Contra l’alzheimer col.lectiu: no jubilem la memòria per completar Catalunya
Publicat per fxsabate | 11 Nov, 2007
Aquest matí hem col.locat aquesta placa: " Fossa comuna de soldats republicans del cementiri de la Torre de Fontaubella ". Un periodista m'ha preguntat què significava això per a mi i he dit :
" Un acte de justícia històrica per als qui van defensr la legalitat i els ideals republicans i d'esquerres però també un acte que significa refer Catalunya, completar-la. Perquè un país que no té en compte tots els seus fills i filles i només en recorda una part, no és un país complet sinò amputat."
L'acte s'emmarcava en les activitats organitzades per diversos ajuntaments del Priorat i l'Associació " No jubilem la memòria ", iniciativa sorgida de persones interessades a conservar la historia recent, especialment els fets històrics i la memòria de la IIa República i la Guerra Civil Espanyola a la comarca del Priorat. També hi era l'alcalde Jaume Rofes i els historiadors britànics Paul Preston i Angela Jackson.
Abans de marxar he sentit la presentació de "L'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona" que ha nascut amb la primera intenció d'aconseguir la construcció d'un monument de reconeixement i record per a les 771 persones enterrades en les dues fosses comunes del cementiri de la ciutat. Montserrat Giné, la seva presidenta, ha explicat que fins ara només han trobat impediments per part dels propietaris privats del cementiri. Ha afegit que en un futur pretenen ampliar la seva actuació per dignificar la situació de les fosses comunes de la demarcació de Tarragona on hi hagi 'mancança de reconeixement'.
Un cop a casa, he llegit una excel.lent entrevista a Emilio Lledó al diari El País. Lledó, de 80 anys, conserva una extraordinària lucidesa. Referint-se a aquest fet de la recuperació de la nostra memòria diu:
" Pero claro que tiene que haber memoria histórica. Un país que no tenga memoria, ¿ qué es un país que no tenga memoria ? ¿ No decimos que el alzheimer es una mala enfermedad individual ? ¡ Pues el alzheimer colectivo es una enfermedad mortal ¡ "
I parlant d`alzheimer social, al mateix diari apareix una entrevista que ens hauria de fer reflexionar titulada " Presos de locura ". Un periodista ha conviscut tres dies al siquiàtric penitenciari de Sevilla amb 186 interns amb un doble estigma: presó i bogeria. Presos sense condemna per als qui no hi ha remissió de pena. Un estudi de les presons espanyoles demostra que un de cada quatre reclusos pateix una patologia siquiàtrica.
Dijous passat visitava el taller Baix Camp amb la Consellera de Treball Mar Serna. Les persones ateses en aqeust centre tenen la sort d'haver superat un altre alzheimer social: el de les persones discapacitades. I això gràcies a la preocupació dels seus familiars i de la cada cop més sensible Administració del nostre país. Però ens falta encara molt per fer i d'aquí el Pla Estratègic 2007-2010 que ha elaborat l'Associació de Pares de Minusvàlids del Baix Camp.
Penso que tenim alguns alzheimers socials a banda dels individuals i personals. Totes són malalties que no podem oblidar ni deixar de fer memòria.
Per ser un país complet.
