Artur Bladé vist per Ramon Marrugat
Publicat per fxsabate | 23 Nov, 2007Ramon Marrugat ens va oferir una gran conferència sobre Artur Bladé Desumvila a la Casa de la Generalitat del carrer Major de Tarragona aquest dijous 22 de novembre de 2007.
Marrugat, que fou presentat per Magí Sunyer com a filòleg - ho és des de fa un parell d'anys si no recordo malament - però que va voler que el consideréssim llibreter, va impartir una veritable classe magistral sobre Bladé, la seva obra dietística i sobre la persona en l'any del centenari del seu naixement.
Com em va dir Magí Sunyer en acabar, comença a tenir interès que Ramon Marrugat escrigui les seves memòries. Però tornant a la conferència d'ahir, va ser un plaer escoltar la seva dissertació.
Vagi per endavant mentrestant la visió que ens va fer dels dietaris de Bladé que, a banda de la seva condició d`excel.lent prosista, es manifesta en tota una dimensió humanista i catalanista al mateix temps que tarragoní militant per bé que d'adopció. Sempre he pensat que els escriptors compromesos que han escirt en èpoques de dictadures, ens han llegat una visió irrepetible de la vida, visió madurada a còpia d'anys de reflexió sobre els aspectes més absurds i miserables d'allò que podem arribar a fer les persones, sobre la ignorància dels altres, sobre l'egoisme més imbècil.
Obsessionat pel que Francesc Pujols diria " la voluntat del record " o Marcel Proust " la recherche du temps perdu ", Bladé ens va llegar quatre volums sobre la seva vida a la ciutat de Tarragona " una de les èpoques en què la meva dóna i jo hem estat més feliços ". Volums aplegats en " Viure a Tarragona 1984-1989 ".
Gran memorialista i alhora molt creatiu tant amb el llenguatge com amb els temes, s'ho passa bé escrivint en l'època anomenada " de llibertat vigilada ", quan les metàfores, els silencis - sobre tot els silencis - i les frases de doble sentit eren recursos habituals en les persones compromeses.
Bladé, a diferència de Josep Pla, en poques ocasions parla d'ell mateix. A més, afegiria jo, el compromís cívic i polític del de Benissanet, ens el fa més proper - molt més -, que l'escriptor empordanès.
Marrugat acabà les seves paraules - més d'una hora i encara l'hauríem escoltat molt més - amb la descripció que de Bladé va fer Rovira i Virgili: " bon amic, bon company i bon patriota "
