EL MOLÍ I EL MAS DE LLORAC - Montblanc

Posted by manelmar on 27 Febrer, 2013 11:56

A la partida de Llorac en terres de l’antic terme de Lilla i a la vora del riu Francolí hi trobem el molí i el mas (també molí) de Llorac. Les dues edificacions són  molt properes i es presten a confusió alhora de determinar quina és cadascuna.

Al padró municipal de Montblanc de 1889 apareixen famílies inscrites als dos hàbitats, especificant clarament, un com a mas i l’altre com a molí.

 molí de Llorac  

Es tracta d’un molí fariner i draper que ja es troba documentat al segle XII.La seva maquinària funcionava gràcies a una sínia vertical, encara es pot observar la caiguda de l’aigua que feia girar la sínia. Es nodria del riu Francolí mitjançant una peixera i una sèquia.

Al padró municipal de Montblanc de 1889 hi ha inscrita una família en aquest molí, fet que verifica que després dels forts aiguats de Santa Tecla de 1874, el molí encara continuava actiu. Si bé després d’aquest padró ja no es torna a trobar cap família vivint de forma permanent al molí.

mas de Llorach

El mas, que també és anomenat alguns cops com a molí, de fet hi ha documents que demostren que fou molí fariner, és l’edificació més propera a la carretera C-14. El seu estat de conservació és molt dolent, pràcticament ruïnós. Destaquen les seves arcades apuntades que encara es mantenen en peu. També es poden apreciar alguns cups de vi.


La numeració dels masos

Posted by manelmar on 20 Febrer, 2013 13:50

Us heu fixat que en alguns masos o molins hi ha una rajola de ceràmica o terra cuita amb el numero del mas.

Mas d'en Llord (Espluga de Francolí)

Mas dels Torrents (Vimbodí i Poblet)

El masos doncs també entraren en l’organització territorial de pobles i entitats de població que comptà amb unes directrius, aprovades per Reial Ordre de 24 de febrer de 1860, i que comportà que tots estiguessin estructurats en places i carrers amb el seu corresponent nom, on tots els edificis (habitats o no) havien d’estar enumerats. Respecte a les entitats o masies disseminades, es determinà que es formés una numeració separada per a tots els edificis, seguint el criteri de dividir el terme municipal en quatre “quartels” o quadrants, mitjançant les línies dels quatre punts cardinals, prenen com a referència l’edifici de l’ajuntament del municipi.Per això també trobem en les façanes d’alguns masos rajoles amb el nom del “cuartel”.

 

Hi ha municipis, com és el cas concret de Solivella, que fins hi tot casetes de tros o pallisses tenen la seva rajola cuita amb el número i el nom del punt cardinal que els hi correspon.

Mas de Ponet (Montblanc)

Rajola del mas Nou (Prenafeta - Montblanc)


MAS DE COGUL – Vallverd (Sarral)

Posted by manelmar on 15 Febrer, 2013 09:48

Important mas de l’antic terme de Vallverd, agregat a Montbrió l’any 1880 i més tard a Sarral . El mas el trobem al costat dret de la carretera que baixa fins al nucli de Vallverd. Pel davant mateix del mas hi passa l’antic camí de Vallverd a Rocafort de Queralt i Conesa.Es tracta d’un mas de grans dimensions, constituït per diverses edificacions, entre les que destaca el mas pròpiament dit i una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. L'edifici principal correspon al mas. Conserva la major part de les seva estructura arquitectònica original. A la façana principal trobem una portalada d'arc de mig punt i quatre balconades. Davant de la façana principal del mas s'alça la capella amb un senzill campanar “d'espadanya”.


Ermita de Santa Anna – Prenafeta (Montblanc)

Posted by manelmar on 06 Febrer, 2013 09:05

L'Ermita de Santa Anna de Montornès és una església gòtica del segle XIV, també fou un antic monestir agustinià.Trobem l’ermita dins de l’antic terme de Prenafeta, al municipi de Montblanc, i molt propera dels grans masos de la Sabatera i d’en Gassol.

La primera pedra de la construcció fou posada el 1373 pel Rei Pere III i l'Arquebisbe de Tarragona Pere de Clasquerí, però la fase final de les obres va ser duta a terme pels monjos de l'Orde de Sant Agustí, que s'instal·larien al conjunt.

 

 

Aquesta ermita patí l’abandonament, com moltes altres ermites, i ha estat recentment quan s’ha dut una restauració.Les dependencies annexes de l’ermita, que deurien ser les mateixes de l’antic monestir, van ser habitades per una família que feien la funció d’ermitans. El padró municipal de Montblanc de 1939 és el darrer en que hi trobem empadronada una família.


El paisatge de la Conca de Barberà

Posted by manelmar on 01 Febrer, 2013 12:20

Ja fa uns anys enrere vaig participar, conjuntament amb l’amic Christian Pomares, en l’elaboració del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, concretament varem redactar les Unitats de Paisatge: Conca de Poblet, Muntanyes de Prades i Garrigues Baixes.Ara s’ha publicat el treball en paper i també hi ha un versió en PDF que podeu veure en el següent enllaç:

 (Segueix)


Manel Martínez

manelmar

Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.

Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.


Recentment

Arxius

Subscripció