Dilluns, Març 19, 2007
El disc Música i cants sefardís d'Orient i Occident, al Top10 de la World Music Charts Europe
19 Mar 2007
Aman Aman és un grup format a partir dels components del grup valencià L'Ham de Foc per tal de recollir la tradició musical sefardí de la conca mediterrània. Aquest és el concert de presentació del seu treball aquest passat estiu, abans del llençament del disc, a la Llotja de València.
La discogràfica madrilenya Galileo-MC va llençar al mercat aquest passat mes de desembre el primer disc de la formació Amán Amán, que es tracta bàsicament de la banda de música tradicioanl mediterrània liderada pels valencians Mara Aranda i Efrén López, i coneguda com a L'Ham de Foc. Aquest disc recull el treball de la formació Amán Amán per a la recuperació de la tradició musical sefardí, que conserva els seus últims vestigis especialment a les penínsules balcànica i anatòlica.
El disc, titulat "Música i cants sefardis d'Orient i Occident", ha entrat directament en la novena posició de la World Music Charts Europe d'aquest mes de març, en la seva entrada a la llista europea de músiques del món, confeccionada per periodistes musicals de diverses ràdios públiques relacionats amb aquest context musical.
És el primer cop que els valencians no canten els temes únicament en valencià, encara que el títol del disc sigui en català. Potser per això aquest disc el firmen amb el nom de la nova formació, Amán Amán, per a diferenciar aquest producte, recull personalitzat de la tradició musical sefardí de la diàspora sefardí a la conca mediterrània, de la resta de discs que els valencians L'Ham de Foc han tret al mercat amb anterioritat: "U" (Sonifolk, 1999), "Cançó de dona i home" (Sonifolk, 2002) i "Cor del Porc" (Galileo, 2005). Malgrat aixó, no es pot dir que hi hagi un gran trencament musical entre aquests tres primers discos, i aquest que acaba d'aparèixer sota la firma de la nova formació "Amán Amán".
Aquesta és la relació de peces sefardís que recullen els Aman Aman en "Música i cants sefardis d'Orient i Occident":
1 Sien drahmas al día
2 La galana y el mar / Ajuar de novia galana (contrafacte)
3 El rey Nimrod
4 Los guisados de la berenjena
5 Durme / Bana yücelerden seyreden dilber
6 La adúltera (yo en estando)
7 La hermana cautiva (de las altas mares)
8 Los caminos de Sirkeci
9 Las compras del rabino / Alçàcik duvar üstü
10 Ansi, ansi / Que buena que fue la hora
11 Scalerica de oro
12 Con mucha lesensia
13 Si verías a la rana
14 Las casas de la boda
15 ¿Por qué lloras blanca niña? / Kyria yefefia
Font: elSuplement
I com no podia faltar, hem buscat pel Youtube, i hem trobat un video de la seva actuació a la Llotja de València, l'estiu passat i abans de la publicació del disc, i a la que correspon la foto que encapçala l'article. En aquest cas, els Amán Amán canten "Si veriash a la rana" i "Las casas de la boda", dues de les peces sefardis compilades en el seu primer àlbum "Música i cants sefardís d'Orient i Occident". Sembla ser un video editat, on sobre les imatges del concert s'ha afegit el so de les peces tal i com sonen al disc (o sia, no és la veu del grup durant la seva actuació al concert, sinó extreta directament del disc). Video va...
Molt interessant aquest grup, m’agrada’t !!!
=;)
Hola!!!!
Hola, Jaka!!!!
Per això està la música, per poder-la disfrutar!!!!
Reconec que és un tipus de música gens comercial (per alguna cosa és música folk, i encara més, encara que sigui reinterpretativa la música que fan els de l'Ham de foc - en aquest cas com Amán Amán- és d'agrair aquesta decisió de recollir i rescatar peces sefardies que provenen d'una tradició de més de cinc segles, per no dir de molts més segles, doncs recull la tradició dels sefardis que van ser expulsats de la Península Ibèrica l'any 1492, i que van conformar part de la nostra cultura ja fa tans segles, i que han conservat aquesta foto de detalls que el pas de la història ja ha esborrat en el nostre propi país, i que la mundialització i els nous mitjans de comunicació i formes d'esbarjo estan a punt també d'esborrar d'aquelles petites comunitats que encara es conserven especialment a la Mediterrània Oriental, encara que també es veu que en el Marroc.
Per cert, no sé si encara existirà, però a Sarajevo existia un grup fa deu anys que recollia la tradició musical sefardí de Sarajevo. El grup es deia "Sonidos Bárbaros", i en vaig veure un documental a la televisió bosniana durant la setmana de l'agost del 1997 que vaig passar a la capital bosniana. No sonaven tan bé com els de l'Ham de Foc, però s'ha de reconèixer que és un material que no es pot perdre... I saps que el llibre més important de Sarajevo, la ciutat multireligiosa, on es creuen musulmans, catòlics i ortodoxos, a més de poquets sefardies (la majoria van ser exterminats durant la II Guerra Mundial) és la Haggada, un manuscrit provinent de les nostres terres i que ara és el tresor més preuat de Sarajevo. Es veu que els jueus que van ser expulsats de casa nostra van fer arribar la Haggada a Sarajevo, i sempre la ciutat de Sarajevo ha intentat salvar el llibre de tots els intents d'acabar amb ell (per part dels nazis, durant la guerra dels Balcans, on es va cremar deliberadament per part dels setjadors i francotiradors serbis de les munyanyes la Biblioteca de Sarajevo, cremant-se milers d'incunables, cremant el símbol de la cultura bosniana...)...
Quin dia donarà aquest Estat Espanyol el valor que té la cultura sefardí, i farà tot el possible per recuperar-la, o com a mínim, conservar tot el seu llegat?
Cuida't
Valentí.
