La Rambla presenta un aspecte deplorable des de fa uns dies, coberta de quitrà amb el pretexte de "cobrir" les rajoles trencades. No es demostra altra cosa que allò que millor sap fer aquest coi d'Ajuntament: omplir-ho tot de quitrà i desgraciar els llocs emblemàtics de la ciutat. Per cert, ja hi havia rajoles trencades molt abans que s'hi instalès el "mercadillo".
He preferit penjar una foto antiga com a recordatori d'una Rambla oberta i neta, on s'hi podia passejar tots els dies, dimarts i dijous inclosos...

 
Clica la imatge per anar a la pàgina oficial de la campanya



El govern català està provant de legalitzar la caça d’ocells amb vesc (cola) mitjançant un decret.

Aquest cruel mètode està específicament prohibit per les lleis europees perquè a més és massiu, no és selectiu i és impossible de controlar adequadament.

En el nom de la “tradició” els caçadors usen reclams electrònics i centenars de milers de tords en migració des del nord d'Europa, i un 30% d’ocells d’espècies protegides, són atrets als arbres empastifats de vesc, en “barraques” tancades, i morts a les Terres de l’Ebre entre Octubre i Novembre.

En el mateix projecte de decret el govern català vol també legalitzar una modalitat de caça amb xarxa anomenada “filat”, que consisteix en atrapar ocells assedegats atrets per bacinetes d’aigua, mètode també prohibit a Espanya per no selectiu i impossible de controlar.

La protecció de la natura desenvolupa arreu noves actituds, però el nostre govern “progressista i ecologista” mira vers un passat de caça de supervivència que destrueix espècies protegides. Signa si us plau a la nostra campanya contra aquesta legalització i reenvia aquest missatge als teus coneguts.

La biodiversitat és patrimoni de tots.






 
Viure a Tarragona requereix tenir molta.... molta paciència... Si a més, vius al Barri del Port, fan falta carretades de ressignació.... I si tens la desgràcia de viure als carrers Apodaca i Orosi, llavors necessites directament Tranquimazin i Diazepam...

Al soroll i molèsties constants dels caps de setmana, habituals des de fa molts anys, ara s'hi afegeix una nova activitat "lúdica" entre setmana: una cantera a cèl obert, en un solar a la cruïlla entre els carrers Orosi i Apodaca. I no són ni dos ni tres ni quatre, sinó molts més, els mesos que fa que els veïns hem de suportar estoicament el coi de taladre percutor durant vuit hores al dia.



Al soroll hi hem d'afegir la pols, que s'emet de forma constant i ininterrompudament durant el període laboral de la maquineta. No cal dir que la permissivitat municipal és aparent, ja que a a banda de superar-se els nivells de decibels permesos per la legislació, l'acció de taladrar hauria d'estar acompanyada d'un operari que anès regant la roca, a fi i efecte de minimitzar la pols produïda. Això sí, una tanca de dos metres que només serveix per a amagar la infracció.

Si algú pensa que soc un exagerat, que vegi el següent vídeo, amb el volum dels altaveus al màxim, i després en parlem...  :


En fi, espero que el promotor de l'obra i l'Ajuntament en treguin un bon benefici econòmic de les molèsties i perjudicis que ha produït i segueix produint el coi de taladre percutor.... Denunciar-ho? No té cap sentit. Ja vindran les destitucions i comiats a la propera legislatura...


 

Una preciosa tarda d'estiu... un passeig amb la família... anem a veure el nou espai del Port de Tarragona! Arribant observem la majestuosa Escala Reial, que ofereix el mateix aspecte any rera any.... immutable.... impertèrrita....

 Una aproximació ens permet observar el bon estat dels graons de l'Escala Reial, que han estat testimonis del pas de gran reis, personatges il·lustres i exitosos mercaders...

 I al fons, un magnífic iot, nou relleu d'aquelles embarcacions que han donat al Port de Tarragona el seu renom a nivell mundial, i que dona fé de que alguna cosa està canviant per a que la nostra ciutat sigui un referent històric i cultural, segurament més cultural que històric....

 I marxem amb la il·lusió renovada, amb el regust de Port i aquella sensació de que passat i futur es troben just allà on el mar i la terra es fan un petó, dia rera dia des fa molts, molts anys....