Bitxos i flors

Passem de la truita de colitxos a la truita d'espàrrecs...que com més grossos més pengen...

Els colitxos o petadors són molt fàcils d'identificar i els podeu trobar en herbassars secs. El calze és buit per dins i pot ser un bon entreteniment per als nens que el vulguin "petar".

És un paràsit habitual dels nostres coloms urbans, sobretot als nius i pollets. No és perillós per a les persones, tot i que no convé tenir-hi contacte, com amb qualsevol altre paràsit que pugui transmetre malalties (puces, polls, paparres, mosquits, tàbans, etc...)

Au, la més domèstica de les mosques, que no heu de confondre mai amb la mosca collonera...

Avuí la més humil de les estepes, l'estepa negra... de flor blanca..., visitada per un escarabat de la família Dasytidae.

Aquest escarabat negre i vermell pertany a la família dels Crisomèlids, caracteritzats pels seus color llampants i en molts casos lluentor metàl.lica.

Aquesta és l'estepa blanca, de flor lila, que no s'ha de confondre amb l'estepa negra, de flor blanca. Força habitual a màquies i brolles calcícoles.

Una discreta orquídea que viu a les obagues de les pinedes i alzinars, i tan catalana com el pa amb tomàquet...

Dedicada a l'Edu, tot i que una miqueta retocada amb Photoshop...

Només la trobarem a sobre de les fulles dels arboços (Arbutus unedo), planta de la que es nodreix. És un indicador molt fiable de la bona salut dels boscos d'alzinar mediterrani

Viu en sòls rocosos i eixuts, i es distingeix fàcilment d'altres eufòrbies per la fulla serrada (serrata)

Una joia de la muntanya baixa de secà, que floreix entre finals de març i principis d'Abril. Se'n fan servir varietats cultivades per a jardineria.

És una de les moltes lleguminoses, parents del pèsol i els fesols, que creixen silvestres als prats de secà. Petita però vistosa...

Les linàries s'assemblen a altres flors de la família escrofulariàcies com els "conillets", però són inconfusibles pel seu espoló o peu.