PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


«Topar amb l'arqueologia del país»

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:12


 

+ Josep Pijoan, mà dreta de Prat de la Riba, va ser qui executava la feina que calia al president de la Mancomunitat. A la foto, amb el mestre Pau Casals.

  

Un record i homenatge a un llibre d'Enric Jardí que desgrana el sentit transcendent de tres grans personalitats d'aquella cultura catalana incipient, en l'articulació del catalanisme que hem heretat i sense full de ruta

tribuna
Escriptor

 

La intenció és retre homenatge a qui fa deu anys, el dia 21 d'octubre de 1998, ens deixà: Enric Jardí, un català insigne. Aquest diari que ens acull no tindria prou pàgines per expressar l'admiració cap a aquest intel·lectual i la seva sensibilitat per Catalunya. Quan vaig proposar a l'editor de fer-ne una semblança, em fità i reblà: «Fes-ho bé; si no, puntada de peu al cul i escales avall.» No cal afegir que tinc un gran editor, qui ens permet compartir amb vostè lector, i en tres lliuraments, una aproximació a un dels millors llibres que escriví Enric Jardí per l'Editorial Selecta: Tres diguem-ne desarrelats.

En aquest primer lliurament encordarem en transversal i paral·lel el seu primer desarrelat: Josep Pijoan. Què va fer? La Biblioteca de Catalunya i el Museu d'Art de Catalunya, entre altres coses. Aquests espais i projectes els creà en presència i la seva essència encara hi perdura. Va ser la mà dreta de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat. Va ser qui executava la feina que calia al polític, mentre dibuixaven tots plegats els ideals i les accions per a un recobrament de Catalunya.

Enric Jardí en el llibre esmentat afirma que Pijoan és l'home més proper que «no» ha conegut; en persona, vol dir, i sembla que la seva facilitat per «connectar» amb la gent era llegendària. Si un dia teniu una estona, llegiu l'homenot que en va fer Josep Pla; és una autèntica meravella de la literatura tot servint a la vida.

Pijoan és un producte escolar de la Institución Libre de Enseñanza amb dos mestres cabdals: Francisco Giner de los Ríos i el jurista Federico Castro. Era una educació krausista que li obrí els ulls i el cervell. Tenia certa facilitat per les llengües i, a part del llatí i el grec, va arribar a dominar l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià. Arquitecte i professor. També va fundar l'Institut d'Estudis Catalans i en va ser el primer secretari. El seu paper com a iniciador i agitador cultural no té competidor en tota la història recent de Catalunya i no ens costaria arribar a la conclusió que, per aconseguir aquella renaixença catalana del començament de segle, havien de ser persones tallades per aquest patró: la cultura farceix la política, no pas al revés. Hi tornarem, en aquest concepte, per posar al dia un periple personal: el de Pijoan.

L'autoria d'una obra literària en tres volums anomenada Summa Artis li va valer un reconeixement a àmbit europeu i americà. Va fer de professor universitari a Chicago i la Societat de Nacions a Ginebra li demanà un treball sobre la connexió de les seves teories d'ensenyament i els mateixos ideals de la institució mundial. Això passava l'any 1930; Pijoan feia disset anys que s'havia exiliat de Catalunya. Era un intel·lectual de reconegut prestigi, però a Catalunya l'havien oblidat i, a part d'ignorat i ultratjat, havien silenciat completament la seva obra. Qui? Qui ho va fer? Un grup escollit de persones amb l'arquitecte i president de la Mancomunitat des de 1917 Puig i Cadafalch, al capdavant. Com? Per què? Qui ho diu? Enric Jardí dedica a aquest «cas» unes quantes pàgines que enceta amb: «Seria lamentable que aquest (Puig i Cadafalch) notable arquitecte, digne polític i eminent historiador dels nostres monuments romànics hagués jugat efectivament un paper decisiu en l'expatriació de Pijoan.» És delicat Enric Jardí. Després esmenta una deliciosa anècdota explicada per Alexandre Cirici que ve a corroborar aquesta tesi. El mateix Josep Maria de Sagarra indica que la voluntat creativa de Pijoan havia «topat amb l'arqueologia del país». La nova política enderrocada per la foscor i l'enveja. D'això en podríem i hauríem de parlar una llarga estona.

Pijoan va ser un gran amic de Joan Maragall i aquest li va escriure el 7 d'abril de 1911, dos anys abans del seu exili, el següent: «Se'l veurà a vostè com un d'aquests tipus de català furient que van pel món esperitats de saber i d'acció.» Quanta raó tenia Maragall! Passat 1930 Pijoan va fer un gir de concepció política fàcil d'entendre en el context: es convertí al socialisme. Però anem amb molt de compte de treure qualsevol conclusió històrica, ja que el mateix Pijoan creia que el capitalisme havia fet el seu curs i que, en aquells moments, només un exercici marxista podia resoldre el problema de l'encaix de Catalunya amb una Espanya que desapareixia, perquè venia un Nou Ordre. Aquell mateix que no va poder aconseguir que les forces del catalanisme en la seva natural interpretació de la Renaixença s'assentés amb continuïtat en el temps en dos pilars: la llengua i la cultura.

Aquest Nou Ordre era l'enfonsament de les classes burgeses que l'havien exiliat. Parlava Pijoan d'una socioconvergència? La curiositat és que el socialisme espanyol no ha oblidat mai la paraula obrer. En canvi el socialisme català porta el cognom de Catalunya. Deia que no ens precipitéssim en les conclusions. Però l'axioma es manté: tenir cura de la llengua i enfitar-se de la cultura. Això és el que va fer Pijoan i no li van anar gaire bé les coses.

El catalanisme de principi de segle XXI entona una altra melodia que s'allunya de la cultura tal com l'entenia aquest català desarrelat i evidentment el catalanisme no s'ha proposat assumir els reptes de la cultura en coordenades universals. Per què? Per la por d'unes classes dominants, arqueologia del País Real? Seria una explicació massa fàcil, potser.

No els he esmentat quins són els altres dos desarrelats, és cert, però tornaré.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046173


Un jutge es declara competent en el cas de l'art sacre de la Franja

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:07


EFE.
Barcelona

El jutge substitut de primera instància número 4 de Lleida ha ratificat en una nova resolució que la jurisdicció civil i el seu jutjat en particular són competents per decidir a qui pertanyen les 113 obres d'art sacre en el litigi que en aquests moments està obert entre els bisbats de Lleida i Barbastre. Amb aquesta decisió, el jutge Jordi Guasch desestima els recursos de reposició interposats pels dos bisbats contra una anterior resolució del jutge titular, José Luis Martínez, que ja es declarava competent sobre les obres d'art sacre de la Franja.



DEFINITIU

La interlocutòria d'ahir és definitiva, ja que no hi ha cap més possibilitat legal per qüestionar que la jurisdicció civil pot resoldre el conflicte. Francesc Sapena, advocat de l'Associació d'Amics del Museu Diocesà de Lleida, l'entitat que va presentar la demanda civil, es va mostrar ahir molt satisfet amb aquesta ratificació de la petició feta pel seu representat i va indicar que es preveu que aviat s'assenyali la data per a l'inici del judici sobre el conflicte que enfronta els bisbats de Lleida i Barbastre.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046230
 


Tarragona serà l'any 2010 marc d'un congrés sobre arqueologia medieval i moderna de Catalunya 29.10.08




C. FILELLA.
Tarragona

L'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM) ha escollit la ciutat de Tarragona per organitzar el IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de catalunya, que tindrà lloc el mes de maig de l'any 2010, al Palau Firal. L'ACRAM convoca amb una periodicitat quadriennal aquesta trobada, que té l'objectiu de posar en contacte el major nombre possible de professionals de l'arqueologia i fomentar l'intercanvi d'experiències entre arqueòlegs, segons va explicar Josep Maria Vila, membre de l'associació. Ell mateix va ser l'encarregat de signar ahir un conveni de col·laboració amb la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell.
 
El consistori col·laborarà en l'organització del congrés per tal de «fomentar les activitats arqueològiques i el coneixement entre arqueòlegs i investigadors». El congrés es dedicarà especialment a tractar de «les transicions»: «Les transicions del món antic al món medieval i del món medieval al món modern», va apuntar Vila. Els quatre dies que durarà la convocatòria es presentaran diverses ponències i comunicacions. La previsió és qui hi hagi uns 200 inscrits. D'altra banda, la regidora va anunciar ahir que estan impulsant un projecte per millorar la museïtzació del pretori de Tàrraco, especialment la sala Jaume II, coneguda com la sala Gòtica, amb l'objectiu «de donar una explicació més completa del que coneixem de la torre medieval». El consistori també adjudicarà els pròxims dies la nova fase d'excavacions a Ca la Garsa. En funció de les restes que apareguin, l'Ajuntament redactarà el projecte de millora d'aquest element del call jueu de la ciutat.
 
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046572


TARRACO - La necròpolis paleocristiana de Tarragona tindrà el 2009 un nou projecte per poder reobrir 29.10.08

 
 

+ Les restes de la necròpolis paleocristiana no es poden visitar des de l'any 1994. / Foto: J.F.

 



La Generalitat ja ha encarregat el document de base per a la rehabilitació de l'espai

AZAHARA PALOMARES.
Tarragona
La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa els tràmits per tal de poder accelerar la reobertura de la necròpolis paleocristiana de Tarragona, tancada des de l'any 1994. Segons va anunciar ahir el delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, ja s'han iniciat els treballs d'elaboració del document de base, que, alhora, marcarà els eixos del projecte executiu que elaborarà una empresa externa. S'espera que les obres de rehabilitació de l'espai puguin iniciar-se l'any 2010.


El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Francesc Tarrats, treballa ja, per encàrrec de l'executiu català, en l'elaboració d'un document de base que marcarà els criteris principals del nou projecte. «Esperem que aquesta tasca s'hagi acabat d'aquí a dos o tres mesos, i que llavors puguem obrir el concurs per a la redacció del projecte executiu», va afirmar Sabaté. Si es compleixen tots els terminis, el delegat del govern confia que el projecte estigui ja enllestit l'any 2009, i així poder iniciar les obres i fins i tot reobrir portes l'any 2010.

 



REVISIÓ DEL PROJECTE

Malgrat que la necròpolis tenia ja un projecte anterior per posar fi a la seva clausura forçada, aquest haurà de ser substituït, tal com ja havia avançat aquest diari. El motiu per a la necessitat de reelaboració del document és el futur trasllat del MNAT a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de Tabacalera, al costat de la necròpolis, i que no s'havia previst al disseny inicial. «La necròpolis no podrà ser el mateix que era ara fa deu anys, perquè cal que hi hagi alguna interrelació amb la nova seu del MNAT», va destacar el delegat del govern al Camp de Tarragona



PROBLEMES DE SEGURETAT

La necròpolis paleocristiana va veure's forçada a tancar portes l'any 1994 arran de diversos problemes de seguretat. Des de llavors, la seva reobertura definitiva ha estat impossible per falta d'inversió. El cementiri, datat entre els segle III i VI, és considerat el conjunt d'aquest tipus més important de l'Estat espanyol. Al seu costat, es pot visitar un museu sobre el món de la mort i els seus rituals.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046573



PERU - Hallan pirámide en Perú con imágenes infrarrojas de satélite

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:51
 
 
Hallan pirámide en Perú con imágenes infrarrojas de satélite
En la imagen, las flechas blancas muestran la pirámide enterrada,
mientras que las flechas negras señalan otras estructuras que
apenas serán investigadas (Foto: National Research Council, Italy )

 

  Redacción

El Universal
Ciudad de México Lunes 06 de octubre de 2008
00:39

Con ayuda de imágenes infrarrojas captadas por un satélite, científicos italianos han descubierto una antigua pirámide cerca de la zona arqueológica de Cahuachi, en Perú, considerada la ciudad de adobe más grande del mundo..

Incola Masini y Rosa Lasaponara, del Consejo Nacional de Investigación de Italia descubrieron la estructura analizando imágenes del satélite Quickbird, con las cuales se difuminaron capas de roca y lodo hasta encontrar la base de la pirámide.

Según publica el sitio en internet Msnbc.com (en inglés), los investigadores lograron optimizar la calidad de las imágenes hasta obtener una visión detallada de la base de 9 mil metros cuadrados de la pirámide.

"Sabemos que aún hay muchos edificios enterrados bajo el suelo de Cahuachi, pero hasta ahora era casi imposible localizarlas y detectar su forma desde una vista aérea. El principal problema era el poco contraste entre el adobe y el subsuelo", dijo  Masini.

Con una base de unos 90 por 100 metros, la recién descubierta pirámide consta de al menos cuatro terrazas con niveles descendentes que sugieren un diseño similar al de la Gran Pirámide de Cahuachi.

Esta zona arqueológica en Perú fue cuna de la civilización Nazca, que floreció en Perú entre los siglos I a.C. y V d.C. y cayó en el olvido al tiempo que el imperio Inca dominó los Andes.

vsg

 

 http://www.el-universal.com.mx/notas/544265.html


Powered by LifeType