Manel Martínez

Mas d’en Carles – Rojals (Montblanc)

Posted by manelmar on 14 Abril, 2014 12:08

El nom del mas d’en Carles és conegut internacionalment per aquelles persones interessades en l’art rupestre, ja que allà mateix es poden contemplar algunes pintures: 16 figures d'estil esquemàtic. Aquestes pintures ja eren conegudes pels habitants de la zona, que en comunicaren l'existència a S. Vilaseca i a J. Iglesias, i els acompanyaren per primera vegada l’any 1927.

El mas d’en Carles està situat en la vessant oriental del barranc del Pirro. Es tracta d’un mas balmat que aprofitava una visera de la roca d’una gran cinglera.Encara que avui sembli impossible pensar que aquest indret fos habitat, hi ha testimonis documentals que certifiquen que era habitat. La darrera família documentada en aquest mas la trobem inscrita al llibre de compliments pasquals de la parròquia de Sant Salvador de Rojals de l’any 1820, es tracta de Joan Solé Gavarró i la seva muller Tecla Nogués amb quatre filles. En un llibre de testaments de la mateixa parròquia trobem el testament d’en Joan Solé del mas d’en Carles realitzat l’any 1826.

Per accedir al mas d’en Carles hem d’anar per l’antic camí de Rojals a la Bartra. Abans d’arribar a una pista forestal, veurem unes fites a mà esquerra que ens portaren per un sender fins al mas. Darrerament la vegetació de la zona ha estat aclarida i el sender senyalitzat amb fites de petits muntets de pedres que faciliten arribar-hi.

Afegeix un comentari

Comparteix:

Feixes d’antics conreus abandonades

Posted by manelmar on 03 Abril, 2014 11:01

Els vessants de les muntanyes que envolten Montblanc (serres de Miramar, Carbonaria i muntanyes de Prades) estan plens de testimonis d’antics conreus (bàsicament vinya), que els colonitzaren durant el darrer quart del segle XIX, quan el preu del vi era molt elevat i plantar vinya força rentable.Amb l’arribada de la plaga de la fil·loxera (a Montblanc està document que arribà l’any 1893) els ceps es moriren i en aquestes feixes, plantades de vinya, en indrets amb forts pendents i difícil accés, ja no s’hi replantà amb els nous ceps americans. De fet en moltes zones ja no s’hi tornà a plantar mai més cap tipus de conreu.Aquells marges de pedra seca aixecats per abancalar el terreny i obtenir petites feixes de conreu allà es quedaren, tant sols acompanyats per alguna barraca de pedra seca construïda com a aixopluc del pagès.Amb els anys el bosc anar ressorgint i ara, aquelles feixes formen part d’un bosc de pi blanc.Com a exemple d’aquests testimonis serveix fer una caminada per l’inici del camí de les Aigües, fins arribar al Racó de l’Hospital, a l’anomenada Coma de l’Alandó, per damunt de la Serreta de Sant Josep.