11.04.07
EL PEDRISSET
Aquella nit ens havíem quedat a sopar fora. Erem a Dubrovnik i valia la pena. Vam sopar peix, estava boníssim. I després vam anar a prendre algu en una terrassa de carrer. Ens van servir fatal. La Cristina es va mosquejar i va insultar el cambrer, com sempre quan s'enfada de debó. Finalment, vam decidir marxar sense pagar. No es mereixien que els paguéssim, el tracte no va ser gens agradable. No ho vam fer perquè siguem catalans, que ho som i molt. Ho vam fer perquè com a clients ens mereixem un bon tracte, i com a turistes, crec que ens han de cuidar.
Però els croats són així, feréstecs. A mi em recordaven una mica els catalans. De fet jo els anomenava així.
(Segueix)
