Bloc del Catarrà

Els Anonymous s'en van a Helsinki deixant bon gust de boca a Andorra

La banda andorrana Anonymous ja prepara l'equipatge per a enlairar-se cap a Helsinki i triomfar a Eurovisió sota la bandera del seu país, Andorra.El 3 de maig comencen els assajos de totes les delegacions que participaran al Festival d'Eurovisió 2007, que aquest any es celebrarà a Helsinki (Finlàndia), després de la victòria dels finesos Lordi a Atenes 2006.

Tal i com van comentar en l'entrevista que la Mabel els va fer a el Club de TV3, els representants per Andorra, Anonymous sortiran cap a Finlàndia el mateix dia 3, així que suposo que a ells els toca fer els primers assajos el divendres 4 de maig per a fer la millor posada en escena de la seva cançó, "Salvem el món", durant la semifinal d'Eurovisió el proper dijous 10 de maig.

Esperem que a tots els telespectadors de la semifinal s'encomanin del so jove d'aquests joves andorrans que faran sonar una cançó en català (aquest cop amb tornana en anglès) per quart any consecutiu a tota Europa, i la gent sàpiga que el Català existeix i és una llengua viva, i si cal fer-hi campanya amb programes que a tants els sembla que són una frikada com Eurovisió (a mi em sembla més fricada el futbol a televisió gairebé 24 hores al dia, i gens de música catalana en les graelles de prime time de les nostre cadenes televisives), com demostra que se'n parla arreu d'Europa... Llegiu les opinions sobre la cançó andorrana per part de cinc experts musicals escandinaus (font: esctoday.com) :

Andorra: Anonymous - Salvem el món

Thomas Lundin, Finland: This is a vitamin injection for the whole Eurovision and for all tired Europeans. I am turned on by it; it makes me happy and warm. It is energetic power music and I believe that is the whole purpose. It gives us power and energy and the Catalonian language is also a “happy pill”. 5 points.

Adam Duvå Hall, Denmark: I am enthusiastic. I agree with Thomas that this is what Eurovision needs to get some energy back; young people who give it full speed on their teenage instruments. 4 points.

Charlotte Perrelli, Sweden: I like it too. There are probably a lot of young people who will be voting for this. It is a bit like Jimmy Jansson and that is what my children and me listen to. 4 points.

Eirikur Hauksson, Iceland : It is the spirit of the youth, and we small nations must stick together. It is fun and I believe it will qualify for the final. 4 points.

Per Sundnes, Norway: I am not sure if they can keep this energy on stage. I am a bit sceptic so I give it 3 points.

El passat dijous 26 d'abril els Anonymous es van acomiadar dels seus seguidors al Principat amb dos concerts celebrats el mateix dia i als dos extrems del seu país. El primer, durant la Festa de la Universitat d'Andorra, a la Plaça Germandat de Sant Julià de Lòria. I el segon, al vespre, en el Cau d'Arinsal.

Gràcies al blog dels Anonymous, podem disposar les imatges d'aquest últim concert, que hem descarregat i ara l'incorporem en aquest portal per tal de que totes i tots podeu gaudir del punk-rock californià dels andorrans. Força Anonymous a Helsinki!!!!

Doncs res, a disfrutar dels Anonymous i de "Salvem el món" com ho van fer els presentadors de la gala en que la cançó va ser presentada oficialment al públic andorrà (a través d'Andorra Televisió, la televisió que ha fet possible que el català s'escolti a Europa) i català (gràcies al 33, com sempre, si no tinguessim 33 i només tinguessim TV3 on estaria la música en català? Per cert, hi van actuar, i presentar els seus nous treballs, a la gala, Gossos cantant "Oxigen" quatre dies abans del llençament del seu últim disc al mercat, l'andorrà Lluís Cartes, presentant també el seu primer i nou disc "Camina descalç", o Josep Thió, entre altres). Així van viure "Salvem el món" Meri Picart i Josep Lluís Trabal a la gala de presentació "Tots som Anonymous":

Molta sort i molta canya, Anonymous, us volem veure onejant les banderes andorranes a la Green Room del Hartwall Arena el proper dissabte 12 de maig!!!!

El CAS 07 es queda petit

Aquest divendres 27 d'abril del 2007, organitzada per la Fundació Cultura i per Sobirania i Progrés, tindrà lloc a partir de les 20 hores, a la Sala Annexa del Palau Sant Jordi de Barcelona, el Catalunya Acció Sonora 2007. L'allau de compra d'entrades ha obligat a l'organització canviar de recinte per a l'event, que inicialment estava pensat de celebrar al Barcelona Teatre Musical.

El concert, adreçat especialment als joves, i amb l'intenció de potenciar la cultura i la música catalanes, comptarà amb la participació de tres formacions que abanderen la catalanitat en l'escena musical, i en el cas de dues d'elles, fins i tot fan sonar la música en català a diversos estats del continent europeu. Les formacions que participaran al concert de la Sala Annexa del Palau Sant Jordi són Obrint Pas, acabats d'arribar de la seva gira per diversos països del centre d'Europa i presentant nou disc, la formació de Constantí els Pets, i la Troba Kung-fú, que fan arribar la rumba catalana i en català a diverses emisores de ràdio europees.

Font: elSuplement

I com no poden faltar... els videoclips:

El primer, el tema "Shame blues" dels de la Garriga. En aquest cas es tracta d'una fusió entre el blues i la música africana, en una versió particular de La Troba Kung-fú:

I ara, un bocinet de la banda de Constantí. Els Pets ens canten "Bocins de tu":

I ara, en un 25 d'abril que s'acaba, 300 anys de la Batalla d'Almansa, els Obrint Pas ens recorden que encara queden moltes coses per arreglar a casa nostra per tornar a la normalitat de qualsevol nació europea... Aquí va el video de "Avui com ahir"...

Sant Jordi el 22 d'abril a Montblanc (Fotos)

... Doncs alguna foto més de la Diada de Sant Jordi... Avui he voltat a partir de les set de la tarda per la Rambla de Tarragona, i a les nou del vespre per la Plaça Mercadal de Reus... Com no he fet fotos enguany, haureu de buscar les fotos que vaig fer l'any passat en aquest bloc...

I si voleu fotos fresques, doncs teniu les que vaig fer ahir a Montblanc, en motiu de la Vintena Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi... Ahir vaig publicar dues fotos en aquest bloc, i avui en penjo alguna més, en motiu de la diada que avui hem celebrat tots els catalans i catalanes: La Diada de Sant Jordi, el llibre i la rosa, la cultura i l'amor...

Setmana Medieval de Montblanc... Algunes fotos

Hola, companys i companyes,

avui no em vull enrotllar massa, doncs estic pujant a la meva pàgina del Flickr una sel·lecció de les fotografies que he realitzat durant el dia d'avui, diumenge 22 d'abril del 2007, durant la celebració de la Vintena Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, que es celebra a Montblanc... N'he hagut de fer una tria de les fotos... I em queden per a una segona tongada les fotos que he fet a Poblet i els seus voltants...

Espero que les disfruteu. A més de la foto que encapçala l'article, us resumeixo la diada d'avui (o més aviat la del 23 d'abril, Sant Jordi) amb aquesta foto, que he pogut fer gràcies a la gentilesa de Natàlia Ferré Mateu, a la galeria on exposa les seves figures de ceràmica meravelloses, i que podeu trobar al Carrer Major 77 de Montblanc. Foto va del nostre Sant Jordi del dia!!!!

Volem rauxa en català

Bé, de tant en tant s'ha de reaprofitar material, i us trasllado aquí la resposta que en el seu dia vaig donar a l'article "Una rere l'altra", que s'ha publicat en el bloc de la Brigitte. Penso que és d'interès més enllà de la resposta privada a aquell article, i que enllaça també amb la conversa que per primer cop vam poder disfrutar el que escriu aquestes linies i el cantant del Baix Camp Xavier Sánchez, antic cantant de la banda reusenca Mai toquem junts, i que està preparant la gravació del seu primer disc en solitari, també en català, ahir a la tarda a Tarragona, sobre les dificultats que tenen els músics que composen cançons amb lletres en català.

I dic jo, les cançons en català tenen dificultats de difusió i comercialització, encara més, si són de certs estils musicals que si en altres països tindrien les portes obertes de bat a bat i seria el públic qui les judicaria o no, en el nostre país han de passar pel sedàs de la manca de programes especialitzats en música en català o de magazines (de tarda o de matí) on poder actuar, i arribat el cas, si existeix aquell programa musical, la gent que decideix els continguts d'aquests programes menysprea aquell tipus de música que pel fet que pugui etiquetar-se de comercial (encara que sigui música d'autor, que també pot haver música d'autor amb tics de música comercial), i primen estils musicals minoritaris, que també han de tenir el seu lloc, aixó no cal negar-ho, però no amb exclusivitat... I els catalans ens quedem amb les ganes de sentir en català, i entre altres coses, els nostres sentiments en català també estan en la nostra música. La setmana passada ja en va fer menció d'aquest problema (bé, de caire més general, sobre tota la música en català) la Maria del Mar Bonet durant l'entrega d'un premi per part de la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la tasca dels 16 Jutges.

A Eslovènia són 2 milions d'habitants i de parlants, amb una forta immigració de països de les veïnes repúbliques ex-iugoslaves, i els polítics (i els ciutadans) catalans s'haurien de posar les mans al cap comparant la presència del nostre idioma, el català, en la música que escoltem, en la premsa que llegim, en les televisions que mirem i en les ràdios que escoltem, amb un idioma (l'eslovè) que es pot permetre el luxe de tenir tot tipus de publicacions setmanals als quioscos (revistes d'economia, d'informació general, d'informàtica, per a públic femení, per a públic jove, per a públic masculí que dessitgi força imatges picantetes,...) i diàries en eslové... Si el mercat en català (13 milions potencials de lectors i expectadors de continguts en català) no és rendible, aleshores, com sobreviuen els gestors de continguts eslovens?

Aquí va la reposició del missatge que he mencionat al començament :

Gràcies, Brigitte, per llegir l'article i fer-ne esment en el teu bloc!!!!

Tal i com en comentava l'Aniol al mateix article que tu referencies, no poden pas dir que no es pot exportar la música en català a l'exterior (encara que hauriem d'afegir que gairebé serà impossible d'exportar música en català a l'Estat Espanyol, com igual de difícil ho tenen els grups eslovens per fer-ho a la resta de repúbliques ex-iugoslaves).

Malgrat aixó, hi ha grups eslovens (pocs) que aconsegueixen ressonància internacional, encara que a vegades versionant el seu repertori original eslovè passant-ho a l'anglès.

I els catalans ja podem estar contents de tenir a la Troba Kung-fu amb la rumba catalana i en català a les llistes de músiques del món de les ràdios públiques europees, o als valencians Obrint Pas de gira per mitja Europa...

Però per a la salud de la música en català cal quelcom d'essecial, i és que els mitjans de comunicació (catalans, dels espanyols no en podem esperar res, és clar, va dins la seva naturalesa), i en especial la televisió, se'n faci ressó de la música en català, i en espais de "prime time" i pensats per al gran públic, i no reduir la música en català a programes especialitzats, mig amagats, i on barregen la música en català amb la música en castellà o en anglès feta a catalunya, donant-lis a tots la mateixa preferència, quan en les cadenes "estatals" ningú se'n cuïda de la música en català.

Potser va essent hora de que si TV3 i la Corporació Catalana no en tenen collons de programar música en català per a tots els públics, comencem a pensar en que cadenes com 8TV (del grup Godó) o Canal Català o la Xarxa de Televisions Locals facin magazines on les actuacions (en viu o en play back - sic, però que hi farem si cal - ) de grups en català, i en concret dels que fan música pensada per al gran públic, puguin tenir-ne ressó, doncs no n'hi ha prou amb grups de música alternativa en català ... també cal música melòdica o up-tempo en català, així com potenciar propostes com les de Dept, Gossos i Lax'n'Busto (vanguàrdia del pop-rock comercial en català), i que sembla que hagis d'inspeccionar la programació de televisió per a poder localitzar-los en algun programa... Resumidament, sense friquisme en català, no tenim futur com a nació (ens cal el seny i la rauxa en català, no n'hi ha prou amb el seny).

New Age andorrà

Qui diria que en un estat tan petit com Andorra, on tothom només va a comprar aparells electrònics o fotogràfics, formatges, tabac, llet en pols francesa o mantega holandesa, hi hagi grups i iniciatives musicals dignes a ser tingudes en compte més enllà de les seves fronteres...

Perque Andorra és molt més que el Santuari de Meritxell, GrandValira o Caldea... I des d'Andorra ens arriben diverses propostes musicals a tenir en compte, i que no es poden quedar a casa seva, i han de ser escoltades també més enllà de les seves petites fronteres.

Gràcies al Myspace podem trobar les planes de dos grups andorrans amb sons que recorden o són pròpiament els de la Música New Age.

Albert Bartomeu i Oriol Vilella són els components de la formació andorrana de música purament New Age anomenada Likantropika.

Així, en el Myspace de l'Albert Bartomeu podeu escoltar peces com "Circles", "Dawn verses", "Ligth mountain" i "All of you", així com veure algunes fotografies que ajuden a visualitzar el viatge que la seva música ens fa reviure en la nostra ment a l'escoltar-la. Algunes de les referències o amistats que podem veure al Myspace de l'Albert Bartomeu són les de Kitaro, Mystic Keys, Moya Brennan, Catya Maré, Angelo Badalamenti o L'étagère.

En el cas del Myspace de l'Oriol Vilella podreu escoltar els temes "Sentir els sentits" (dels pocs temes on a més de la instrumentació, també sentim la veu, en aquest cas, del cant d'un nen) i "Oli", així com un treball de publicitat (o més aviat de música de continuïtat) per a Andorra Televisió.

Pel que fa al Myspace de la formació, Likantropika, podreu gaudir de temes com "Orange field on can...", "Aesthetic contradic...", "Introspective knowl...." o "Garden of emptyness". Likantropika també està preparant una web oficial.

Però la música new age andorrana no s'acaba amb Likantropika.

Potser una mica menys academicista, i en realitat endinsans-se en altres estils musicals, tal i com ho comenten al seu Myspace, trobem els Hysteriofunk. A la guitarra podem retrobar-nos amb n'Oriol Vilella, fa un moment comentat, que es reparteix entre Likantropika i Hysteriofunk. Els altres components d'Hysteriofunk són al baix Óscar Llauradó, als teclats, samplers i programacions en Roger Casamajor, i a la bateria en Lluis Cartes, que acaba de treure el seu primer disc com a cantant, "Camina descalç", gràcies a guanyar el Sona 9 (em sembla que del 2006) en l'apartat de cantautor. Recordem que en Lluis Cartes és acompanyat en les seves actuacions per la banda Els Fluxes (a la que, com no, també hi forma part l'Oriol Vilella).

En aquesta base new age (o més ben dit, de música experimental) dels Hysteriofunk, hi trobem la incidència d'estils musicals tan diversos com el rock, el free jazz, el funk, la psicodèlia, la música experimental, la música electrònica, el groove i la música abstracte. Han publicat dos CD's. El primer d'ells, "Random", el van publicar amb el segell andorrà Disconforme l'any 2000, i conté 13 temes que han de ser escoltats en el reproductor amb la funció de reproducció al·leatòria... i en el que es van deixar d'introduir els components del grup (de lletres al llibret ja en podeu buscar, que no n'hi han). El segon CD, "Juanjo", ha estat produït per Marc Parrot, i publicat per la andorrana Disconforme l'any 2005. Podeu sol·licitar els dos discs a travès de la web oficial dels andorrans.

Aquest cop, però, em sembla que en aquest bloc no us podrem afegir cap video d'aquestes dues formacions andorranes, així que visiteu les seves planes al Myspace, i a disfrutar del repertori mentre treballeu amb l'ordinador...

Algunes fotos del concert de Relk ahir a l'Scumm Bar

Bé, al final vaig poder assistir al concert que els de Premià de Dalt van celebrar a les 23h d'ahir dissabte 14 d'abril a l'Scumm Bar de Tarragona, on van presentar les cançons del seu últim disc "Pedres Blaves" (Temps Rècord, novembre 2006), així com també alguns dels temes del seu disc anterior, "Branques" (Música Global, novembre 2004).

I aqui van algunes fotos que vaig fer durant el concert de Relk. La veritat és que sense flaix no es poden assolir grans fotografies, es fa el que es pot...

A l'Scumm Bar de Tarragona vam poder fruir de la presència de quatre dels cinc integrants de Relk: l'explèndida veu de Maira Comalat, la Anna Guillem al violoncel (i no pas la Montse Majà, tal i com vaig citar en aquest article abans de corregir-ho, gràcies, Joan, per fer-m'ho esmenar, i perdona el retard!), en Coqui Castells a la bateria i en Joan Vallcorba al piano elèctric i programacions, a més de compositor de les cançons. Va faltar el lletrista del grup, en Jordi Bilbeny.

Un parell de concerts per a aquesta nit... Em sembla que només podré anar a un!!!!

Avui disposem de dos concerts organitzats pel TTC a les nostres comarques, i de dos grups o músics sobre els que he parlat en aquest bloc. Un concert començarà a les 11 de la nit a Tarragona, i l'altre començarà a les 11:30h a Reus, a on el TTC ha començat a implantar part de la programació setmanal, que fins fa dos mesos estava totalment centralitzada a Tarragona, des del tancament de la sala Zero, cosa que va obligar al TTC a buscar altres indrets per a fer concerts, i que ha possibilitat que la xarxa de concert que organitza s'extengui ara a les poblacions veïnes de Reus i de Salou.

A les 11 de la nit, el grup del Maresme Relk, ens porta la seva visió particular de la música a l'Scumm Bar de Tarragona, on presentarà el seu últim àlbum "Pedres Blaves", publicat a finals del 2006. Podeu llegir més sobre el seu últim àlbum en el següent article que vaig escriure en el seu dia en aquest bloc: "Pedres Blaves, segon àlbum de Relk". Per a que en feu un tastet, us deixo aquest video dels que utilitzen a les seves actuacions, de la peça titulada "General Moragues":

Per una altra banda, a les 23:30 hores comença l'actuació de l'empordanes David Nicolau al Blanc Minibar de Reus. Artísticament, però, a aquest palafrugenc el coneixereu com a An Der Beat, i es va donar a conèixer al Sònar del 1995.

També a finals del 2006 va publicar un àlbum que va ser un projecte conjunt amb la cantant Berta Peñalver, anomenat "Novo", en que entre la Berta i l'An der Beat van recrear diverses cançons catalanes dels últims decenis en versions chill out en català, tal i com vaig comentar en aquest article: "Novo: Chill-out electrònic en català". Aquí us deixo amb un video del youtube on sona una de les peces més conegudes a casa nostra d'An Der Beat, a veure si us enrecordeu!!!

Ja sabeu, aquesta nit, si us voleu avorrir, és perque voleu!!!!

Va arribant l'hora del segon canvi...

Gran part de la "independència" política de Catalunya a l'Estat Espanyol ha estat gràcies a una Catalunya, o millor dit, a una Plaça de Sant Jaume no monocolor... Calia un gran canvi a la Generalitat, després de més de vint anys de Pujolisme, que el mateix Pujol va finar no quan no es va presentar a les el·leccions parlamentàries del 2003, sino quan va nomenar el seu successor, Artur Mas, com a Conseller en Cap del Govern de la Generalitat.

Aquell últim govern d'en Jordi Pujol, que es va convertir en un govern d'impàs, han tingut grans repercussions en la política i en la vida quotidiana catalanes, perdent pistonada contra la constant i fins i tot creixent pressió de Madrid, on cada cop més els poders fàctics (polític, econòmic, judicial) madrilenys intenten afavorir a aquesta metròpoli messetària anorreant totes les comunitats perifèriques, siguin del color que sigui.

A l'altra banda de la Plaça Sant Jaume, en Narcís Serra va nomenar a Pasqual Maragall successor seu, en Pasqual Maragall, a en Joan Clos, i en Joan Clos a en Jordi Hereu. Llevat de Pasqual Maragall, que tots bé el coneixem, doncs ha arribat a ser el successor de Jordi Pujol a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a disgust d'en Mas, es pot dir que les successives successions socialistes a l'Ajuntament de Barcelona han significat anar baixant un o uns quants esglaons en quan a carisme de la màxima autoritat ciutadana del Cap i Casal de Catalunya, i de pas sigui dit, a un enquistament de l'aparell que dirigeix la ciutat de Barcelona similar a la que va patir l'administració de la Generalitat amb tants anys de governs de Convergència i Unió.

Al 2003 es va fer el primer canvi que calia fer a Catalunya, per consolidar l'alternança política de forces que ens ofereix la democràcia. Però aquesta alternança no s'ha reflectit en l'Ajuntament de Barcelona, i penso que ara, amb les municipals del 2007, s'ha convertit en una necessitat. Portem quatre anys en que la Plaça de Sant Jaume és monocolor, i aixó ha fet que, juntament amb que el color del partit dominant en el govern català i en el consistori barceloní és gairebé idèntic al color del partit que governa l'Estat Espanyol, juntament amb un increment de pes de poder del lobby madrileny, que vulguin o no reconèixer, es tracta d'un lobby transversal, amb connexions tant amb l'alt aparell del PP com amb alts responsables del PSOE, està fent que Catalunya estigui perdent una pistonada que pot ser fonamental per a continuar lluitant no contra ningú, sinó a favor de nosaltres mateixos, els catalans.

Penso que ha arribat l'hora de l'alternança política al consistori de Barcelona. Sóc militant d'Esquerra Repúblicana, encara que personalment em considero una persona de tendència centrista (quelcom que no està representat per cap partit de forma directa ni en el mapa polític català, i encara menys a nivell espanyol), i per aixó mateix transversal (s'ha d'intentar fer el millor possible per a la majoria, a banda i banda de la gamma ideològica). La manca d'una veritable plataforma centrista a Catalunya crec que facilita que (encara que segurament a molts dels que ho llegiu aixó us sonarà a broma) sigui Esquerra Repúblicana de Catalunya sigui la força que possibiliti una visió transversal de la política catalana, on tots els catalans i catalanes hi tinguem cabuda.

Al cap i a la fi, els dos grans partits que es disputen la hegemonia pel poder a Catalunya són el PSC i CiU. I em sembla que Esquerra ha de ser (sense oblidar, això potser sí que no és tan transversal, la fita de la independència de Catalunya, a curt o a llarg termini) el partit que permeti regular l'alternança política a Catalunya. I ara és el moment en que crec que ja que Montilla, del PSC, és president de la Generalitat gràcies a Esquerra, Esquerra ha de fer possible un govern amb CiU a l'Ajuntament de Barcelona.

Això no vol dir que Esquerra hagi de fer seguidisme de ningú, sinó que ha de continuar disposant de veu pròpia dins els òrgans de govern, i continuar aportant polítiques positives per a tots els catalans i catalanes, com ho van fer la Marta Cid amb les polítiques educatives, Anna Simó en les polítiques socials, i en Josep Bargalló en la Conselleria Primera coordinant les propostes polítiques dels tres partits que van conformar el primer tripartit.

Amb un govern d'ERC i de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Catalunya tornarà a disposar de les dues màximes institucions polítiques catalanes sense lligams directes doctrinaris entre elles, i exigint una a l'altra allò que és vital per a Catalunya sense haver de fer una política conformista per a no molestar "als meus amics", i per redreçar els poders interns del Consistori barceloní, com en el seu dia els catalans vam decidir que passés amb les instàncies polítiques de la Generalitat. I serà la manera de multiplicar i enfortir la veu de Catalunya, mitjançant els seus màxims representants polítics, dins l'Estat Espanyol, i ressituar Catalunya allà on li pertoca, mentre Catalunya hagi de conviure amb la resta de territoris de l'Estat Espanyol sota el mateix "Gobierno del Estado". La força de Catalunya radica en el pluralisme, i hem de tornar a potenciar-lo i saber-li treure el millor suc en benefici de tots i totes.

Espero que en Portabella i en Trias sàpiguen arribar a un bon acord, sà per a Barcelona i bo per a Catalunya, on Trias continuï marcant la seva independència respecte l'aparell polític de l'Artur Mas, autèntic cadàver polític que CiU ha de començar a plantejar a substituir per algú que sàpiga congeniar millor amb els catalans i catalanes, i que possibiliti nous ponts d'acord entre Esquerra i CiU. Mentre en Mas sigui el candidat a la Generalitat de Catalunya per CiU, que els de CiU no es molestin si Esquerra prefereix per a Catalunya un Govern de Progrès.

També la presència d'ERC en els Governs de la Generalitat de Catalunya amb el Govern de Progrès, i a l'Ajuntament de Barcelona amb l'Equip de Govern Nacional de la Ciutat de Barcelona permetrà que, sense fer-ne un mal ús de les calçotades, ERC pugui treure's la sordina del Montilla del damunt, sense deixar de treballar en equip amb els altres dos partits que conformen el Govern de Progrès de la Generalitat.

Si a Montblanc fan la Setmana Medieval... a Gorizia fan el DIES DOMINI

Doncs navegant pel myspace d'un grup de punk metal eslovè, i en concret de la Primorska, la zona eslovena on vaig fer la prestació, m'he assabentat de dues coses més o menys interessants...

La primera és que els VETO , de Nova Gorica (pronuncieu, sisplau, /Nova Goritsa/, que a mi /Nova Gorika/ em fa mal d'oïdes, he he) van actuar aquest dissabte passat 7 d'abril a Ajdovščina, i en concret a la zona de descans que hi ha al costat de la piscifactoria, a pocs metres d'on neix el riu Hubelj, que atravessa la vila per anar a parar al riu Vipava poc després. Es tractava del primer dels dos concerts de presel·lecció de les bandes que actuaran al Njoki Summer Festival (on njoki ho heu de pronunciar com la típica pasta italiana, els gnochi), que es celebrarà el 22 i 23 de juny a l'àrea recreativa de Pale, a Ajdovščina (no confongueu gens ni mica amb el Pale on s'amaguen els assassins del setge de Sarajevo dels anys 1992-1995), o sigui, al costat de la piscifactoria, i ben a prop de la bassa on neix el Hubelj.

Aquí teniu alguna foto dels VETO durant la seva actuació del passat dissabte:

Els vencedors d'aquesta primera presel·lecció no han estat, però, els VETO. S'ha considerat que el millor grup han estat els Noise of silence.

El segon concert de preselecció es farà aquest proper divendres 13 d'abril a Nova Gorica, i segons informa l'Oficina de Turisme d'Ajdovščina, a més dels semifinalistes, hi ha l'actuació d'un grup convidat... Els OBRINT PAS!!!!!! Osia, si sou seguidors dels valencians, ja podeu fer les maletes per anar aquest cap de setmana a Eslovènia (aixó sí, a menys d'un quilòmetre d'Itàlia ;-) ) La nit anterior, 12 d'abril, per cert, els Obrint Pas actuaran a la sala de concerts més emblemàtica de la música undergraund a la capital eslovena, Ljubljana. Es tracta del Orto Bar. Aquí teniu la presentació que fan els de l'Orto sobre els valencians:

12.4. ČETRTEK OBRINT PAS (ŠPA) ska, rock, reggae 8 EUR / 1.917.12 SIT

OBRINT PAS so nastali v Valencii l.1993. Bili so prva glasbena skupina, ki je tradicionalni instrument Valencie-DOLCAINA, združil s skajem, reggaejem in melodičnim

hardcorom , kar je postal znak njihove identitete. Njihova besedila govorijo o njihovi realnosti, vendar v povezavi z problemi, ki tačas zadevajo mladino kjerkoli na svetu,

in to z veliko mero družbene kritičnosti. Od samega začetka Obrint Pas delajo za svojo založbo (45 Revolucions), kasneje pa se združijo z založbo Propaganda Pel Fet! ,ki

sledi isti neodvisni in alternativni filozofiji. Obrint Pas postanejo eden najbolj priljubljenih katalonskih bendov , igrajo po vsej Evropi in na velikih Španskih, baskovskih in

seveda katalonskih festivalih.

Od l. 1997 so Obrint Pas izdali 5 albumov: --1997 La Revolta de l'anima --2000 Obrint Pas--2002 Terra --2004 La Flama --2005 En Moviment! Zadnji En Moviment!

Je bil posnet v živo v Valencii pred 10.000 ljudmi in vključuje različne sorodne katalonske umetnike kot tudi posebne goste kot je Fermin Muguruza

(Kortatu & Negu Gorriak). CD/DVD je bil 7 tednov med Španskih top 20s
ObRINT PAS združujejo različne glasbe: ska, reggae, cumbia, balcanic, melodični hardcore, punk rock, dub, jungle and drum & bass. DJ GABB & DJ CHOLA (Apotheke Crew)

sta zmiksala nekaj pesmi z zadnjega albuma Drum & Bass inačice. SOLIDARNOST IN REVOLUCIJA so tudi leit-motivi tega nenavadnega benda. GLASBA LAHKO SPREMENI SVET!

Tako so OBRINT PAS lani nastopili z MANU CHAO-m za mehiško revolucionarno zapatistično gibanje

Segur que us heu enterat del que diu l'article, he he... Si de cas igual algun dia ho intento traduir (que ara ja fa més d'una hora que hauria d'estar dormint!!!)

Bé, però tot el que he escrit fins ara no té res a veure amb el títol de l'article (excepte que Gorizia és el nom en italià de la ciutat de Gorica, que a causa dels tractats de després de la finalització de la Segona Guerra Mundial va quedar dividida per la fronteran entre la República Italiana i la República Federal de Iugoslàvia - que arran de la independència d'Eslovènia el 1991, s'ha convertit en la ciutat partida per la frontera entre Itàlia i Eslovènia-. Nova Gorica és la nova ciutat que ha crescut a l'altra banda de la frontera, a redòs de Gorizia)... Aquest ha estat un territori on les fronteres han fluctuat durant els segles. Només durant el segle XX, la vila d'Ajdovščina ha estat en quatre estats diferents (l'Imperi Austro-hungar, Itàlia, Iugoslàvia i Eslovènia), i Gorizia, a vint quilòmetres de distància, s'ha trobat en una situació similar... Símbol de la ciutat més eslovena radicada a Itàlia (Trieste seria la gran capital, però allà els eslovens són una important minoria, pero només minoria, la història de Trieste necessitaria enciclopèdies per explicar-la, i no sóc el prou erúdit com per a explicar la història d'aquesta adormida petita metròpoli adriàtica), el Castell de Gorizia acollirà a finals d'aquest mes, el cap de setmana del 28 i 29 d'abril, la cinquena edició del DIES DOMINI, la típica trobada d'artesans, músics, artistes i actors que durant dos dies ens treslladen a l'Edat Mitjana, com passarà per les mateixes dates a Montblanc, o en altres èpoques de l'any amb el Mercat Medieval de Calafell... Un pèl diferent seria la Tarraco Viva.

Per als que volgueu fer-vos una idea de com és el DIES DOMINI, aquí teniu el video que Evelin Bizjak, de Nova Gorica, va preparar sobre com va anar l'edició del 2006 del DIES DOMINI, m'en vaig a dormir, nois i noies, que demà toca treballar!!!!!:

DIES DOMINI famem obsono - trailer

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

Transport Públic al Camp de Tarragona... Somiant un millor transport públic...

Aquesta Setmana Santa vaig utilitzar l'eina del Mapes Tinet per a situar un hotel de la cadena d'hotels NH, que la web de la cadena hotelera tenia mal situat en un mapa de Berlín, a uns 2 quilòmetres de la seva ubicació real. D'un altre hotel a Berlin no us podré parlar, però d'aquest si, doncs és l'únic hotel de la capital alemanya on he passat dues nits...

Utilitzar el Mapes Tinet em va fer recordar els temps en que vaig començar a estudiar la carrera d'informàtica a la capital catalana, on em vaig traslladar a viure per motius d'estudis. I a Barcelona t'adones de la gran importància que té la movilitat de les persones, i en especial un ús eficient i pràctic del transport públic, per dinamitzar una ciutat i el seu territori.

Quan vaig arribar a Barcelona ni hi havia tarifes integrades. La línia 2 de metro no es preveia fer anar de cap de les maneres. I ja no diguem dels tranvies, amb el Tranvia Blau, a l'Avinguda del Tibidabo, ja n'hi havia prou per als curiosos o els nostàlgics... Ja han passat vint anys des d'aquella primera presa de contacte amb el transport públic per anar allà on necessitaves arribar. Acabava de sortir del rovell de l'ou (en el meu cas, la ciutat on he nascut i crescut, Tarragona, on si vius al centre, amb les teves dues cames en tens prou per arribar a tot arreu on necessitava arribar fins aleshores) i de seguida em vaig a haver d'acostumar a utilitzar metros i busos, dels que no em desenganxaria fins uns disset anys després, quan per coses de la vida em vaig instal·lar a Reus a viure-hi, quan em pensava que la meva carrera professional em lligaria a Barcelona fins a la jubilació.

Aquells primers anys d'estada a Barcelona no dedicava tot el meu temps només als meus estudis universitaris. També m'agradava somiar el que volia per a casa meva. S'ha de reconèixer que els que som de Tarragona (ciutat o capital o com li volgueu dir, o sigui, dels fills dels fills dels fill dels... dels que fa vint segles vivien a l'antiga Tarraco), sóm una mica nacionalistes tarragonins. I davant d'aquella immensitat que és i era Barcelona, vaig copçar quelcom molt important si volem un veritable futur per a la nostra ciutat: Tarragona per si sòla no és res davant dels poders fàctics que hi ha a Barcelona, i que si Tarragona vol estar al mapa, no pot menysprear el territori al que pertany: el Camp de Tarragona.

Potser sense ser tan rotund als meus divuit o dinou anys, sí que vaig fer les meves primeres passes en pensar en el Territori: el Camp de Tarragona. I vaig somiar i dibuixar la meva xarxa de línies de metro per al Camp de Tarragona... Una mica somiatruites, però si no es somien truites, no hi ha base per tal de dibuixar quin serà el nostre futur...

Doncs just pocs dies després d'utilitzar el Tinet Mapes per a situar aquell hotel berlinès al mapa correctament, i pensar en que bé m'aniria per redibuixar aquells projectes o somnis de joventut, que ensopego amb un article titulat Et pots fer el teu propi Google Maps, en el bloc de Jesús Ferré, i se'm cau la baba i me'n vaig directe al Google Maps...

I ja estic redibuixant aquell mapa de projecte de metro per al Camp de Tarragona des d'ahir mateix... Ara s'ha transformat en un projecte de "Ferrocarrils de la Generalitat" (per als que hàgiu utilitzat aquesta xarxa de transport ferroviària en mans de la Generalitat de Catalunya, podreu copçar que es tracta d'un format que es trova a mig camí del concepte de metro i del concepte de Rodalies i Regionals Renfe), on, dessitjant que es traspassi la xarxa viària de Regionals Renfe a la Generalitat de Catalunya, aquesta començi a invertir a la demarcació de Tarragona (la segona en volum de població a Catalunya) i que els ciutadans del Camp de Tarragona, així com també els de les Terres de l'Ebre, podem gaudir dels avantatges que ja disposen els habitants de la demarcació de Barcelona (tarifa integrada, metro, rodalies,...), començant amb la mínima inversió (o sigui, aprofitant una xarxa ferroviaria ja existent, amb mínimes modificacions en infraestructures, potser si que en material mòbil, i, sobretot, i primer, aplicant una tarifa integrada que afecti a tots els mitjans de transport públic del Camp de Tarragona), poc a poc avancem en consolidar el Camp de Tarragona com la segona àrea metropolitana de Catalunya, però amb la diferència de que el Camp de Tarragona sigui una àrea metropolitana sostenible, però que també estigui situada al mapa de la xarxa de punts de presa de decisions a nivell europeu.

Aquí us deixo amb la imatge de com va quedar ahir un primer esbós de com sommio i proposo que pot ser una xarxa de "Ferrocarrils Catalans" al Camp de Tarragona. He començat per la linia on hi hauria una major inversió en infraestructures, la línia Cambrils-Estació TAV Camp de Tarragona, on s'aprofiten el traçat actual de la Renfe entre Cambrils i Port Aventura, i entre el Pol·lígon Industrial de Constantí i Perafort, i hi ha l'únic tram nou de vies ferroviaries que en una primera fase s'hauria de construir per a completar aquesta Xarxa Ferroviària al Camp de Tarragona, que des de Port Aventura, passaria per Vilaseca de Solcina, la Canonja, Aeroport de Reus i enllaçaria amb la xarxa ferroviaria existent al Pol·lígon de Constantí.

Un altre dia us comento com avança el projecte (hi ha molta feina per endavant, i segurament, més d'un canvi), i anem desenvolupant noves propostes per a un Transport Públic digne per al Camp de Tarragona. Els que volgueu veure la situació actual de l'evolució del projecte (i copiar idees - respecteu el Copyrigth, sisplau!), podeu anar al següent enllaç: aquest enllaç!!!!. Arreveure!!!

Descàrregues legals de cinema espanyol a Internet!

Filmotech.com és un portal de descàrrega de pel·lícules espanyoles gestionada per EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisiales)

El cinema espanyol ja disposa d'un videoclub on-line per tal de lluitar contra les descàrregues pirates que tan de mal estan fent a la indústria cinematogràfica. Uns 250 títols de cinema espanyol ja es poden descarregar a través de la web Filmotech.com, un portal gestionat per EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisiales).

Filmotech.com ofereix la possibilitat de llogar o comprar una pel·lícula de forma on-line, segons es triï un dels tres formats oferts: 3x3 (lloguer d'una pel·lícula, que es pot veure fins a tres cops durant tres mesos), 7D (veure tants cops com vulguis una pel·lícula durant una setmana) i TPS (Teva Per Sempre, que et permet veure la pel·lícula tants cops com vulguis, indefinidament. Tècnicament, però, s'ha de tenir en compte que la llicència que permet veure la pel·lícula només es podrà descarregar tres cops, per tal de permetre a l'usuari disfrutar de la pel·lícula a fins a tres equips diferents).

Dels 250 títols, elSuplement no ha pogut detectar cap pel·lícula en català, o en versió catalana, i només una en basc subtitulada al castellà. S'ha de reconèixer que no s'han mirat totes les pel·lícules, però amb el triatge que se n'ha fet, la situació sembla ser de que el cinema català té poca presència en el portal, i encara menys el cinema fet o doblat en català.

Pel que fa a les pel·lícules disponibles, hi ha cinema de diversos gèneres i èpoques del cinema espanyol. A la secció "Lo más clic" es poden veure les 14 pel·lícules més sol·licitades pels internautes, que en el moment de redactar aquest artícle presenta, entre d'altres, títols com "Lucía y el sexo" (any 2000), "Juana la loca" (any 2001), "Los otros" (any 2000), "A golpes" (any 2005) o el clàssic de Berlanga "Calabuch" (1956).

Pel que fa a les tarifes del servei, amb el programa 7D la pel·lícula "A golpes" costa 1'95€, el mateix que amb el programa 3x3 (tots dos de lloguer de pel·lícula). Amb el programa TPS (compra), el preu puja a 5'8€. Si ens anem a la comèdia basca "Aupa Etxebeste", els preus baixen a 1'5€ per als programes de lloguer, i a 4'8€ per al programa de compra. Del més barat que es pot trobar tenim algun documental com "Los Hamer: hailo, tradición o ruptura" (any 2003), on els programes de lloguer estan a 1€ i el programa de compra a 3'8€.

Actualment, el portal filmotech.com ofereix una oferta especial de llençament del programa de lloguer 7D, en el que qualsevol pel·lícula es pot veure durant una setmana pel preu de un euro.

Font: elSuplement

Compte amb les vacances...

Si heu de viatjar, i reserveu la vostra habitació per internet, assegureu-vos que la web de l'hotel indiqui correctament on es troba aquest...

Estava comprovant la situació de l'hotel de la cadena espanyola NH a Berlin on vaig passar dues nits durant el meu últim viatge a l'estranger, ara fa gairebé un any i mig, i m'he trobat amb la sorpresa que la web de NH indica de forma incorrecta la situació.

No es tracta d'haver-se equivocat en la riba a la que està l'hotel NH Berlin - Treptow, sinó que a més d'assenyalar l'hotel en la riba errònia del riu Spree, a més a més el situa l'hotel en un altre barri!!!

Aquesta és la localització errònia de l'hotel, tal i com es pot consultar a hores d'ara a la web de la cadena hotelera:

Amb l'ajut del Tinet Mapes he pogut generar la següent localització correcta de l'hotel NH Berlin - Treptow:

Si premeu el botó podreu veure la localització correcta, i navegar-hi per Berlin via el Tinet Mapes:

La barri on està aquest hotel no acostuma a sortir en les guies turístiques dedicades a la ciutat de Berlin, per la qual cosa, l'error és encara més greu, doncs el viatger anirà molt errat si es deixa guiar per un mapa incorrecte com el de NH Hoteles. En el seu día jo em vaig guiar per un mapa de la mateixa web per arribar-hi, i localitzar en quina estació de tren havia de baixar per fer-hi cap. Però fa un any i mig era, per sort, una altra versió de la web, més antiga, però amb el mapa totalment correcte... I amb una oferta de 60 euros la nit (quina diferència amb els 93 euros que costa un any i mig després!!!)

Per als que vulgueu arribar a l'hotel NH Berlin - Treptow, sapigueu que l'estació de rodalíes més proper està a uns 300 metres, i es tracta de l'estació de Schöeneweide, des d'on podeu fer cap directament a l'aeroport de Berlin-Schönefeld amb la línia S9 i la S45. En aquest aeroport és on aterren els avions de la línia Barcelona-Berlin d'Easyjet, una de les poques webs on pots reservar un vol en català.

Un disc en català, entre els vint més venuts a l'Estat Espanyol - Havien de ser els Lax,n,Busto!

"Relax" s'ha convertit en el divuitè disc més venut a l'estat espanyol, segons publica la llista Promusicae (antiga llista Afyve) per a la setmana del 28 de març al 4 d'abril. Els Lax'n'Busto han aconseguit situar a la primera setmana de presència del seu nou disc "Relax" en la llista Promusicae en la divuitena posició, davant d'altres discs que també entren aquesta setmana a la llista com "A día de hoy" de Luis Eduardo Aute, "Se abre la puerta" de Medina Azahara o "La llave de mi corazón", de Juan Luis Guerra. Les noves entrades a la llista que es col·loquen per davant dels del Vendrell són el número 1 de la llista, Miguel Bosé amb el seu últim disc "Papito", el disc "Los veteranos" de S.F.D.K., i "Amor Eterno", un recopilatori de ranxeres de la ara fa un any finada Rocío Dúrcal.

Lax'n'Busto es posiciona en divuitena posició sense tenir una distribució ni un mercat musical que s'extengui per tot l'Estat Espanyol, la qual cosa encara fa més meritoria la seva posició en la llista Promusicae, situant-se per davant d'artistes com Melendi, Julieta Venegas, Pignoise, Norah Jones, David Bisbal o Soraya Arnelas, molts d'ells amb moltes setmanes d'estada a la llista, però amb un muntatge de promoció i distribució molt més gran que els del Vendrell.

"Relax" és el primer disc amb noves cançons publicat per Lax'n'Busto després de celebrar el seu vintè aniversari, i també el primer disc gravat després de que l'ex-lider del grup, Pemi Fortuny, decidís abandonar la banda. La potent veu de Pemi Fortuny ha estat substituida per la del manresà Salva Racero, que abans d'incorpar-se al grup va actuar en la reposició del musical de Dagoll Dagom "Mar i cel". Sembla que sense el carisme del Pemi Fortuny, Lax'n'Busto conserva la seva força musical, arrel d'una evolució de més de vint anys d'actuacions, evolucionant en els camins del rock.

"Relax" ha estat publicat per Música Global, però per a la seva gravació, els del Vendrell s'han traslladat als estudis RadioStar Estudios, a Califòrnia, sota la direcció de Sylvia Massi. Les dotze cançons no decebran als fans dels Lax'n'Busto, i la promoció del disc els ha portat durant la setmana següent a la posada a la venda del disc, el passat 19 de març, a una gira amb signatura de discos a Salt, Lleida, Reus, L'Hospitalet de Llobregat, Mataró i Palma de Mallorca.

Font: elSuplement

I com no podia ser menys, aquí va el videoclip del seu primer senzill del seu últim disc, "Perdut", rodat als Estats Units durant la gravació del disc "Relax" a Califòrnia.

I per si no us voleu quedar curts, l'entrevista que l'Antoni Bassas va fer a en Pemi Rovirosa, en Jimmy Pinyol i en Salva Racero a "El Matí de Catalunya Ràdio" aquest passat 27 de març del 2007:

http://www.catradio.com/reproductor/audio.htm?ID=96730

Amb qui se les haurà de veure Andorra a la Semifinal d'Eurovisió (V)

Anem a veure nous contrincants per als Anonymous a la Semifinal d'Eurovisió, que es celebrarà el proper 10 de maig a la capital finesa, Helsinki.

Comencem per Macedònia (que a causa de problemes diplomàtics amb Grècia, s'ha de fer anomenar com a FYROM, en comptes de simplement Macedònia). Es pot dir que amb gairebé tota seguretat, Macedònia acompanyarà a Sèrbia en el viatge de la Semifinal del dia 10 a la Final del dia 12. I la cantant que representarà la petita república balcània ja té taules eurovisives, doncs va representar el seu país l'any 2002 (el de Rosa amb el seu "Europe's living a celebration") amb el tema "Od nas zavisi" ("De nosaltres depèn"). Anem a veure primer el video de la cançó amb la que Karolina Gočeva representà la República de Macedòna a Tallin l'any 2002 (un tema que em va agradar força, encara que només va assolir 25 punts i una dinovena posició).

Ara Karolina suavitza la contundència d'aquesta cançó up-tempo poc ballable, amb un tema que ens presentarà a la semifinal d'aquest 2007, titulada "Mojot svet" ("El meu món"). Es passa a la balada, on els tocs de pop balcànic es convertiexen en tocs de folk balcànic. Encara que Macedònia tingui com a idioma propi el macedoni, el seu mercat musical (o sigui, els seus cantants) tenen molta millor acceptació en el mercat de les repúbliques ex-iugoslaves de parla serbo-croata que no pas l'altra república ex-iugoslava amb idioma propi, Eslovènia, encara que cal afegir que els cantants macedonis acostumen a llençar els seus temes d'èxit tan en versió macedònia com en versió serbo-croata. Aixó fa que l'intercanvi de vots entre Macedònia i la resta de repúbliques ex-iugoslaves no sigui tan desequilibrada com en el cas d'Eslovènia, que reparteix molts més vots entre els seus veïns que no pas en rep. La tornada d'Austria a Eurovisió després d'un any sabàtic fa que les repúbliques ex-iugoslaves (excepte Eslovènia) incrementin el seu potencial de qualificació a la final. Bé, deixem-nos de rotllos geopolítics, que sempre apareixen durant les votacions del Festival d'Eurovisió, i anem a veure l'actuació de Karolina Gočeva interpretant el tema que portarà enguany a Eurovisió, "Mojot svet".

L'any en que la Gočeva va participar per primer cop a Eurovisió, l'any 2002, el triomf se'l va dur un tema musical ben lleuger, segurament l'últim tema musical senzill que va guanyar el Festival d'Eurovisió, on ara les cançons cada cop són més barroques, incloses les guanyadores. L'any 2002 Letònia es va portar el triomf amb un tema fresc, desenfadat, i amb lleugers aires llatins, de la mà de Marie N, amb el seu "I wanna". Aquest any, els letons ens aporten una formació de cançó italiana (últimament l'italià sona a Eurovisió malgrat que el país transalpí ja fa anys que no hi participa... Esperant el seu retorn?), amb sis intèrprets que ens canten la italianíssima "Questa notte"... Llàstima que l'any passat el romanès Mihai Traistariu, amb el seu "Tornerò" si que ens va fer vibrar... Enguany els letons ens faran passar una estona massa nostàlgica, encara que Romania ens aportarà una altra pinzellada italiana (aigualida entre d'altres idiomes) a la final... Els Bonaparti.lv (quin cognom, ha de ser cors, perquè de francès en té poc, i l'idioma cors i l'italià són gairebé iguals com dues gotes d'aigua) ens oferiran aquesta peça de cançó italiana titulada "Questa notte"...

Doncs si l'any 2002 va guanyar la Maria N amb el tema "I wanna", els que aquest any portaran un tema equiparable a la semifinal del dia 10 seran els noruegs. La ja entrada en la seva segona joventut Guri Schanke ens cantarà el tema "Ven a bailar conmigo", que d'espanyol només té el títol, que es va repetint a la tornada d'una cançó cantada en anglès... La picarona Maria N no la veig prou ben substituida per la que podria ser la seva mare Guri Schanke, però igual la Anne Igatirburu comentarà als de Gestmusic que incorporin aquesta peça en el repertori del fantàstic programa dels dilluns a la nit de la Primera "Mira quien baila"... Vols veure l'actuació de Guri Schanke i el seu "Ven a bailar conmigo"? Ànims, Noruega!!!!...