Il mio nome è mai più

28 Mar 2007

Era l'estiu del 1999. Faltaven uns quants anys per a que en Bush Jr. decidís envair l'Iraq fent servir la política de les mentides per a intentar involucar-nos a tots en la seva batalla personal i innexplicable, feia un dels meus viatges de retorn-peregrinació al centre de refugiats bosnians d'Ajdovščina (en aquells temps ja tancat, donc la política del govern eslovè va ser, a l'acabar la guerra de Bòsnia, anar tancant els centres de refugiats bosnians del territori, gràcies a refugiats que tornaven o eren obligats a tornar a Bòsnia -una Bòsnia dividida en ents que no permetien als refugiats tornar a casa seva, doncs eren territoris en custòdia de la Republika Srpska, guanyats a base de sang i morts-, o aconseguien ser acollits per països com Canadà o Austràlia, o assolien establir-se a Eslovènia -no sense dificultats, doncs no tenien una situació regulartizada, amb tots els seus drets reconeguts, especialment la gent més gran, que no podia entrar al mercat laboral ja no només per papers, sinó per edat o salut-. Els que no van tenir cap d'aquestes sortides, van haber d'abandonar el Centre de Refugiats d'Ajdovščina i van ser agrupats amb altres refugiats al Centre de Refugiats de Postojna, a poc més de 20 quilòmetres de distància, però amb un canvi de clima impressionant, doncs es passa del clima mediterrani suau i les vinyes de la Vall de Vipava al clima centreeuropeu de Postojna, on la neu pot arribar a fer més de mig metre quan hi neva fort).

A la tornada vaig passar per Milà, on tenia uns amics (a la vila de Varedo, la Lucilla Parisi i el noi bosnià Jaško Halilović). A una casa de discos a la Plaça del Duomo milanesa (si no m'equivoco era una botiga de la casa Virgin's Megastore) vaig aprofitar per comprar alguns discs italians.

Un dels CD's que vaig comprar va ser un single d'un trio de cantants italians ben famosos al seu país, Ligabue, Jovanotti i Pelù. El single té dues versions de la mateixa cançó, una en que els tres cantants, que es fan dir com a trio, en aquest CD, amb el nom artístic de LigaJovaPelù hi posen la seva veu, i la versió instrumental de la mateixa cançó. El títol de la cançó és ben suggerent: "Il mio nome è mai più" ("El meu nom és mai més"), i la finalitat del sigle era recaptar fons per a diversos programes de l'associació Emergency, de suport a civils víctimes de guerres. L'any 99, els programes amb els que treballava Emergency es repartien entre països com Afganistan, Cambotja, les repúbliques ex-Iugoslaves i Sierra Leona.

El mapa central del llibret del CD encara era més explícit: un terç dels estats del globus terraqui eren països en situació de guerra, o bé tenien importants extensions del seu territori minat, o bé ambdues coses...

El perquè d'escriure aquest article ha estat perquè navegant una miqueta pel Youtube, m'he ensopegat amb un muntatge, fet a Catalunya, pel que sembla, amb una versió del "Il mio nome è mai più" cantada per Ligabue, que acaba amb unes notes del tema instrumental "Teresa" per Pascal Comelade (que es correspon amb el tema "Teresa" que va fer famós n'Ovidi Montllor).

Us deixo amb el videomuntatge, i que el fruiu, juntament amb la lletra de la cançó:

Il Mio Nome È Mai Più
Io non lo so chi c'ha ragione e chi no
se è una questione di etnia, di economia,
oppure solo pazzia: difficile saperlo.
Quello che so è che non è fantasia
e che nessuno c'ha ragione e così sia,
e pochi mesi ad un giro di boa
per voi così moderno
C'era una volta la mia vita
c'era una volta la mia casa
c'era una volta e voglio che sia ancora.
E voglio il nome di chi si impegna
a fare i conti con la propria vergogna.
Dormite pure voi che avete ancora sogni, sogni,

Il mio nome è mai più, mai più, mai più....

Eccomi qua, seguivo gli ordini che ricevevo
c'è stato un tempo in cui io credevo
che arruolandomi in aviazione
avrei girato il mondo
e fatto bene alla mia gente
(e) fatto qualcosa di importante.
In fondo a me, a me piaceva volare...

C'era una volta un aeroplano
un militare americano
c'era una volta il gioco di un bambino.
E voglio i nomi di chi ha mentito
di chi ha parlato di una guerra giusta
io non le lancio più le vostre sante bombe,
bombe, bombe, bombe, BOMBE!

Il mio nome è mai più, mai più, mai più...

Io dico si dico si può
sapere convivere è dura già, lo so.
Ma per questo il compromesso
è la strada del mio crescere.
E dico si al dialogo
perchè la pace è l'unica vittoria
l'unico gesto in ogni senso
che dà un peso al nostro vivere,
vivere, vivere.
Io dico si dico si può
cercare pace è l'unica vittoria
l'unico gesto in ogni senso
che darà forza al nostro vivere.

Il mio nome è mai più, mai più, mai più...

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (7) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg