Joan Margarit

07 Novembre, 2007 10:16
Publicat per 5sentits, Tardor literària

Diuen de Joan Margarit que és «un poeta gens habitual». I bé alguna cosa hi deu haver, ja que és poeta i arquitecte alhora...

Ho podreu comprovar aquesta Tardor Literària al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona de dos maneres. O bé a l'exposició que combina la seva obra arquitectònica i poètica (oberta fins al 30 de novembre), o bé en el recital que ell mateix oferirà el dia 15, a les 20 h, a la sala d'actes del COAC.

ULISSES EN AIGÜES D'ÍTACA

Vas arribant a l'illa i ara saps
el que vol dir la vida, el que és l'atzar.
El teu arc serà pols damunt la lleixa.
Pols seran el teler i la seva peça.
Els pretendents que acampen a l'eixida
són ombres que Penèlope somia.
Vas arribant a l'illa: els roquerars,
com el temps l'Odissea, els bat la mar.
Ningú no ha teixit mai la teva absència
ni ha desteixit l'oblit sense cap fressa.
Per més que, a voltes, la raó ho ignori,
Penèlope és una ombra del teu somni.
Vas arribant a l'illa: els gavians
que cobreixen la platja no es mouran
quan la travessis sense deixar empremta,
perquè no has existit: ets la llegenda.
Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,
i potser va plorar lo alguna dona,
però en el somni d'un poeta cec
continues salvant-te. Al front d'Homer,
etern i rigorós, cada trenc d'alba
un solitari Ulisses desembarca.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

Comentaris

no en coneixia els poemes, i amb aquest que has posat, com no m'hi havia d'enganxar? ja saps que Itaca és el meu punt feble, i la meva filosofia de vida...

Publicat per Anna 07 Nov 2007, 14:20

itaca, itaca... (una altra vegada el Llach? aix...)

este poema m'agrada molt, perquè torna l'ulisses mortal, i i el fa immortal a la ment d'Homer (tal i com és en realitat!)

Publicat per 5sentits 07 Nov 2007, 18:28

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: