaume ha vist com hi acudien persones de molt diverses procedències i maneres de pensar, associacions, ONG’s i moviments, entre els quals Ciutadans pel Canvi, per afirmar amb rotunditat un SÍ al diàleg, un SÍ a la pau, un SÍ al diàleg per la pau, tal com expressava el lema de la pancarta: “Sí al procés de pau. El diàleg és l’únic camí”.

No hi ha hagut protagonismes, perquè ha estat la societat civil qui ha fet sentir la seva veu, qui ha estat fent un exercici de democràcia ciutadana, d’afirmació col·lectiva per la pau com a prioritat política.

Carme Sansa ha fet de conductora de l’acte en el qual ha estat colpidor el testimoni de les dones basques d’Ahotsak, Veus per la pau. Ha estat un privilegi poder compartir amb elles la seva força i el seu coratge personal per una aposta de diàleg més enllà de la seva militància política, més enllà del tacticisme i l’estratègia partidista. Ja són més de 5.000 les dones que els donen suport, que volen ser subjectes actius en el procés de pau a Euskadi. Les dones d’Ahotsak entenen la diversitat com una riquesa, la pluralitat com una oportunitat, el debat com una fórmula per al coneixement, la discrepància com una possibilitat d’acord.

Les sis dones presents a la concentració han intervingut per compartir la seva experiència i animar a continuar la lluita per la pau. Duñike, Carmen, Ainhoa... i, molt especialment una de les impulsores d’Ahostak, Ione Goirizelaia, han transmès la seva força, la seva decisió, la seva perseverança en seguir lluitant per la pau i la reconciliació, amb el diàleg com a punt de partida per cercar les solucions.

Montserrat Carulla ha fet la lectura del manifest unitari de la campanya “Sí al procés de pau”, el qual, tot expressant el rebuig al darrer atemptat d’ETA i el condol i la solidaritat amb els familiars de les víctimes de Barajas, ha explicitat tres principis comuns: el suport al diàleg per a la recerca d’un procés de pau, el suport a totes les iniciatives ciutadanes que es desenvolupin en el mateix sentit i l’afirmació que la pau s’ha de donar en absència de violència i amb respecte dels drets humans per a tothom.

Raimon ha posat punt i final a l’acte amb la cançó que va compondre l’any 67, País basc, malauradament encara actual al cap de tant de temps. A la plaça sant Jaume, el darrer diumenge de gener, també s’hi han aplegat “tots els colors del verd”, certament, l’esperança compartida que, amb la força de la ciutadania i els valors de la democràcia, el diàleg és possible, la pau és possible, la reconciliació és possible. I, de tot això, l’olivera de les dones d’Ahostak n’ha estat el símbol i l’emblema. “No hi ha treva per la pau”.

A VILAWEB podeu veure un video de la Concentració.