Bloc del Catarrà

Un altre cop em dius mentides

Avui he sabut que dos companys que han entrat poc després que jo a la feina on estic ara el client ara no els vol, a causa de desajustos en la planificació de la feina. Diuen que ara no fan falta. Tots dos han deixat una empresa per que se'ls presentava una oportunitat laboral que creien bona... I ara, per mala planificació, passen la patata calenta a les empreses de serveis que els han contractat per treballar a casa d'un client que els va sol·licitar fa tres mesos i que ara no els necessita... Jo només he entrat dos mesos abans que ells, i també a través d'una empresa de serveis, i també deixant una feina que tenia els seus peròs, però que a nivell de persones, com a mínim (i cosa que avui és molt important) estava bé... Serè el següent a anar al carrer?

Aquesta pregunta em rondava fa anys pel cap, treballant en una altra empresa. Veies com cada setmana o cada dos, arribava el divendres i despatxaven a un, dos o quatre... i així setmana darrera setmana... Després de gairebé dos anys de veure com desenes de persones eren despatxades, va arribar el meu torn. Tres anys en una empresa, treballant, donant tot el que pots de tu, essent responsable de la teva feina, i al carrer...

... I saps que abans de tu han despatxat a d'altres, i saps que darrera teu despatxaran a altres... I saps que als que han despatxat abans, en comptes de posar-los en altres projectes nous que apareixen o apareixeran, els envien al carrer, i desprès tornen a contractar a gent nova (surten més barats? No s'haurà de tenir en compte massa anys d'antiguitat per a les indemnitzacions per comiats improcedents?) I saps que també a tu, un cop despatxat, et substituirà un altre, que cobrarà menys que el que tu cobraves...

... I ara, en aquest client, quatre anys després, tornen a aparèixer les mateixes sensacions... Fas la teva feina el millor que pots, però ets un número més número que d'altres, per que d'altres decideixen per tu i ells es quedaran allà, i tu ets no res, per molt bona feina que facis o intentis fer (doncs tampoc et donen ara ja tantes oportunitats per demostrar la teva valua), i com ets un servei extern, i ells són interns i tenen les seves seccions sindicals per a defendre's, si passa alguna cosa, ells podran anar a judici i lluitar pel que és seu, tu ets d'una puta empresa de serveis, i t'aniràs al carrer com un clinnex...

Aquest cop no em prendran el pel, i quan em despatxin no serà per haver treballat nou i deu hores diàries perque, si es volia entregar alguna cosa en el plaç d'entrega, toca fer hores, i no cal que te les demanin, ets responsable, fas les teves hores de més, i acabes com un clinnex. Ara faig les meves vuit hores, no em despatxaran per treballar-ne deu...

I ara el video que pot ajudar a descriure una mica els sentiments que em passen avui pel cap. Tots som un clinnex en la vida, un dia neixem i un altre morim, els que som tractats com números a la feina, i els que ens tracten com números a la feina... Tots acabem un dia o altre de braços creuats dins un taüt.

Malauradament, un dels que ja ho ha fet és el músic i compositor bosnià Adi Lukovac. Nascut el 1970, va morir el juny del 2006 en accident de cotxe. I el video d'avui és d'una peça seva, titulada "Blue", on per ironies de la vida, el fil del video és el que es veu a través del vidre del parabrisa d'un cotxe, amb llum, de nit, amb sol, sota la pluja, al carrer, a la carretera, en un pàrquing,... Un video impactant, per a una peça musical dins de l'estil de música electrònica que composava n'Adi Lukovac. Aquí va el video, i la lletra i la traducció de la cançó:

Adi Lukovac i Ornamenti

BLUE

Odnekud te znam / Et conec d'algun lloc
slatka iluzija / dolça il·lusió
opet mi pričaš laž / un altre cop em dius mentides
opet mi pričaš laž / un altre cop em dius mentides

Tvoj put odnekuda znam / D'algun lloc conec el teu camí
slatka iluzija / dolça il·lusió
prazan je osjećaj / buida és la sensació
nije za mene / que no és per a mi
tvoj put pokradenih snova / el teu camí de somnis manllevats
Slatka iluzija / Dolça il·lusió
prazan je osjećaj / buida és la sensació
nije za mene / que no és per a mi

Nije mu za mene / No és ella per a mi (8 cops)

(...)

Znam pravu stvar / Sé d'una cosa certa
sve dok snove... / Tot el que passa en els somnis...
Znam pravu stvar / Sé d'una cosa certa
sve dok snove ti ne ukrade / Tot el que passa en els somnis no se t'enduu

Per a més informació sobre aquest músic bosnià, podeu llegir el meu article en aquest bloc titulat "Adi Lukovac i la PSW (Post War Sound)"