Xirucaires dins la boira
13 Octubre, 2008 09:03
Publicat per aladern,
general
Primera excursió “oficial” de la temporada. Veig que hi ha ganes, l’autocar va ple. Segurament que avui no calia matinar tant; sortim abans no claregi i desembarquem al Coll de la Teixeta sense haver-se llevat el dia encara. I avui li costarà, està tapadot a més no poder. Amenaça pluja i la boira també ens amenaça. Però torno a repetir: avui hi ha ganes de caminar i ens posem en marxa només arribar. La gent està contenta, a pesar del temps inclement. Passem la carretera i ens enfilem muntanya amunt, primer per un caminal força embardissat, de seguida trobem el PR que s’enfila fort de cara a les parets del Cingle Blanc, que s’endevina més que no pas es veu. De fet, no es veu res, la boira ha anat pujant i cada cop és més espessa. Grimpem per un grau un pèl traïdor, les pedres mullades rellisquen de mala manera i més d’un s’endú un ensurt, per sort, sense cap més conseqüència. Cal anar amb compte. Ja som a dalt i planegem direcció sud a ran de la cinglera. Fotografiem el que podem, amb penes i treballs. Mal dia per fer fotos, les panoràmiques ens han fet el salt. Només s’endevina un profund espadat que es perd en un mar de boira. Arribem a l’Enderrocada i parem per esmorzar. La pluja encara no ens ha visitat, potser quatre gotes mal comptades. Encara s’hi està prou bé en aquest lloc, a recer de l’aire; el rocam no arriba a formar una balma. Tothom està animat i encara més quan tenim la panxa plena. Continuem. Passem per sota els molins del Parc Eòlic del Trucafort. Impressiona força el xiulet de les pales gegants empeses pel vent de la carena. Al Portell del Peiró trobem el GR-7 que ve del Coll Roig i davalla vers l’Argentera; el seguim. A partir de la Cova del Cabrer i els Estrets el camí es fa ample i amable. Ja som al poble; ara sí, durant una estona plou amb ganes. Per sort ja ha parat quan continuem davallant paral·lels al barranc Reial, o de l’Argentera, fins arribar a Duesaigües, el punt d’arribada d’aquesta primera matinal. Malgrat el temps rúfol ens ho hem passat bé i ja tenim ganes que arribi la segona, que serà quan farem la travessa del Montsant.