Bloc del Catarrà

Amb qui se les haurà de veure Andorra a la Semifinal d'Eurovisió (IV)

Avui toca una altra tongada de videoclips de cançons que participaran a la Semifinal del dia 10 de maig a Helsinki, i que poden estroncar l'objectiu de que la delegació andorrana assoleixi per primer cop a la història d'Eurovisió actui a la Final del dissabte 12 de maig.

Avui comencem amb els Països Baixos, que després d'una cançó desenfadada de ritmes caribenys interpretada pel trio de rosses anomenat Trible, que amb el seu "Amabanda" només van ser superades en la curiositat del tema tropical per Mònaco amb "La coco-dance" de Séverine Ferrer, sembla que torna a aportar al festival una cantant de color amb un tema més seriós i una veu fabulosa, com ho va fer l'any 2005 amb el tema "My impossible dream", fantàsticament interpretat per Glennis Grace, però que incomprensiblement va fer honor al títol de la cançó i no va arribar a la final.

Aquest any, els Països Baixos torna a apostar per la veu càlida i de gran qualitat musical d'una cantant de color. Aquest cop, i un altre cop a la semifinal, serà Edsilia Rombley que interpretarà el tema, sembla que en versió en anglès, "On top of the world", que originalment, en la versió neerlandesa, es titulava "Nooit meer zonder jou". Penso que ho té dur per passar a la final, però té possibilitats si es premia la qualitat de la cantant. Video va de la versió original neerlandesa

I ara passem a un país centreuropeu que torna després d'un any de temps que s'ha donat per romiar-s'ho aixó de participar a Eurovisió. Parlem d'Austria, que després de l'esperpent tirolès a l'espanyola que va portar a Kyiv l'any 2005, amb la formació musical Global.Kryner i el seu tema "Y así", van tenir la decència de quedar-se a casa el 2006 per a que nosaltres pensèssim en els anys daurats d'Alf Poier, i aquest any torna amb un tema roquer i de qualitat, de la mà del cantant Eric Papilaya amb el tema "Get a life - get alive"... Un tema bo, però que no veig tampoc en el panorama eurovisiu (si no dòna cap sorpresa), però que com a mínim serà un digne representant de la república alpina. Videoclip va...

Per últim, un dels quatre països nous al Festival d'Eurovisió (bé un dels dos països nous de trinca, doncs els altres dos ja havien participat antigament dins de les delegacions de Iugoslàvia i de Sèrbia i Montenegro). Parlem del segon estat caucàsic que s'ha introduït a Eurovisió. Si l'any passat es va estrenar Armènia, i va assolir classificar-se en la seva primera participació a la final del Festival, i fins i tot assolir a la final una posició en els Top 10, sembla que aquest any la seva veïna, Geòrgia, amb un tema ben diferent al d'Armènia de l'any passat, també vol entrar al Festival d'Eurovisió per la porta gran, i porta aquest tema amb una forta base de balada, new age, himne, que sembla que catapultarà a Geòrgia a la Final del dia 12 si no hi ha sorpreses. La cantant Sopho Khalvashi defensarà la bandera georgiana amb la cançó, també interpretada en anglès, "My story". Entra video...

Il mio nome è mai più

Era l'estiu del 1999. Faltaven uns quants anys per a que en Bush Jr. decidís envair l'Iraq fent servir la política de les mentides per a intentar involucar-nos a tots en la seva batalla personal i innexplicable, feia un dels meus viatges de retorn-peregrinació al centre de refugiats bosnians d'Ajdovščina (en aquells temps ja tancat, donc la política del govern eslovè va ser, a l'acabar la guerra de Bòsnia, anar tancant els centres de refugiats bosnians del territori, gràcies a refugiats que tornaven o eren obligats a tornar a Bòsnia -una Bòsnia dividida en ents que no permetien als refugiats tornar a casa seva, doncs eren territoris en custòdia de la Republika Srpska, guanyats a base de sang i morts-, o aconseguien ser acollits per països com Canadà o Austràlia, o assolien establir-se a Eslovènia -no sense dificultats, doncs no tenien una situació regulartizada, amb tots els seus drets reconeguts, especialment la gent més gran, que no podia entrar al mercat laboral ja no només per papers, sinó per edat o salut-. Els que no van tenir cap d'aquestes sortides, van haber d'abandonar el Centre de Refugiats d'Ajdovščina i van ser agrupats amb altres refugiats al Centre de Refugiats de Postojna, a poc més de 20 quilòmetres de distància, però amb un canvi de clima impressionant, doncs es passa del clima mediterrani suau i les vinyes de la Vall de Vipava al clima centreeuropeu de Postojna, on la neu pot arribar a fer més de mig metre quan hi neva fort).

A la tornada vaig passar per Milà, on tenia uns amics (a la vila de Varedo, la Lucilla Parisi i el noi bosnià Jaško Halilović). A una casa de discos a la Plaça del Duomo milanesa (si no m'equivoco era una botiga de la casa Virgin's Megastore) vaig aprofitar per comprar alguns discs italians.

Un dels CD's que vaig comprar va ser un single d'un trio de cantants italians ben famosos al seu país, Ligabue, Jovanotti i Pelù. El single té dues versions de la mateixa cançó, una en que els tres cantants, que es fan dir com a trio, en aquest CD, amb el nom artístic de LigaJovaPelù hi posen la seva veu, i la versió instrumental de la mateixa cançó. El títol de la cançó és ben suggerent: "Il mio nome è mai più" ("El meu nom és mai més"), i la finalitat del sigle era recaptar fons per a diversos programes de l'associació Emergency, de suport a civils víctimes de guerres. L'any 99, els programes amb els que treballava Emergency es repartien entre països com Afganistan, Cambotja, les repúbliques ex-Iugoslaves i Sierra Leona.

El mapa central del llibret del CD encara era més explícit: un terç dels estats del globus terraqui eren països en situació de guerra, o bé tenien importants extensions del seu territori minat, o bé ambdues coses...

El perquè d'escriure aquest article ha estat perquè navegant una miqueta pel Youtube, m'he ensopegat amb un muntatge, fet a Catalunya, pel que sembla, amb una versió del "Il mio nome è mai più" cantada per Ligabue, que acaba amb unes notes del tema instrumental "Teresa" per Pascal Comelade (que es correspon amb el tema "Teresa" que va fer famós n'Ovidi Montllor).

Us deixo amb el videomuntatge, i que el fruiu, juntament amb la lletra de la cançó:

Il Mio Nome È Mai Più
Io non lo so chi c'ha ragione e chi no
se è una questione di etnia, di economia,
oppure solo pazzia: difficile saperlo.
Quello che so è che non è fantasia
e che nessuno c'ha ragione e così sia,
e pochi mesi ad un giro di boa
per voi così moderno
C'era una volta la mia vita
c'era una volta la mia casa
c'era una volta e voglio che sia ancora.
E voglio il nome di chi si impegna
a fare i conti con la propria vergogna.
Dormite pure voi che avete ancora sogni, sogni,

Il mio nome è mai più, mai più, mai più....

Eccomi qua, seguivo gli ordini che ricevevo
c'è stato un tempo in cui io credevo
che arruolandomi in aviazione
avrei girato il mondo
e fatto bene alla mia gente
(e) fatto qualcosa di importante.
In fondo a me, a me piaceva volare...

C'era una volta un aeroplano
un militare americano
c'era una volta il gioco di un bambino.
E voglio i nomi di chi ha mentito
di chi ha parlato di una guerra giusta
io non le lancio più le vostre sante bombe,
bombe, bombe, bombe, BOMBE!

Il mio nome è mai più, mai più, mai più...

Io dico si dico si può
sapere convivere è dura già, lo so.
Ma per questo il compromesso
è la strada del mio crescere.
E dico si al dialogo
perchè la pace è l'unica vittoria
l'unico gesto in ogni senso
che dà un peso al nostro vivere,
vivere, vivere.
Io dico si dico si può
cercare pace è l'unica vittoria
l'unico gesto in ogni senso
che darà forza al nostro vivere.

Il mio nome è mai più, mai più, mai più...

Què tinguem sort!!!! Aquest dissabte van fer música en català a la tele!!!!

Fa molts anys es podien veure videoclips de grups catalans aprofitant els temps morts de la programació de Televisió Espanyola a Catalunya, de TV3, del Canal 33, etc. Hi havia programes com Plàstic (TVE a Catalunya, posteriorment treslladat a tota la península), Sputnik (Canal 33)... on la presència de la música en català era important, i amb actuacions en directe (o playback, però actuacions al cap i a la fi). Va aparèixer una cadena basada en videoclips musicals (Flaix TV), on sortien força propostes de música en català enmig de videoclips del panorama internacional...

... Poc a poc tot aixó s'ha anat desmuntant. TVE a Catalunya gairebé ha desaparegut del mapa. Televisió de Catalunya ha relegat la música al Canal 33, i en programes cada cop més especialitzats i gens adreçats al gran públic. S'incideix en la música feta a Catalunya, però ara ja són grups que canten en català, castellà o anglès, tots barrejats, i la presència del català en la música a la televisió va mimvant. Flaix TV va vendre el seu senyal a comarques al Grup Godó, si no m'equivoco... I el canal que hi va sortir per sort sembla que comença a prendre forma com a referent de la televisió en català a nivell local, amb 8Tv, encara que, i on és la música en català?

Aquest dissabte passat es va demostrar que la música en català té la seva quota televisiva. Van haver de donar-se un cúmul de circumstàncies per a que la música protagonitzés la nit del dissabte a les llars catalanes, amb una quota de pantalla del 20'3% a Catalunya, a través de la Televisió Pública de Catalunya, TV3. Primer, havia de ser una jornada de descans de la Primera Divisió de la Lliga de Futbol Professional de l'Estat Espanyol, doncs "la roja" jugava un partit de la sel·lecció espanyola en una jornada europea de partits per a l'Eurocopa, on la sel·lecció catalana té vetat de participar-hi.

Així, doncs, TV3 es quedava sense partit de Lliga per omplir la graella de la nit del dissabte ("Oh!!!! Com mantindrem la quota de pantalla?", devien de comentar-se els uns als altres els directius de TV3).

I va caure el mannà del cel... Pel que fos, un segon sentit d'en Lluís Llach (suposo que no té un telèfon vermell que el connecti amb els directius de la Lliga Espanyola de Futbol) li va dir que el seu adèu dels escenaris com a cantant havia de ser un dissabte 24 de març, des del seu poble nadiu, Verges, amb la presència d'uns quants primers espases polítics catalans que havien de sortir a la foto (per cert, a en Montilla se li va veure molt més content l'endemà a Can Zam a la festa de Ràdio Tele Taxi)... Un dissabte 24 de març, sense futbol a TV3!!!!!!

Doncs així ha anat per a que en Lluís Llach protagonitzés la nit de la setmana a la nostra televisió, TV3, i fes que una mitjana gairebé constant durant 4 hores de concert de 526.000 espectadors gaudissin de la música d'en Llach (al cap i a la fi música en català, potser d'un buc insígnia de la música en català, però música del nostre país, al cap i a la fi), amb una punta de 682.000 espectadors en el punt de màxima audiència del concert (dades consultades a l'edició d'avui dimarts 27 de març a El Periodico "de Catalunya").

Què haguès passat si el concert de comiat d'en Lluís Llach hagués coincidit amb un Sevilla-Celta? O amb un València-Athletic? Segur que el concert d'en Llach s'hagués anat directament al 33, i els seguidors d'en Llach que no protestin... Així ens van les coses en el nostre país amb la nostra música. Només unes curioses coincidències han fet que la música en català estiguès present al primer canal de Televisió de Catalunya una nit de dissabte en prime time...

Per acabar, unes imatges de com ens haguessim de contentar els catalans de veure en Lluís Llach en el seu últim concert a Verges aquest 24 de març si no fos perquè el futbol descansava a TV3...

Que tinguem sort!!!!

Pensant en futures participacions andorranes a Eurovisió...

Aquest any la Ràdio i Televisió d'Andorra ha apostat per un grup de pop punk andorrà ben jove, com són els Anonymous, per tal de representar el Principat dels Pirineus al Festival d'Eurovisió... Però, i l'any vinent?

Des d'Andorra es poden aportar diversos grups musicals, de diverses tipologies musicals, però també es pot anar canviant de gènere, i no enviar cada any quelcom de similar al que es va enviar l'any anterior. Especialment si no és el públic qui escull qui representarà el Principat dels Pirineus a Eurovisió.

Un altre dia el dedicarem a repassar el panorama de música underground del Principat. Pel que fa a la música clàssica, corals i bell canto, podem trobar intèrprets que duguin també un aire diferent al Festival d'Eurovisió des del país dels pirineus.

Des del món de l'òpera, Andorra pot aportar les veus de Marc Canturri (nascut a Andorra l'any 1976), o bé de la Rosalina Mestre (no he aconseguit referències actualitzades d'aquesta cantant).

També es pot investigar el fer una composició amb la participació d'alguns dels membres de l'Orfeó Andorrà o de la Coral Sant Antoni de la Massana.

Aquí teniu un video d'una de les peces que van cantar conjuntament l'Orfeó Andorrà i la Coral Sant Antoni de la Massana durant el Concert de Primavera del 2005. Es tracta d'una sardana, titulada "Andorrana", i composta per Joan Roure. Per cert, Joan Roure és l'avi de la Marta Roure, la primera representant andorrana que va cantar pel Principat d'Andorra i en català al Festival d'Eurovisió, l'any 2004.

Com a intrumentistes, Andorra pot posar un toc especial amb una péça amb una presència clau d'un instrument com és el violoncel per part de Lluís Claret (Andorra, 1951), potser acompanyat del seu germà bessó Gerard Claret (Andora, 1951). També s'ha de tenir en compte l'existència de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra.

Tota aquesta llista és només una llista per poder començar a treballar en una nova proposta musical amb la que el Principat d'Andorra podria participar al Festival d'Eurovisió en propers anys... La veritat és que estic una mica peix en tot aquest tema, i tot el que he redactat aquí es basa en informació inconnexa que he trobat en una recerca ràpida per internet. Sobretot he pres nota per a tenir una base a partir de la qual poder investigar noves possibilitats musicals de la participació d'Andorra al Festival d'Eurovisió.

Aquest any, però, és l'any dels Anonymous amb el seu Punk Rock Californià i la seva cançó "Salvem el món".

Un conegut de la xarxa ha estat entre els 5000 espectadors de l'últim concert de Lluís Llach a Verges

Acabava de posar Catalunya Ràdio, poc després de les nou de la nit, i mentre estava navegant per Internet, comença el programa previ a l'últim concert de Lluís Llach, a Verges, aquest dissabte 24 de març, i que començava a les 10 de la nit.

El periodista comença a entrevistar a tres persones, abans de començar el concert, i comenta que una d'elles ha vingut des d'Eslovènia (a mi ja m'alegra d'escoltar aixó, a causa de que una de les experiències més importants que he viscut, i que a més vaig decidir de viure, la vaig passar en aquella república alpina, a la cruïlla de les civilitzacions centro-europees, eslaves i mediterrànies)... I escolto el nom de l'entrevistat, que parla un excel·lent català... i processo la informació i dic... Si aquest el tinc jo enllaçat en el meu bloc!!!!!...

... Comprovo l'enllaç i, efectivament, es tracta del Luka Lisjak, un noi eslovè que ha anat a escoltar a en Lluís LLach per primer cop a la seva vida... i en l'últim concert de l'artista empordanès!!!! Aquesta broma li ha fet el mateix comentarista de Catalunya Ràdio mentre l'entrevistava... Una mica més i no arriba a escoltar-lo actuant en viu. I és cert, tinc el seu bloc enllaçat, titulat Dexter, i que descriu com la seva finestra al món. El bloc està escrit en eslovè, per la qual cosa, si a mi m'és complicat d'entendre, ja no dic per a tots vosaltres.

La veritat és que tampoc hem intercanviat gaires missatges, però el Luka va aparèixer de cop i volta, en un comentari en el meu bloc, en un article on reproduia un intent d'explicació de la història del rock català per a amants de la música comercial estrangers, escrit en anglès, i on reprodueixo la lletra en català de la cançó dels Whiskyn's "Balla", i de la seva traducció a l'eslovè ("Pleši"), feta pels estudiants del Lectorat de Català de la Universitat de Ljubljana... Es veu que el fet va atraure l'atenció del Luka, doncs ell era un dels estudiants del lectorat de català a Eslovènia que van traduir a la llengua eslava els textos de les cançons de l'àlbum dels Whiskyn's "Souvenirs", aprofitant la visita que el cantant del grup, en Joan Masdeu... I d'aquell curt intercanvi de missatges, tots dos ens tenim enllaçats en els nostres respectius blocs...

... Aquest vespre en Luka estava a Catalunya, i encara més, era un dels 5000 espectadors a Verges de l'últim concert d'en Lluís Llach.

Un altre cop em dius mentides

Avui he sabut que dos companys que han entrat poc després que jo a la feina on estic ara el client ara no els vol, a causa de desajustos en la planificació de la feina. Diuen que ara no fan falta. Tots dos han deixat una empresa per que se'ls presentava una oportunitat laboral que creien bona... I ara, per mala planificació, passen la patata calenta a les empreses de serveis que els han contractat per treballar a casa d'un client que els va sol·licitar fa tres mesos i que ara no els necessita... Jo només he entrat dos mesos abans que ells, i també a través d'una empresa de serveis, i també deixant una feina que tenia els seus peròs, però que a nivell de persones, com a mínim (i cosa que avui és molt important) estava bé... Serè el següent a anar al carrer?

Aquesta pregunta em rondava fa anys pel cap, treballant en una altra empresa. Veies com cada setmana o cada dos, arribava el divendres i despatxaven a un, dos o quatre... i així setmana darrera setmana... Després de gairebé dos anys de veure com desenes de persones eren despatxades, va arribar el meu torn. Tres anys en una empresa, treballant, donant tot el que pots de tu, essent responsable de la teva feina, i al carrer...

... I saps que abans de tu han despatxat a d'altres, i saps que darrera teu despatxaran a altres... I saps que als que han despatxat abans, en comptes de posar-los en altres projectes nous que apareixen o apareixeran, els envien al carrer, i desprès tornen a contractar a gent nova (surten més barats? No s'haurà de tenir en compte massa anys d'antiguitat per a les indemnitzacions per comiats improcedents?) I saps que també a tu, un cop despatxat, et substituirà un altre, que cobrarà menys que el que tu cobraves...

... I ara, en aquest client, quatre anys després, tornen a aparèixer les mateixes sensacions... Fas la teva feina el millor que pots, però ets un número més número que d'altres, per que d'altres decideixen per tu i ells es quedaran allà, i tu ets no res, per molt bona feina que facis o intentis fer (doncs tampoc et donen ara ja tantes oportunitats per demostrar la teva valua), i com ets un servei extern, i ells són interns i tenen les seves seccions sindicals per a defendre's, si passa alguna cosa, ells podran anar a judici i lluitar pel que és seu, tu ets d'una puta empresa de serveis, i t'aniràs al carrer com un clinnex...

Aquest cop no em prendran el pel, i quan em despatxin no serà per haver treballat nou i deu hores diàries perque, si es volia entregar alguna cosa en el plaç d'entrega, toca fer hores, i no cal que te les demanin, ets responsable, fas les teves hores de més, i acabes com un clinnex. Ara faig les meves vuit hores, no em despatxaran per treballar-ne deu...

I ara el video que pot ajudar a descriure una mica els sentiments que em passen avui pel cap. Tots som un clinnex en la vida, un dia neixem i un altre morim, els que som tractats com números a la feina, i els que ens tracten com números a la feina... Tots acabem un dia o altre de braços creuats dins un taüt.

Malauradament, un dels que ja ho ha fet és el músic i compositor bosnià Adi Lukovac. Nascut el 1970, va morir el juny del 2006 en accident de cotxe. I el video d'avui és d'una peça seva, titulada "Blue", on per ironies de la vida, el fil del video és el que es veu a través del vidre del parabrisa d'un cotxe, amb llum, de nit, amb sol, sota la pluja, al carrer, a la carretera, en un pàrquing,... Un video impactant, per a una peça musical dins de l'estil de música electrònica que composava n'Adi Lukovac. Aquí va el video, i la lletra i la traducció de la cançó:

Adi Lukovac i Ornamenti

BLUE

Odnekud te znam / Et conec d'algun lloc
slatka iluzija / dolça il·lusió
opet mi pričaš laž / un altre cop em dius mentides
opet mi pričaš laž / un altre cop em dius mentides

Tvoj put odnekuda znam / D'algun lloc conec el teu camí
slatka iluzija / dolça il·lusió
prazan je osjećaj / buida és la sensació
nije za mene / que no és per a mi
tvoj put pokradenih snova / el teu camí de somnis manllevats
Slatka iluzija / Dolça il·lusió
prazan je osjećaj / buida és la sensació
nije za mene / que no és per a mi

Nije mu za mene / No és ella per a mi (8 cops)

(...)

Znam pravu stvar / Sé d'una cosa certa
sve dok snove... / Tot el que passa en els somnis...
Znam pravu stvar / Sé d'una cosa certa
sve dok snove ti ne ukrade / Tot el que passa en els somnis no se t'enduu

Per a més informació sobre aquest músic bosnià, podeu llegir el meu article en aquest bloc titulat "Adi Lukovac i la PSW (Post War Sound)"

Fazla vs Fazla

Bé, el que intenti estar al dia de la música que es fa a Bòsnia i Hercegovina, que tingui cura de possibles confussions... Sempre pot passar que el nom artístic de dos cantants coincideixi, i aixó pot portar a certes confusions.

I aquest ha estat el meu cas, que al final m'he acabat confiant que eren els mateixos els que en realitat eren dos cantants diferents. Els dos responen al mateix nom artístic, i són ambdós ben reconeguts en el seu país, Bòsnia i Hercegovina, encara que no estrelles de primer ordre, sí però ben coneguts. Un s'anomena Zlatan Fazlić, i l'altre Muhamed Fazlagić, però ambdós reben el nom artístic de Fazla. Ara, per fí, ja puc estar segur de que són dos, i no un, com durant els últims mesos vaig creure que en Zlatan havia rejovenit una mica, però ara ja sé que ha estat un malentés.

Tinc un disc d'en Fazla (osia, de Zlatan Fazlić), titulat "Made in BiH", amb una sèrie de balades molt boniques i melòdiques, una fins i tot cantada mig en bosnià i mig en italià, que vaig comprar per internet l'any 2005, i que és un dels que més sovint em poso a escoltar, doncs encara que canta en bosnià, recorda una mica la música dels cantants clàssics italians.

El disc va ser grabat entre el novembre del 2002 i el novembre del 2003, i el disc en concret que tinc entre la meva col·lecció de CD's està editat per la discogràfica sèrbia City Records, una de les grans discogràfiques de la regió (resumidament, es pot dir que els artistes de les antigues repúbliques ex-iugoslaves, especialment els de Bòsnia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro i Macedònia, compten amb totes les repúbliques ex-iugoslaves com a mercat discogràfic, i que les discogràfiques d'aquests països es reparteixen el pastís editant els discos per a les repúbliques que controlen, si no m'equivoco les dues grans són City Records, que publica per Sèrbia, i Croatia Records, que publica per a Croàcia. El mateix cantant publica el mateix disc amb dues discogràfiques diferents, depenent de si el disc es distribuirà en el mercat croat, en el mercat serbi o en el mercat bosni...)

I de cop i volta em trobo amb un videoclip al Youtube titulat "Zelena rijeka" ("Riu verd") on el cantant Fazla apareix més rejovenit, amb més cabell... Quin canvi, comparo amb el de la foto del disc, i no m'acabo d'empassar que siguin la mateixa persona... I encara que continúa amb la música melòdica, recoi, quin canvi, sembla que hagi canviat de registre i li hagi posat una mica més de marxeta a l'assumpte... Fins que avui, mirant els videos similars que surten al Youtube veig que el tal Fazla és el nom artístic de Muhamed Fazlagić, primer representant de la República de Bòsnia i Hercegovina en el Festival d'Eurovisió, l'any 1993, en plena guera civil, i amb la ciutat de Sarajevo passant el seu segon any consecutiu de setge.

Bé, dos cantants bosnians, dels que canten cançó melòdica, i que comparteixen nom artístic. I per cert, el primer Fazla, Zlatan Fazlić, també compartiex experiència eurovisiva, doncs va ser el compositor del tema que va representar a Bòsnia i Hercegovina l'any 1995.

Us posarè un tema de cadascun dels Fazles bosnians. Zlatan Fazlić-Fazla dedica l'últim tema del seu disc "Made in BiH" al cor de Sarajevo, al barri comercial, al barri turc, al barri antic de Baščaršija, titulat "Baščaršijska" o "Noia de la Baščaršija". Recordem que és un tema d'un àlbum publicat l'any 2004, però on es barregen imatges del barri turc de Sarajevo dels primers decenis del segle XX.

I ara el segon videoclip, del més jove Muhamed Fazlagić-Fazla, i el videoclip que vaig trobar aquest any passat, i que també m'agrada força. Es tracta del tema "Zelena Rijeka", i podreu veure durant el video els congosts per on passa el ferrocarril que seguiex el recorregut des de Sarajevo fins a Mostar... Segurament igual o més impresionant que el viatget per les Costes del Garraf amb els trens de la Renfe (si funcionen, es clar...). La cançó barreja la cançó melòdica italiana (de la que ja és un mestre l'altre Fazla) amb alguns tocs country i mexicans...

A fruir de la música...

El disc Música i cants sefardís d'Orient i Occident, al Top10 de la World Music Charts Europe

Aman Aman és un grup format a partir dels components del grup valencià L'Ham de Foc per tal de recollir la tradició musical sefardí de la conca mediterrània. Aquest és el concert de presentació del seu treball aquest passat estiu, abans del llençament del disc, a la Llotja de València.

La discogràfica madrilenya Galileo-MC va llençar al mercat aquest passat mes de desembre el primer disc de la formació Amán Amán, que es tracta bàsicament de la banda de música tradicioanl mediterrània liderada pels valencians Mara Aranda i Efrén López, i coneguda com a L'Ham de Foc. Aquest disc recull el treball de la formació Amán Amán per a la recuperació de la tradició musical sefardí, que conserva els seus últims vestigis especialment a les penínsules balcànica i anatòlica.

El disc, titulat "Música i cants sefardis d'Orient i Occident", ha entrat directament en la novena posició de la World Music Charts Europe d'aquest mes de març, en la seva entrada a la llista europea de músiques del món, confeccionada per periodistes musicals de diverses ràdios públiques relacionats amb aquest context musical.

És el primer cop que els valencians no canten els temes únicament en valencià, encara que el títol del disc sigui en català. Potser per això aquest disc el firmen amb el nom de la nova formació, Amán Amán, per a diferenciar aquest producte, recull personalitzat de la tradició musical sefardí de la diàspora sefardí a la conca mediterrània, de la resta de discs que els valencians L'Ham de Foc han tret al mercat amb anterioritat: "U" (Sonifolk, 1999), "Cançó de dona i home" (Sonifolk, 2002) i "Cor del Porc" (Galileo, 2005). Malgrat aixó, no es pot dir que hi hagi un gran trencament musical entre aquests tres primers discos, i aquest que acaba d'aparèixer sota la firma de la nova formació "Amán Amán".

Aquesta és la relació de peces sefardís que recullen els Aman Aman en "Música i cants sefardis d'Orient i Occident":

1 Sien drahmas al día
2 La galana y el mar / Ajuar de novia galana (contrafacte)
3 El rey Nimrod
4 Los guisados de la berenjena
5 Durme / Bana yücelerden seyreden dilber
6 La adúltera (yo en estando)
7 La hermana cautiva (de las altas mares)
8 Los caminos de Sirkeci
9 Las compras del rabino / Alçàcik duvar üstü
10 Ansi, ansi / Que buena que fue la hora
11 Scalerica de oro
12 Con mucha lesensia
13 Si verías a la rana
14 Las casas de la boda
15 ¿Por qué lloras blanca niña? / Kyria yefefia

Font: elSuplement

I com no podia faltar, hem buscat pel Youtube, i hem trobat un video de la seva actuació a la Llotja de València, l'estiu passat i abans de la publicació del disc, i a la que correspon la foto que encapçala l'article. En aquest cas, els Amán Amán canten "Si veriash a la rana" i "Las casas de la boda", dues de les peces sefardis compilades en el seu primer àlbum "Música i cants sefardís d'Orient i Occident". Sembla ser un video editat, on sobre les imatges del concert s'ha afegit el so de les peces tal i com sonen al disc (o sia, no és la veu del grup durant la seva actuació al concert, sinó extreta directament del disc). Video va...

Amb qui se les haurà de veure Andorra a la Semifinal d'Eurovisió (III)

Bé, continuem repassant les cançons amb les que els Anonymous i Andorra se les hauran de veure a la semifinal del Festival d'Eurovisió del proper dijous 10 de maig, a Helsinki.

Malta és d'aquells països que viuen intensament el Festival, i que han aportat temes que podriem dir que tenen un profund perfil eurovisiu, amb més o menys sort a Eurovisió. Malauradament, Fabrizio Faniello va quedar últim a la final del 2006, essent la cançó "eurovisiva" que m'agradava més. Aquest any Malta envia a una representant que per fi ha aconseguit el seu objectiu de representar l'arxipèlag mediterrani a Eurovisió, Olivia Lewis, amb un tema frapant i llatí (cantat en anglès), que crec que pot ser una de les millors interpretacions solistes de la nit. En contra té que Olivia no té un físic espatarrant, i esperem que la posada en escena no tingui res a veure amb la de la gala de "Misión Eurovisión" on va actuar, i que va ser bastant pobre. La cançó no es mereix una posada en escena sòbria i pobre (amb sòbria n'hi ha prou, si cal, però com a mínim canvieu el vestuari, sisplau). Aixó sí, el nostre amic Mikel Herzog va confondre la posada en escena amb la cantant i la cançó, i li van sortir uns "piropos" que més val que se'ls empassi. Aquí va Olivia Lewis amb el seu tema "Vertigo":

Des de Bielorússia ens arriba un jove cantant amb un físic imponent, comparable al de la seva contrincant moldava en versió femenina, i que com ella va ser dels primerencs en ésser escollits per representar el seu país a Eurovisió. Dmitry Koldun cantarà un tema pop, en anglès, amb una imponència vocal similar a la seva imponència física. "Work your magic" crec que, si no dona cap sorpresa, assolirà arribar a la final, i si aconsegueix aquesta fita, no dubteu que igualarà el resultat de Rùssia aquest 2006 amb Dima Bilan, que va quedar segon, només darrera dels finesos Lordi, i just davant de la meva preferida, la bosniana "Lejla". Video va...

Sèrbia torna sense Montenegro, desprès de que el 2006, els mesos previs al referèndum per la independència de la petita república montenegrina, el resultat del jurat que va escollir els representants de la ja extingida federació va ser no només qüestionat, sinò portat a la mateixa UER per la Televisió Pública de Sèrbia, doncs per segon any consecutiu els membres del jurat montenegrins no donaven ni un sol punt a la millor cançó sortida de la semifinal sèrbia. Aquest cop, però, tampoc els membres serbis del jurat van jugar net, però ho van fer prou com per donar algun puntet als que sortien amb millor pistonada de la semifinal montenegrina, els No Name, que anaven a repetir a Eurovisió gràcies als 12 recollits de tots els membres montenegrins del jurat, i algun puntet raquític d'algun membre díscol dels representants serbis (més o menys, com està ara la cosa sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en el Constitucional, repartit entre membres pro-PP i membres pro-PSOE, i que ara juguen a recusacions per guanyar aquelles dècimes que es necessiten per derrotar al contrari, en comptes de pensar en les decisions en referèndum del poble de Catalunya)... En fi, que el 2006 Sèrbia i Montenegro va haver de retirar-se d'Eurovisió (quan tenia plaça a la final!!!!, i ves per on, va facilitar que fos Croàcia qui actués directament a la final en el seu lloc) per les irregularitats breument explicades anteriorment, i aquest any tornen les dues televisions públiques, la sèrbia i la montenegrina, ja com a dues delegacions separades, i ambdues a la semifinal.

Si per Bielorrússia deiem que hi actuarà un noi ben plantat físicament i vocal, Sèrbia serà representada per una cantant encara menys agraciada físicament que la representant maltesa, però amb una veu més poderosa que la del bielorrus, que ja és dir... Marija Šerifovic serà la primera representant de Sèrbia com a república independent (o sigui, sola, sola, sola, sense cap altra república balcànica mancomunada). Això no vol dir que segurament serà la que més vots rebi dels veïns que fa quatre dies van decidir separar-se dels serbis, doncs una cosa és la política, i una altra és la música. Marija Šerifovic ens cantarà la balada "Molitva" ("Preg"), i penso que és ferma candidata a arribar a la final (no només per la pretenguda màfia balcànica, que sempre ajuda, aixó sí). Video va...

Videoclip Oficial de Salvem el món, la cançó que representarà a Andorra en el Festival d,Eurovisió 2007

Bé, ja està penjat en el youtube el videoclip que el grup andorrà Anonymous va enregistrar fa dos caps de setmanes i que aquesta setmana ha estat presentat per Andorra Televisió. Així doncs, a gaudir de "Salvem el món", la cançó que representarà el Principat d'Andorra a la semifinal del dijous 10 de maig a Helsinki del Festival d'Eurovisió. Andorra participarà en la vintiunena posició d'un total de vint-i-vuit participants.

Video va...

Amb qui se les haurà de veure Andorra a la Semifinal d'Eurovisió (II)

Continuem repassant els països que actuaran a la semifinal del 10 de maig al Festival d'Eurovisió 2007 a Helsinki, i amb els que haurà de competir Andorra per aconseguir una de les deu places per arribar a la final, per a les quals hi haurà 28 països candidats.

Aquest any, Eslovènia continua aportant una cançó diferent a la que acostumen a portar altres països, però mentre les dues últimes cançons amb les que va participar eren dues cançons pop cantades per un intèrpret masculí, i de força qualitat, però que no obstant no li servia per assolir una de les deu places a la final (amb el mateix problema que té Andorra per assolir arribar a la final des que s'ha instaurat la semifinal prèvia), aquest cop ha cercat un tema dels que anomenen "més eurovisiu", però amb una intèrpret femenina que prové del Bell Canto, Alenka Gotar, amb el tema "Cvet z juga" ("Flor del sud").

Aquest any que Romania no ens aportarà la contundència de la música electrònica dels últims anys (o si ho fa, ho farà d'una forma molt suigèneris), altres països li prenen el relleu, encara que no arriben a la contundència de les dues últimes representacions romaneses a Eurovisió. És el cas de Suïssa, que aquest any aposta per DJ Bobo, i el tema "Vampires are alive", que no sabem si preten ser una barreja d'estètica Lordi i música electrònica. Sembla una aposta més aviat comeercial, com l'any passat va ser el del llençament de la cançó "Je t'adore" de la Kate Ryan per part de Bèlgica ... Aqui va el video...

Un altre país que aquest any aposta per la música destinada al mercat dels pubs musicals és la de Xipre, amb una de les seves cantants insignia, Evridiki, i amb un producte musical més professional que el suis. I ves per on, no cantaran en grec, però tampoc ho faran en anglès... Es passen al francès, amb la cançó "Comme ci Comme ca", que sembla destinada a seguir millor els passos del "Jo t'adore" aquest proper estiu...

I per últim, els que volen esborrar el malgust del pas d'Arsenium per Eurovisió l'any passat són els moldaus. Moldàvia portarà una altra bellesa femenina, amb un tema no tan discotequer com el de Evridiki, però igualment vàlid per a que es pugui escoltar durant les nits d'estiu, especialment si en fan un bon remix... Es tracta d'una peça rock cantada per Natalia Barbu, en anglès, i titulada "Fight". A veure com li va per Helsinki, però de bon veure si que ho està, la Natalia...

La Troba Kung-Fu s'enfila a la llista europea de la World Music Charts Europe!

Acabo de mirar-me la World Music Charts Europe. Almasäla ja no hi és aquest mes de març, però en la seva primera aparició a la llista, els catalans La Troba Kung-fú es fan amb al posición 18 de la llista amb el seu disc "Clavell Morenet", on es pot escoltar la seva rumba catalana en cançons com "Calor Calor", que per cert, es pot escoltar en aquest enllaç, donat per la mateixa llista, o "La cançó del lladre". Encara que no tot és rumba. En "Clavell Morenet" també podrem trobar un altre ritme, el dub, en un tema titulat "Volant".

Per cert, La Troba Kung-Fú anuncia a la seva web que cada 20 dies donaran a conèixer un nou videoclip de les seves cançons. En l'apartat de Capítols de Vídeo, anirant apareixent fins a 12 videoclips, més dos videos extres, dels que ja estan disponibles els de "Calor calor" (des del 5 de febrer) i "Volant" (des del 25 de febrer). D'aquest últim tema afegim aquí el videoclip corresponent:

Almasäla, Paloma Povedano lidera el seu propi grup de fusió flamenc

Almasäla és el nom del nou grup que lidera Paloma Povedano (antiga veu del grup de fusió Ojos de Brujo). Acaba de treure al mercat el seu primer disc, "Eolh", i sembla que ja és tot un èxit a nivell europeu. No s'allunya del flamenc com a base musical, encara que incorpora altres bases musicals a les seves composicions.

A la seva plana web al Myspace es pot disfrutar de diversos temes (que ara mateix no puc visualitzar, ja sabeu, quan el Myspace va carregat sembla que no es mostren les diverses peces musicals que es poden escoltar en el player del perfil de l'artista). Els primers concerts de presentació del seu primer disc, "Eolh", la van portar primer a Madrid (el 23 de gener, a la sala Galileo), i després un intens tur de tres dies a tres de les quatre capitals catalanes (el 25 de gener a BCN, el 26 a l'Scumm Bar de Tarragona, i el 27 a la Mirona de Girona).

Aquest dissabte 10 de març, si s'han acomplert els pronòstics, ja ha actuat a França, més concretament a la sala Ninkasi de Lió. I sembla que s'ha fet un lloc en les llistes d'èxit de músiques del món, situant-se en la posició 12 de la World Music Charts Europe, on 64 periodistes musicals de les ràdies públiques europees classifiquen les diverses propostes de músiques del món que s'ementen també a les corresponents ràdios. Aíxí, Almasäla ja s'ha situat en els top 10 de diverses de les ràdios que confeccionen aquesta llista ( número 1 a Turquia, número 2 a la República Txeca, numero 5 a Alemanya i Rússia, número 7 a Polònia, número 8 a Eslovènia i número 9 a Grècia).

Us afegeixo el vídeo de la peça "Caminando por la calle..." on Paloma Povedano fuig del flamenc com a base musical d'aquesta cançó, encara que no defuig del flamenc per a donar un color especial al que podriem anomenar un tema pop, un pèl diferent a d'altres temes que es poden escoltar de Almasäla al seu perfil de Myspace. La veritat és que aquest tema ("Caminando por la calle") em recorda els temes que tocava el grup Pastora...

Per cert, tant la plana del Myspace, com el video , han estat penjats a la xarxa per l'empresa de contractació que porta la formació de Paloma Povedano, la francesa De Remusat Management.

Almasäla va entrar directament a la posició 12 del WMCE amb el seu disc "Eolh" a la llista del mes de novembre del 2006, i va repetir el desembre del mateix any, però al gener del 2007 ja va saltar de la llista.

Des de Manresa, dues bandes punteres de la música en català treuen nous àlbums al mercat.

Aquest 28 de febrer Gossos ha renovat en continguts i disseny la seva plana web, on es poden escoltar diversos dels temes que formen part del nou disc que ha sortit al mercat aquest dilluns 5 de març, "Oxigen".

Dues de les bandes més importants dins de l'àmbit de la música en català actual, provinents ambdues de Manresa, acaben de treure en poques setmanes un parell de discs nous. Es tracta, per un costat, un pop-rock diferent a l'habitual dels grups més coneguts catalans, el pop-rock de la formació Dept., que ha tret al mercat el seu quart àlbum, "Equilibri", i per una banda, una de les formacions més conegudes del pop-rock català, continuadora de la primera fornada on va esclatar aquest gènere amb formacions com Els Pets, Sopa de Cabra o Sau. Són Gossos, i acaben de treure aquesta setmana al mercat el seu nou disc, "Oxigen". I amb aquest ja van nou àlbums dels de la capital de Bages.

Aquest dilluns 26 de febrer s'ha posat a la venda el quart àlbum de la formació manresana Dept., que ha estat publicat sota el segell de la discogràfica Música Global. La presentació d'"Equilibri" es farà a l'Auditori de Barcelona el 13 d'abril, i a finals de març començarà la gira de presentació d'aquest quart treball dels manresans.

Ja s'està preparant el videoclip del primer senzill del nou disc, i s'ha triat per a aquest videoclip la cançó "Més senzill". En l'extensió d'aquest article trobareu la nota de premsa que n'ha fet Música Global sobre la posada a la venda d'aquest quart àlbum dels Dept., on es fa un breu repàs de l'evolució de la formació des que van publicar el seu primer àlbum, "Estació Zero", l'any 2001.

Més informació a elSuplement.com:

Surt a la venda "Oxigen", el nou cd de Gossos!

Nou disc dels Dept. : "Equilibri"

I encara que siguin d'àlbums interiors, aquí van un parell de videos d'aquest parell de bandes manresanes. De Gossos presentem el video del seu tema estrella del seu àlbum anterior, "Vuit". Es tracta del tema "No és nou", un tema rescatat de la primera preselecció andorrana a Eurovisió, que es va quedar a les portes de ser la primera cançó a ser cantada en català en el Festival d'Eurovisió, on en Jofre Bardají va poder situar el conegut "Jugarem a estimar-nos". D'aquest tema també hi ha una versió en que Gossos canta "No és nou" acompanyats de la veu de la Beth, una altra eurovisiva, encara que ella defugi d'estudi aquest fet...

I ara, dels Dept., el tema "Vols", que encapçala també el seu disc anterior, "Visions", un tema que entronca la música en català amb un pop-rock més internacional que el que fins aleshores regia les llistes de vendes catalanes.

Bona nit, nois i noies, lectores i lectors (que demà toca treballar, i com sempre em vaig a dormir més tard del que toca, quan m'enredo amb l'ordinador)!!!!

Serenalla.com, nou magazine virtual per al jovent

Premsa del Pirineu, S.L és l'empresa sota la bandera de la qual treballa l'equip de www.serenalla.com

Al Principat d'Andorra ha aparegut un nou magazine digital, amb el nom de serenalla.com. Es tracta d'una revista digital adreçada al jovent del Principat, i també al jovent de les comarques veïnes. Amb un equip multidisciplinar, serenalla.com ofereix articles sobre diversos àmbits que interessen al jovent, com són l'oci, la música, les noves tecnologies, el motor o la literatura.

Com a tota publicació que vulgui marcar empremta, serenalla.com també té la seva editorial, i el títol de la primera editorial publicada és prou explícit: "Diuen que ser jove és difícil", un article on es posa ènfasi en la problemàtica d'un jovent amb sous baixos, manca de possibilitats d'accés a la vivenda, i fins i tot a l'oci, en un país, Andorra, que fins fa poc es venia amb la imatge del país on tot era més barat.

Així, cada secció de serenalla.com consta d'un article dedicat a la temàtica corresponent. En l'apartat de noves tecnologies, que porta Pere Sanmartí, es tracten les cinc innovacions tecnològiques que canviaran les nostres vides durant els propers cinc anys. També de Pere Sanmartí és l'article dedicat al món de la informàtica, en aquest cas sobre el Windows Vista.

Laia Saltó ens convida a un petit viatge a Escòcia en el seu article de l'apartat de viatges, mentre en Joan Colominas ens convida en la secció d'oci nocturn a passar una estona per la trattoria/cocteleria El Molí d'Arinsal. Noèlia Sánchez ens ofereix un artícle més banal sobre els somnis en la seva secció d'entreteniment, i Arnau Colominas ens presenta el llibre "Blau de Prússia", escrit per Albert Villaró. El component del grup de punk,hardcore i rock andorrà Mordigans, Santi Casas, aprofita el fet que per primer cop una banda de rock andorrana repressenti el Principat al Festival d'Eurovisió per fer una ràpida repassada sobre l'escena musical andorrana, en concret pel que fa als grups i bandes de pop-rock.

Lambert Parera repassa en el seu article de la secció de moda i tendències la III Passarel·la Barcelona, celebrada durant el mes de gener passat. Jofre Yuste ens explica la pròxima generació de videoconsoles en la secció de videojocs, i Òscar Riera dòna alguns consells als joves que vulguin comprar-se el seu primer vehicle, i les despeses que hauran de tenir en compte per al seu manteniment bàsic.

Per últim, en la secció d'esports, en Jordi Mas ens ofereix la única entrevista d'aquesta primera edició de serenalla.com, i es tracta de l'entrevista al guanyador en la categoria de motos del Rally Dakar d'aquest any, el francès resident a Andorra Cyril Despres.

Font: elSuplement.com