EL MOLÍ I EL MAS DE LLORAC - Montblanc
Al padró municipal de Montblanc de 1889 apareixen famílies inscrites als dos hàbitats, especificant clarament, un com a mas i l’altre com a molí.
Al padró municipal de Montblanc de 1889 hi ha inscrita una família en aquest molí, fet que verifica que després dels forts aiguats de Santa Tecla de 1874, el molí encara continuava actiu. Si bé després d’aquest padró ja no es torna a trobar cap família vivint de forma permanent al molí.
mas de Llorach
El mas, que també és anomenat alguns cops com a molí, de fet hi ha documents que demostren que fou molí fariner, és l’edificació més propera a la carretera C-14.La numeració dels masos
Us heu fixat que en alguns masos o molins hi ha una rajola de ceràmica o terra cuita amb el numero del mas.
Mas d'en Llord (Espluga de Francolí)
Mas dels Torrents (Vimbodí i Poblet)
El masos doncs també entraren en l’organització territorial de pobles i entitats de població que comptà amb unes directrius, aprovades per Reial Ordre de 24 de febrer de 1860, i que comportà que tots estiguessin estructurats en places i carrers amb el seu corresponent nom, on tots els edificis (habitats o no) havien d’estar enumerats.
Hi ha municipis, com és el cas concret de Solivella, que fins hi tot casetes de tros o pallisses tenen la seva rajola cuita amb el número i el nom del punt cardinal que els hi correspon.
Mas de Ponet (Montblanc)
Rajola del mas Nou (Prenafeta - Montblanc)
MAS DE COGUL – Vallverd (Sarral)
Ermita de Santa Anna – Prenafeta (Montblanc)
La primera pedra de la construcció fou posada el 1373 pel Rei Pere III i l'Arquebisbe de Tarragona Pere de Clasquerí, però la fase final de les obres va ser duta a terme pels monjos de l'Orde de Sant Agustí, que s'instal·larien al conjunt.
El paisatge de la Conca de Barberà
Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
Contacte: manelmar@tinet.cat